Apujar el lloguer amb l'IPC acumulat, l'escletxa per esquivar el topall de preus
Diversos afectats expliquen a l'ARA com els han volgut augmentar el preu fins a 200 euros al mes
BarcelonaEl topall de preus prohibeix, des del març de l'any passat, augmentar el preu del lloguer en zones tensionades, amb algunes excepcions, com fer rehabilitacions o contractes de fins a 10 anys. Aquesta normativa ha abaixat el preu mitjà dels nous contractes de lloguer, però també ha disparat la picaresca per eludir el control: des d'aquell moment, els lloguers de temporada s'han disparat un 62% a Barcelona, per exemple. Si bé la via de treure el pis del mercat regulat, a través dels lloguers temporals i d'habitacions, ha estat la més habitual dels contractes que finalitzaven per eludir el control de preus, molts propietaris i immobiliàries n'han trobat una altra, a fi d'aconseguir el mateix objectiu: esquivar el control de preus.
Fa uns mesos explicàvem que una d'aquestes escletxes era començar a repercutir al llogater una part de l'IBI (l'impost sobre els béns immobles), ja que la llei d'habitatge estatal no impedeix repercutir impostos en l'arrendatari si queda escrit i quantificat en el nou contracte. Però no ha estat l'única forma d'augmentar el preu dels lloguers regulats: molts propietaris han trobat en l'actualització anual de l'índex de preus de consum (IPC) una nova fórmula per saltar-se els límits del topall. En comptes de sumar la inflació en el preu del lloguer del darrer any, han optat per aplicar l'IPC acumulat des d'anys enrere –inclús amb casos anteriors al 2000– al valor que tenia el contracte en aquell moment.
Una picaresca "molt" habitual
"Si bé la norma diu que no es pot superar la renda anterior actualitzada amb l'IPC, el que es fa és interpretar la norma establint que la renda a actualitzar és la inicial i no l'última que estava pagant el llogater. En aquest cas, si el contracte té 20 anys, actualitzen l'IPC dels últims 20 anys, i el preu del lloguer resultant, que serà el del nou contracte, serà molt més elevat que si agaféssim l'última renda exigible", explica a l'ARA l'advocat expert en dret immobiliari Alejandro Fuentes-Lojo, que considera il·legal aquesta pràctica. "Els últims mesos han entrat molts casos, però des del decret llei 1/2025 han baixat perquè els propietaris s'exposen a multes de 90.000 euros si apugen el preu menys d'un 30% i de fins a 900.000 euros si superen aquest 30%", afegeix Fuentes-Lojo.
Aquest decalatge entre aplicar l'IPC d'un any a l'última renda i el de repercutir l'acumulat des del primer contracte s'explica per dos motius diferents que es poden complementar: un és que el propietari no hagi aplicat l'IPC durant molts anys, cosa que pot haver passat circumstancialment, i l'altre és una qüestió estructural: com que la inflació es va disparar el 2022 per la guerra d'Ucraïna, el govern espanyol va limitar l'actualització de l'IPC al 2% el 2022 i el 2023, i al 3% el 2024. A partir del gener del 2025, això va canviar, i s'aplica l'índex de referència d'arrendaments d'habitatge (IRAH).
"Entenem que no hem d'aplicar l'IPC vigent o últim aplicat al contracte actual, sinó el total que marca l'INE segons el percentatge que marca a la web", diu un correu electrònic que va rebre en Marc, un veí de Barcelona. És de la seva immobiliària, que li volia augmentar el preu del lloguer actualitzant l'IPC. Ell va firmar el contracte l'any 2020; va començar pagant 825 euros al mes i ara, des de l'última actualització de l'IPC del juliol de l'any passat, la quota pujava a 909 euros. Però en comptes d'aplicar-li la inflació anual, l'agència immobiliària li proposava ara repercutir a aquests 909 un augment del 19,7% perquè és la variació acumulada de l'IPC des del maig de 2020 al novembre de 2024.
Inflació i IBI, el combo sencer
La Maria, de 67 anys, veïna d'un poble del Vallès considerat zona tensionada, es troba actualment en la mateixa situació: la immobiliària li ha recalculat l'IPC des del 1988, quan ella va firmar el seu contracte actual, que s'havia anat renovant automàticament i gairebé sense parlar amb la propietat, que era amiga seva. Però un dia la propietat va canviar i ara la nova immobiliària li demana més diners. "Em diuen ara que s'ha de regularitzar des del 1988 fins al 2024, i em diuen que han fet una consulta a l'INE i que segons la renda del contracte del 1988, que és de 133 euros, ara toca pagar-ne 390 més l'IBI i l'increment del 2024 al 2025". Tot plegat fa que la quota mensual pugi a 426 euros, quan n'hauria de pagar 390 (sense l'IBI).
El cas del Carles, també veí del Vallès, és molt similar al de la Maria: un canvi en la propietat es va traduir en un canvi d'intermediari, que d'un dia per l'altre li ha passat a demanar 200 euros més cada mes. "L'argument d'ells és que el contracte està caducat, quan realment es podria seguir renovant. Em volen fer un nou contracte i sumar-me l'IPC acumulat des del 1994, que suposen 204 euros més al mes. Això suposa un augment del 40%", explica el Carles en declaracions a l'ARA.
Què pot fer el llogater?
Davant d'això, Fuentes-Lojo recomana als llogaters, que sovint es veuen obligats a firmar per no perdre el pis, a tirar endavant amb la signatura perquè el fet de firmar un contracte amb una renda més elevada del que toca no fa perdre el dret a exigir que se li apliqui la renda legal.
"Haurà de firmar i notificar a la propietat que la renda exigible és una i que la que li demana està per sobre del topall, i abonar la renda exigible perquè així evita el risc de desnonament", diu. En cas que el propietari no accepti el pagament, caldrà consignar-ho notarialment o judicialment perquè consti oferida.
