Aturat el desnonament d’una veïna de Madrid a qui es volia fer fora per una llei masclista de l'època de Franco
El jutjat que segueix el cas ha suspès el desallotjament davant la falta d'una alternativa habitacional
MadridLa Maricarmen és una veïna de 87 anys del barri madrileny d'Ibiza, a tocar del Parc d'El Retiro, i convertida en una de les zones més cares de la capital espanyola. Al calendari tenia marcat en vermell aquest dimecres dia 29: després de 70 anys vivint a la mateixa casa, un jutjat pretenia expulsar-la. Hores abans, però, el Sindicat de Llogateres de Madrid comunicava la decisió del jutge d'aturar el desnonament davant la falta d'una alternativa habitacional. "La pressió veïnal ha aconseguit suspendre el desnonament", celebrava el sindicat aquest dimarts al vespre, a través d'un comunicat.
Tot i que es tracta d'una suspensió temporal, suposa un petit baló d'oxigen per a una veïna que veia com per culpa d'una llei masclista del règim franquista podia quedar-se fora de la llar familiar d'un dia per l'altre. "No podem permetre que els especuladors ens facin fora de les nostres cases. No és just", ha denunciat la Maricarmen a través de les xarxes socials.
Anem a pams. El pare de la Maricarmen va firmar el contracte d'arrendament pel pis l'any 1956. Quan va morir, el contracte es va subrogar a la seva dona i mare de la Maricarmen, que va continuar vivint al pis amb la filla fins que va morir l'any 2005. Va ser aleshores quan la Maricarmen va heretar el contracte subrogant-se en les mateixes condicions: una renda que s'actualitza cada any en funció de l'IPC i la suma d'algunes despeses addicionals.
Entre els anys 1950 i 1985, la legislació espanyola establia que els contractes d'arrendament tenien caràcter vitalici i podien heretar-se pel cònjuge i els descendents que vivien al domicili. Però el 1985, l'anomenat decret Boyer va acabar amb aquesta mesura, que només es va mantenir per als contractes anteriors. Des d'aleshores, aquests arrendaments es coneixen com a contractes de renda antiga. Però el cas de la Maricarmen és especial perquè es considera que ja es va dur a terme una subrogació del contracte quan el seu pare va morir i la seva mare el va heretar.
El problema, denuncien des del Sindicat de Llogateres, és que la lletra petita de la norma de Franco no permetia a la seva mare firmar el contracte perquè com a dona no podia figurar com a titular (a les dones no se'ls reconeixien els plens drets dels homes). Si el contracte s'hagués signat avui, tant el pare com la mare serien titulars del primer arrendament i la Maricarmen estaria davant d'una primera subrogació, de manera que se li haurien de mantenir les condicions.
En aquest context, el fons d'inversió Urbagestión Desarrollo e Inversión S.L. li planteja un increment del lloguer de fins als 2.650 euros, cosa que suposa triplicar la renda actual que paga la Maricarmen –actualment, paga 500 euros–. "Quan em van enviar la carta em vaig sentir humiliada", relata aquesta veïna de Madrid, que rep una pensió de 1.450 euros al mes. "Em nego a marxar. Lluitaré", reivindicava aquests últims dies la veïna.
El 2018 la família propietària de l'edifici va vendre la finca sencera a Renta Corporación, un dels grans grups immobiliaris a l'Estat. Aleshores van plantejar a la Maricarmen la compra del pis, però ella no podia afrontar el preu que li exigien. És en aquest moment quan apareix el fons d'inversió i els problemes.
Aquest dimarts l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, assegurava en declaracions als mitjans de comunicació que "no li consta" que la Maricarmen hagi sol·licitat ajuda als serveis socials i, per tant, s'hagi activat la possibilitat d'una alternativa habitacional. Tanmateix, des del Sindicat de Llogateres, però també la mateixa veïna, defensen que "l'única solució passa perquè la Maricarmen es quedi a casa seva".
