Isabel Rodríguez: "Deien que era impossible abaixar preus i mantenir els contractes, i ho hem aconseguit"

BarcelonaIsabel Rodríguez (Ciudad Real, 1981) visita l'ARA quan es compleix un any de l'entrada en vigor de l'índex que regula el preu del lloguer, la mesura estrella de la llei estatal d'habitatge, que va arribar fa dos anys per donar resposta a una crisi que ja és el problema que més preocupa a la ciutadania.

La seva cartera representa potser la preocupació més gran d'una part importantíssima de la població. Tem que aquest problema, si no se soluciona d'una manera efectiva, distanciï els ciutadans de la política?

— Estem treballant perquè això no sigui així. Certament, avui està entre els principals problemes, però precisament estic a Catalunya per demostrar que l'acció del govern d'Espanya i també de la Generalitat i dels ajuntaments compromesos, com el de Barcelona, està donant bons resultats. Resultats que es transformen en baixades de preus, en manteniment i estabilitat dels contractes de lloguer.

Què li diria a una parella que avui no pot comprar un pis i, en canvi, té un sou relativament decent?

— Aquest potser és el drama d'aquesta crisi, que no afecta només les persones més vulnerables o els que tenen menys recursos, sinó que qualsevol persona de classe mitjana, qualsevol treballador, pot estar tenint problemes per pagar els preus d'aquest mercat. Els he de dir que estem treballant perquè això deixi de passar i ho estem aconseguint. Certament, tampoc cal mentir la ciutadania, perquè la ciutadania és intel·ligent, són polítiques que requereixen temps.

Aquesta primavera farà dos anys de la nova llei i un any del topall de preus. Tot i que hi ha comunitats autònomes que no l'apliquen perquè no han declarat zones tensionades, quin balanç fa de la llei?

— Positiu. Amb les dades a la mà, els puc dir que efectivament a Catalunya la baixada mitjana del lloguer al conjunt de les zones tensionades ha estat d'un 3,7%, i en el cas de Barcelona, d'un 6,4%, i que al mateix temps s'han signat en aquest últim any, des que s'apliquen zones tensionades, 17.000 nous contractes. Per què han baixat els preus del lloguer? Perquè allò que ens deien que no era possible intervenir al mercat de l'habitatge, del lloguer, i abaixar els preus alhora que es manté l'estabilitat als contractes, ho hem aconseguit.

El lloguer de temporada és un problema a Catalunya. Si vostè es posa ara a buscar pis trobarà molt poca oferta i molta d'aquesta és lloguer de temporada. Per què no es va regular en el seu moment?

— No es va regular a la llei d'habitatge perquè la llei d'arrendaments urbans reconeix que els allotjaments de temporada no són llars. El problema és que hi ha qui està utilitzant aquest tipus de contractes per esquivar les garanties i la seguretat que la llei d'arrendaments urbans ofereix. Hi ha d'haver contractes de temporada? Sí. Per a qui? Per a estudiants, per a treballadors desplaçats, per a vostè o per a mi si ens hem de desplaçar per condicions mèdiques. Però amb el que cal acabar és amb el frau, que és el que s'està produint. Per això ens hem posat també a treballar, sent el primer país de la Unió Europea que està desenvolupant un reglament europeu, i està funcionant bé aquest registre. I per descomptat estem donant instruments perquè les comunitats autònomes persegueixin aquest frau i puguin sancionar els que no compleixen la llei.

Té dades ja d'aquest registre de lloguer de curta durada?

— En aquests moments han d'estar pròxims als 10.000 perquè és veritat que porta un ritme molt important i estem molt satisfets d'haver aconseguit aquest acord amb el Col·legi de Registradors, que és amb els que estem treballant aquesta eina que permetrà que ja no pugui existir aquest frau. Les plataformes no podran comercialitzar allotjaments turístics il·legals o comercialitzar lloguers de temporada quan no sigui per una circumstància temporal.

El seu govern ha defensat la via de les bonificacions fiscals per a aquells que realment aconsegueixin aturar el creixement dels lloguers. Com es faran?

— A Catalunya ja estan en vigor i jo animo aquells que han baixat només un 3,7% que ho facin un 5%, perquè si un propietari decideix abaixar el preu al seu llogater en un 5%, podrà bonificar-se fins al 90%, i a Catalunya són gairebé mig milió de particulars, de petits propietaris que tenen el seu habitatge en lloguer. Creiem que és una mesura important que volem ampliar al conjunt del país perquè lamentablement no totes les comunitats autònomes estan tenint el compromís de la Generalitat.

A Madrid els preus estan pujant moltíssim. El model econòmic català i el model econòmic madrileny són avui gairebé una contraposició?

— En matèria d'habitatge, antagònic. Aquí tenim un president que coneix la realitat dels seus conciutadans, i que el seu leitmotiv és servir, com diu el president Illa. Servir és estar a prop dels problemes de la gent i donar-los solució. I, per altra banda, tenim una presidenta de la Comunitat de Madrid que pensa que no hi ha un problema d'habitatge, quan Madrid té els preus més alts de tot Espanya. El mercat és voraç, el mercat es menja les rendes i els salaris de les persones de la classe mitjana i treballadora dels madrilenys, i davant d'això la seva presidenta està mirant cap a un altre costat.

La Generalitat ha anunciat que vol doblar la taxa turística i apujar impostos als grans propietaris. Apostaria per estendre-ho a la resta?

— Sens dubte. I, a més, crec que és una tasca també positiva des del punt de vista de la pedagogia fiscal, si aquests impostos a més, com aquí s'han compromès, finalment repercuteixen en polítiques d'habitatge. Crec que hem d'intervenir i, per tant, aplaudeixo aquesta iniciativa i sobretot que una part d'aquesta recaptació pugui acabar en polítiques d'habitatge.

