El bloc d'habitatges cooperatiu més gran de l'Estat ja es construeix a Barcelona

BarcelonaUna tanca opaca, de gris metàl·lic, recorre uns 50 metres de vorera al bell mig de Sant Andreu del Palomar. Si algú s'hi atansa un matí laborable solejat, sentirà unes obres en la seva fase de cimentació. Però de seguida, l'atenció passarà de l'oïda a la vista, i el trontoll de maquinària quedarà asfixiat per una grua monstruosa, alçada al mig del no-res. Per resseguir el braç de la grua amb la mirada, cal protegir-se els ulls per no enlluernar-se, però no cal aixecar gaire la vista per esbrinar que no és una construcció qualsevol. "Aquesta obra no és un negoci, perquè l'habitatge és un dret", diu un cartell, també gris, que reposa sobre la tanca.

Es tracta del projecte d'habitatge cooperatiu més gran que s'ha fet mai a Espanya. I arrenca oficialment les seves obres aquest dissabte. Al darrere hi ha Sostre Cívic, la cooperativa d'habitatge en cessió d'ús més gran de Catalunya i que lidera un sector en auge: la construcció d'habitatges sense ànim de lucre i de propietat veïnal. Actualment, l'associació gestiona el 48% dels projectes d'aquesta tipologia que hi ha al país i disposa de més de 2.100 socis que aposten per un model que es troba a mig camí entre l'habitatge públic –un model actualment a l'alça entre les administracions per revertir el dèficit d'habitatges– i el privat, el qual topa des de fa temps amb la falta de solars disponibles preparats per construir. I no serà de lloguer, ni de compra.

Un model en expansió

De fet, són moltes les particularitats d'aquest projecte, batejat com Ca l'Ordit. Per una banda, s'aixeca sobre un solar públic, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que el cedirà durant 99 anys a Sostre Cívic en cessió d'ús. En un termini de dos anys, fins a 62 famílies entraran a viure en aquesta nova promoció de deu plantes amb un contracte indefinit. Tots ells seran copropietaris de l'edifici durant el segle d'ús que té la cooperativa. L'edifici mai passarà al mercat privat i, per tant, no es podrà fer servir per especular. Alhora, la promoció es fa sense ànim de lucre, amb un marge just per al manteniment del funcionament de la cooperativa. Se sumarà als 67 habitatges d'habitatge cooperatiu que hi ha actualment en convivència o construcció a tot Catalunya, amb 1.204 habitatges. Però com funciona realment aquest model en auge?

"El primer que has de fer és apuntar-te, fer-te soci de la cooperativa. Pagues una entrada –en el cas de Sostre Cívic és de 100 euros– i abones un pagament cada trimestre –generalment de 30 o 40 euros–, i a partir d'aleshores ja pots optar per un habitatge", explica a l'ARA el portaveu de Sostre Cívic, Jose Téllez. Ara mateix, aquesta cooperativa té 500 socis que ja viuen en habitatges i la resta estan en llista d'espera. "Dels que encara no en tenen, uns 1.600 socis, no tots volen viure a Barcelona. Per exemple, ara tenim una vacant a Manresa: si et fas soci ara, et dono les claus", explica Téllez.

El projecte de Ca l'Ordit es troba ara en fase de cimentació, que inclou totes les instal·lacions enterrades, com el sanejament, les aigües de la pluja i les preses de terra, així com un innovador sistema hidràulic de recollida de residus, un tipus de recollida selectiva que enviarà les escombraries dels residents de l'edifici directament a una planta de tractament de residus. L'edifici, que d'aquí poc començarà a aixecar la seva estructura, disposarà de 600 metres quadrats d'espais comuns, amb una bugaderia col·lectiva, una cuina comunitària –tot i que tots els habitatges ja estaran equipats amb una cuina–, espais de treball i sales polivalents per a celebracions o trobades de la comunitat. I també tindrà un pàrquing de bicicletes. Els 62 habitatges tindran entre 35 i 94 metres quadrats, amb una espècie de balcó interior, i nou dels quals seran per a persones amb discapacitat intel·lectual. "Suposa un salt d'escala per a la cooperativa i per al sector perquè implica més que doblar els edificis més grans fins ara sota aquest model, del voltant de trenta habitatges", diu Téllez.

D'on surten els diners?

El finançament d'aquest projecte surt principalment d'un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa, que va prestar 31 milions a Sostre Cívic per construir fins a 350 nous habitatges, fet que va suposar ser el crèdit europeu més gran mai atorgat a una cooperativa. "Som l'única cooperativa que té diversos projectes per aplicar economia d'escala i això ens permet també accedir a finançament europeu", explica Téllez. Aquest préstec cobrirà una part dels 15 milions d'euros que li costa a aquesta cooperativa aixecar l'edifici, uns dos milions sortiran del fons Next Generation i aproximadament el 8%, del capital que han d'avançar les famílies.

"Els residents pagaran unes quotes mensuals per amortitzar el préstec i mantenir els serveis comuns. Seran entre uns 600 i 800 euros al mes per habitatge", explica Téllez. Tots ells tindran la qualificació energètica A, quan la mitjana a Catalunya és del 2,38% i bona part de l'energia serà generada per autoconsum. Aquesta aportació mensual pot reduir-se a mesura que es vagi pagant el préstec o augmentar si la comunitat decideix fer més obres. Al barri de Sant Andreu, on es construirà el bloc, el preu mitjà del contracte de lloguer habitual se situa actualment en els 900 euros.

En el cas de marxar abans dels 99 anys, es recupera la inversió inicial, que en aquest cas pot oscil·lar entre els 15.000 i els 20.000 euros. Tanmateix, un cop hagi transcorregut tot el període d'explotació, l'edifici sencer passarà a ser de l'Ajuntament. La diferència entre aquest model i un habitatge de lloguer del mercat privat és que tots els residents són copropietaris, el contracte dura desenes d'anys i participen en la presa de decisions de la construcció i també gestió posterior de l'edifici.