Illa avisa que la crisi de l'habitatge pot ser "un llast" per al creixement econòmic

BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, ha avisat que la crisi de l'habitatge pot danyar el creixement econòmic a Catalunya, que els últims anys ha superat amb escreix el del conjunt d'Espanya i d'Europa. "L'habitatge pot ser un llast si no s'aborda adequadament", ha declarat aquest dilluns. Illa ha assegurat que els problemes d'accés a l'habitatge poden esdevenir "un coll d'ampolla" que impacti negativament tant en l'evolució de l'economia catalana en el seu conjunt com en la cohesió social. El Govern ha aprovat aquest any un programa de préstecs per ajudar els joves a pagar l'entrada d'un pis i va acordar amb ERC i Comuns la construcció de 50.000 habitatges.

Així, Illa ha defensat les polítiques econòmiques d'esquerres: "No ens ha anat malament a casa nostra apujar el salari mínim interprofessional, revaloritzar les pensions o l'ingrés mínim vital", ha dit en l'acte de presentació de l'Informe anual de l'economia catalana del 2024 que elabora cada any el Departament d'Economia. Ha subratllat que els beneficis empresarials han continuat creixent malgrat aquestes mesures. En aquest sentit, el president ha defensat que el bon ritme de creixement de l'economia catalana ha de permetre una "prosperitat compartida" que faci que la creació de riquesa arribi a tots els estrats de la societat.

L'informe, presentat al Palau de la Generalitat, recull dades que ja eren conegudes. El producte interior brut (PIB) català, que és l'indicador que mesura l'activitat econòmica, va augmentar el 2024 un 3,6%, quatre dècimes més que la mitjana espanyola i quatre vegades més que el 0,9% de la zona euro. Malgrat les bones dades, Illa no ha volgut treure pit de les dades: "No és només mèrit del meu govern, el mèrit nostre és no haver-ho espatllat. El mèrit és de tots i ve de lluny", ha apuntat.

"Cinc anys enrere ho vèiem tot molt negre i es van prendre mesures a nivell europeu encertades", ha afegit Illa sobre els anys posteriors a la pandèmia. Entre les mesures que considera bones hi ha l'aposta a tota la Unió Europea per fer créixer l'economia a través d'inversions canalitzades en els fons europeus Next Generation i el fet de "no tenir por a deute", cosa que va permetre als estats augmentar la despesa pública quan l'economia es va aturar per la covid.

De fet, tant Catalunya com Espanya han augmentat el deute des de l'esclat de la pandèmia, però l'han anat reduint de nou els últims tres anys. "Em demanen cinc vegades al dia que abaixi impostos", ha dit, en referència a les peticions de les patronals que Catalunya té massa pressió fiscal, però el president ha recordat que "s’han de tornar els deutes".

Més productivitat i més treballadors

L'elevat creixement registrat a Catalunya l'any passat es deu a diversos factors: en primer lloc, l'augment de la població via més immigració: la gran majoria de noves feines han sigut ocupades per treballadors de nacionalitat estrangera. En segon lloc, la bona marxa del mercat laboral, amb més persones ocupades que mai, va millorar també el consum de les famílies, un fet que s'arrossega des de fa com a mínim tres anys. Per últim, el sector exterior (les exportacions de béns i l'arribada rècord de turistes) i la despesa de les administracions i la inversió —tant pública com privada— també van créixer l'any passat.

El capítol de la inversió té dues parts. Per una banda, la bona situació de l'economia incrementa la recaptació d'impostos, cosa que dona més marge a ajuntaments, Generalitat i Estat per destinar més diners a la inversió, a més d'incrementar també les partides de despesa. A la inversió normal cal afegir-hi que ens trobem al mig del període de sis anys que durarà l'arribada dels Next Generation. Pel que fa a la inversió privada, les empreses van tenir el 2024 més accés al crèdit que els anys immediatament anteriors gràcies a la retallada de tipus d'interès per part del Banc Central Europeu una vegada superats els episodis de forta inflació dels anys 2022 i 2023.

L'informe del departament d'Economia destaca també la recuperació de la productivitat després d'anys de pèrdues durant la pandèmia. El PIB per habitant —una mesura habitual per veure com evoluciona la productivitat en un territori— va tancar l'any passat per damunt dels nivells del 2019, l'últim abans de l'arribada de la covid. Mentre que el PIB català ja s'havia recuperat el 2022, el PIB per persona va trigar més, cosa que mostra com el creixement dels últims anys ha sigut sobretot extensiu; és a dir, basat en l'augment de la població i del nombre de treballadors —l'esmentada arribada d'immigració— més que no pas en la capacitat productiva de les empreses.

Malgrat això, la productivitat total dels factors (PTF, un dels indicadors claus per calcular la productivitat d'un país) "ha contribuït amb 1,8 punts al creixement del PIB i ja encadena quatre anys amb aportacions notables, després d’una caiguda de 4,9 punts percentuals el 2020 degut a la pandèmia", ha assenyalat la Generalitat en una nota de premsa.