Les hipoteques es van desplomar al juny, quan va entrar en vigor la nova llei

Els experts atribueixen el descens a la nova norma i a la moderació del mercat immobiliari

El nombre d'hipoteques sobre habitatges va caure amb força al mes de juny, precisament el mes que va entrar en vigor la nova llei sobre el crèdit immobiliari, que atorga un paper més actiu als notaris i integra la jurisprudència tant del Tribunal Suprem com de la justícia europea: es prohibeixen les clàusules abusives, com les clàusules terra, i s’obliga els bancs a assumir la majoria de despeses hipotecàries. També s’obliga les entitats a entregar al client la seva oferta hipotecària vinculant almenys 10 dies abans de la signatura de l’escriptura perquè la pugui estudiar amb cura.

Segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a Catalunya es van signar al juny 4.836 hipoteques sobre habitatges, una xifra que és un 20% inferior al mes anterior i un 1,4% menys que el juny del 2018. En el conjunt de l'Estat, es van signar 29.900 hipoteques sobre habitatges, un 14,3% menys que al maig i un 2,5% menys que fa un any.

Arriba la norma hipotecària que obliga el notari a examinar el client

Per fer-se una idea del descens del nombre d'hipoteques a l'Estat, el juny del 2015 van augmentar un 10,5% respecte del mes anterior, el juny del 2016 van baixar un 4,6%, el 2017 van pujar un 1,4% i l'any passat van baixar un 2,2%, enfront del 14,3% de descens d'enguany.

També va caure la quantia dels préstecs hipotecaris. A Catalunya al juny es van concedir hipoteques per un valor total de 691,8 milions d'euros, quasi un 23% menys que al mes de maig i un 2% menys que el juny de l'any anterior. En el conjunt d'Espanya, el capital prestat va assolir els 3.586 milions d'euros, un 17,2% menys que al maig i un 6,1% menys que fa un any.

Malgrat el descens en el nombre d'hipoteques, Catalunya és la tercera comunitat on més se'n van signar, només superada per Andalusia (5.986) i Madrid (4.928). Però per capital total prestat, només Madrid supera Catalunya, amb 825,8 milions d'euros.

Canvi de tendència

Diversos experts creuen que el volum de concessió d'hipoteques es recuperarà durant els pròxims mesos, un cop passat l'impacte de la nova normativa. El cap d'estudis d'Idealista, Fernando Encinar, creu que les dades de formalitzacions de juny permeten afirmar que "es tracta simplement d'un impàs temporal".

Per la seva banda, el director d'estudis de Pisos.com, Ferran Font, ha destacat que l'estadística segueix mostrant la irregularitat en la qual s'ha instal·lat aquest indicador en els últims mesos. "Altres dades que mostren la poca predictibilitat d'aquesta estadística són que el creixement del nombre d'hipoteques concedides durant els últims 12 mesos és el més baix des del mes de març del 2018 o que el capital prestat cau per primer cop després de créixer durant 14 mesos consecutius", ha assenyalat.

Per a Font, és "molt probable" que aquest pas enrere estigui "clarament relacionat" amb l'entrada en vigor de la llei hipotecària, que va retardar la signatura de moltes escriptures per motius tècnics. Per la seva banda, la directora d'estudis de Fotocasa, Beatriz Toribio, ha subratllat que el retrocés en la concessió d'hipoteques registrat al juny "està més relacionat amb la mateixa estabilització del mercat que amb l'entrada en vigor de la nova llei hipotecària", ja que va començar a ser efectiva el 16 de juny i les dades de l'INE recullen operacions que es van tancar en mesos anteriors.

"Els efectes de la nova llei hipotecària es faran més evidents en les dades dels pròxims mesos, cosa que fa preveure que seguiran sent negatius, ja que al mateix procés de normalització que viu el mercat s'hi unirà el retard que ha provocat l'aplicació de la nova llei en el tancament de transaccions i crèdits hipotecaris", ha indicat Toribio.

"Estem assistint a la moderació del creixement del mercat immobiliari que ja vaticinàvem per al 2019. El que està per veure és si aquest procés serà més o menys intens per l'evolució de la macroeconomia, el context internacional, la situació política i els canvis legislatius", ha afegit.