Les tres tempestes d'El Homrani durant la pandèmia
El conseller ha estat en el punt de mira per les residències, el teletreball i els autònoms
BarcelonaL'endemà que els socis del Govern es tiressin els plats pel cap pel caos en la gestió dels ajuts als autònoms més perjudicats per la pandèmia, s'ha imposat la política del silenci a l'executiu català. Tant des de Vicepresidència com des del departament de Treball s'assegura que avui dimecres no hi ha previst fer cap més valoració ni anunci sobre el tema després de la reunió d'urgència d'ahir a la tarda en què es va acordar posar en marxa noves ajudes per als treballadors per compte propi amb un "mecanisme més àgil". El fet, però, és que la nova polèmica torna a qüestionar el paper de Chakir El Homrani al capdavant de la conselleria de Treball i Afers Social, que des que va esclatar la pandèmia ja ha protagonitzat tres temporals.
El primer va esclatar poques setmanes després de l'arribada del coronavirus a Catalunya per les crítiques per la mala gestió de la pandèmia a les residències i el ball de xifres en el recompte de víctimes mortals. Llavors fonts del Govern apuntaven que El Homrani "estava superat" per la situació i fins i tot el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, va qüestionar obertament el seu paper en una entrevista a la SER. "Hi ha coses que la Generalitat no ha fet bé, com no informar de la situació de les residències amb la claredat amb què ho hauria d'haver fet des del primer moment". Des del seu mateix partit (Aragonès va ser qui va comunicar-ho a Torra) es va prendre la decisió el 8 d'abril que la gestió de les residències es posés en mans del departament de Salut. L'endemà El Homrani defensava la seva gestió en una compareixença telemàtica al Parlament i repartia responsabilitats: "A Afers Socials i Treball no estàvem preparats per a aquesta situació, però la resta de departaments, tampoc".
El segon gran temporal va arribar fa poques setmanes, el 27 d'octubre, i ja en plena segona onada del covid-19, quan El Homrani sorprenia en una entrevista al matí a RAC1 assegurant que les empreses tenien l'obligació de fer teletreball. Fonts de presidència ràpidament van matisar les paraules indicant que l'obligació era "promoure" aquesta modalitat. Tot i així el número 2 de Treball, Josep Ginesta, insistia al migdia en la idea del seu conseller, mentre paral·lelament la portaveu del Govern, Meritxell Budó, deixava clar que l'executiu no podia regular el teletreball a les empreses privades perquè les competències són del govern central. Budó acompanyava al missatge fent autocrítica: "És important evitar generar confusió a la població". A la tarda era ERC, a través del seu portaveu al Parlament, Sergi Sabrià, qui també matisava públicament les paraules d'El Homrani seguint la línia de l'explicació de Budó en el sentit que era una competència de l'Estat, però de portes endins els republicans reconeixen obertament que el conseller de Treball s'havia equivocat.
El col·lapse a la web, un problema habitual
L'últim tsunami va esclatar dilluns per la impossibilitat d'accedir a la pàgina web per demanar l'ajut de fins a 2.000 euros per a autònoms i va anar in crescendo dimarts, quan la web es va tornar a col·lapsar i així que va funcionar en només tres hores es van esgotar les ajudes, que comptaven amb una partida de 20 milions d'euros. De fet, els problemes tècnics a les plataformes de la Generalitat per accedir a aquest tipus de prestació s'han produït pràcticament cada cop que s'han obert els terminis per tramitar les sol·licituds. Sense anar més lluny, el 28 d'octubre també es va col·lapsar la plataforma del departament d'Empresa per demanar l'ajuda de 1.500 euros en els sectors de la restauració i estètica, obligats a tancar durant aquesta segona onada. Finalment, l'endemà es van poder tramitar.
En tot cas el col·lapse de dimarts va provocar crítiques creuades entre les dues conselleries que havien de garantir l'accés a la web: Treball (que està en mans d'ERC) i Polítiques Digitals (de Junts per Catalunya). Davant les acusacions entre uns i altres, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, es va veure obligada a tornar a disculpar-se a la roda de premsa posterior al consell executiu, i a la tarda el Govern va convocar una reunió d'urgència a Palau entre el vicepresident, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i els consellers Chakir El Homrani i Jordi Puigneró.
De fet no era el primer cop que el Govern llançava un ajut per als autònoms més castigats per la pandèmia. A la primera onada hi va destinar una partida de 7,5 milions d'euros, amb l'objectiu de beneficiar 4.500 treballadors per compte propi també amb un màxim de 2.000 euros per persona. En aquell cas, però, es van generar crítiques entre el col·lectiu perquè la prestació tenia molta lletra petita i era molt restrictiva.
ERC és conscient que el titular de Treball és ara mateix el conseller més assenyalat per la seva gestió de la pandèmia, però surten en la seva defensa i asseguren que la seva continuïtat no està en discussió. Fonts republicanes recorden, a més, que Aragonès, no té “la potestat” per cessar-lo encara que volgués –no ho vol, expliquen– perquè no entra dins de les atribucions que té com a president substitut des de que Quim Torra va ser inhabilitat.
I mentre aquest dimecres s'imposa el silenci a l'executiu català, la indignació entre els autònoms creix a les xarxes social, on es fan crides a la mobilització. Les dades d'ajuts d'aquesta segona onada són contundents: de moment només es beneficiaran de la prestació de 2.000 euros 10.000 treballadors per compte propi dels 100.000 beneficiaris potencials que havia calculat Treball, tot i que Catalunya té més de mig milió d'autònoms.