Aquest gener el president Sánchez va anunciar que es crearia un fons perquè autonomies i municipis poguessin reforçar les inspeccions als lloguers de temporada. De moment, Catalunya ha aprovat un règim sancionador. Amb quins recursos es pot fer?

— En aquests moments estem allargant la mà a la Generalitat per poder continuar avançant en aquesta col·laboració. Emparar-nos en bones pràctiques de les empreses públiques sempre és positiu, no només de la Generalitat, sinó també de l'àrea metropolitana o de l'Ajuntament, que han impulsat habitatge públic a un bon ritme agilitzant els tràmits de les administracions públiques. Per això un dels anuncis que va fer el president del govern és comptar amb una empresa pública estatal que també promourà tots els sòls de l'Administració General de l'Estat i habitatges de la Sareb que ja han deixat de vendre's.

I ara com ara quants pisos s'han traspassat?

— Ens hem donat un termini mentre acabem aquest pla estratègic per analitzar quins d'aquests habitatges ens interessa adscriure directament. Calculem que al voltant d'uns 30.000 són els que podrem tenir a curt termini a la disposició de la ciutadania. En aquests moments el que hem fet és el pas administratiu perquè això estava regulat per una llei per paralitzar totes aquestes vendes, que per llei s'havien de produir.

El Tribunal Constitucional ha eliminat alguns articles de lleis catalanes vinculades a l'habitatge. Quina és la solució quan entre dos governs hi ha una diferència d'ambició o de rapidesa en temes d'accés a l'habitatge?

— Bé, jo sempre valoro totes les administracions públiques que treballen en l'ambició de donar resposta a aquest dret. Certament, des que el president Illa ocupa el Palau hi ha una relació molt més fluida perquè hi ha una sintonia política més gran que és fàcil d'entendre, som companys de partit, i això facilita la manera d'entendre el món i de la vida.

L'altre dia l'ARA explicava que el preu del lloguer ha crescut a Catalunya durant l'última dècada un 29% i els salaris, un 0,39%. Estem com a societat asseguts sobre un polvorí?

— Bé, els salaris han pujat una mica més que un 0,5%, no conec l'estudi i l'informe, però només el salari mínim interprofessional en aquest país, gràcies a l'acció d'aquest govern, ha pujat un 61% no en l'última dècada, sinó en els últims set anys. Els salaris avui segueixen ajustats al preu de la vida i especialment als dramàtics preus de l'habitatge, sense cap mena de dubte, i per això hem de facilitar que els preus baixin.

Són dades extretes de l'enquesta anual del cost laboral de l'Institut Nacional d'Estadística.

— En cap moment poso draps calents al problema. Sé que estic gestionant el principal problema que avui tenen milers d'espanyols i d'espanyoles. Això ens fa treballar amb més convicció, amb més determinació, sabent que si en les administracions avui hi fossin altres persones, amb plantejaments diferents dels que defensem des del partit socialista o des del PSC, doncs segurament la resposta seria la d'Ayuso, no fer res, dir que no passa res: [a Madrid hi ha] fins a 14.000 pisos turístics il·legals, el mercat posa els preus que es mengen el 80% dels salaris. No és la nostra posició. Aquests últims anys hem disposat de 20.000 milions d'euros per a polítiques d'habitatge, el pressupost d'avui del ministeri d'habitatge són 3.500 milions d'euros.

La nova situació geopolítica, que farà gastar més diners en defensa al govern espanyol, pot anar en detriment de l'estat de benestar?

— L'estat del benestar no pot existir si no hi ha seguretat. Estem en un barri on la seguretat ha estat en el debat de la impossibilitat de la convivència, quan els veïns del barri del Raval se sentien insegurs no podien desplegar altres drets, com el de llibertat de moviment i el de tranquil·litat en les seves hores de descans en la seva pròpia llar. Per tant, sense seguretat no ens podem desenvolupar, lamentablement tenim moltes amenaces molt a prop nostre i crec que és un debat sobre el qual no hem de frivolitzar. Però també sé que el president del govern, que clarament defensa aquesta posició de garantir la seguretat a l'àmbit europeu, té un clar compromís amb la política d'habitatge i posarem tots els recursos que siguin necessaris per abordar-la al nostre país i en aquesta legislatura.

Vostè elogia sovint el president Illa, però l'èxit del president de la Generalitat dependrà en gran manera de la implementació del nou sistema de finançament. Un model singular per a Catalunya es pot acceptar a Espanya?

— A Espanya es pot acceptar tot el que està en el marc de la Constitució i són els termes en què sempre dialoga el govern d'Espanya. L'elogi cap al president em neix de la certesa de saber que és un polític que té clar a què es deu i com hem de comportar-nos a la vida pública, que és amb honestedat, amb rigor, amb serietat, i no tinc cap dubte que ell complirà amb els acords de la seva investidura i que trobarem les fórmules que aquests acords siguin viables en el conjunt del nostre país. Afortunadament, Catalunya està de nou en el camí de la raó, de defensar la seva posició a base d'arguments i no d'exabruptes, i crec que això ja va propiciar un gran desenvolupament per a Catalunya als inicis de la democràcia i per al conjunt d'Espanya en el desenvolupament de l'estat autonòmic.

El finançament singular per a Catalunya s'estendrà a la resta de comunitats?

— Sens dubte està per obrir un debat que té a veure amb el finançament autonòmic, que està caducat des de fa més de deu anys, i tant de bo que aquest debat, el de Catalunya, ens permeti abordar en clau d'acord, perquè són molts els territoris que necessiten aquest nou plantejament del finançament autonòmic amb els estàndards del segle XXI.