L'àrea metropolitana de Barcelona guanyarà 6.000 pisos protegits en els pròxims cinc anys
L'AMB aposta per promoure habitatge social de venda i rehabilitar un parc molt envellit
BarcelonaLa falta d'habitatge assequible no només preocupa a Barcelona. També afecta la seva àrea metropolitana, on la impossibilitat per trobar pis a un preu acceptable s'estén com una taca d'oli. Amb un mercat immobiliari disparat, la capital catalana i els 35 municipis que l'envolten només disposen d'un 1,8% de lloguer social, una proporció que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) fa anys que treballa per incrementar i intentant reactivar un sector que es va encongir arran de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica que la va seguir. "Estem en el 20% del que es produïa abans", remarca el gerent de l'AMB, Ramon Torra.
La maquinària s'ha tornat a posar en marxa, però no és fàcil, amb unes empreses de construcció que no troben el personal suficient ni tampoc el relleu necessari. Entre el 2019 i el 2025, l'AMB ha impulsat la promoció d'uns 5.000 habitatges socials. Aquesta xifra preveu incrementar-la en els cinc anys vinents, amb 6.000 habitatges públics més i sumar-ne uns 11.000 en una dècada. Tots aquests pisos contribuiran al pla de l'executiu de Salvador Illa, que preveu construir 50.000 pisos públics.
Les eines que té l'AMB per posar al mercat pisos protegits són l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que promourà 6.000 pisos entre el 2019 i el 2030, i Habitatge Metròpolis Barcelona, operador publicoprivat que està construint 4.500 habitatges de lloguer assequible, la meitat dels quals a la capital catalana. Habitatge Metròpolis Barcelona, format per l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB i les promotores Neinor i Cevasa, té en marxa la promoció de 1.828 habitatges, amb la previsió de lliurar els primers a finals d'aquest any, ubicats a Sant Boi de Llobregat. Una aliança amb el sector privat que l'alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l'AMB, Antonio Balmón, defensa ampliar per fer front a un problema cada cop més estès en més capes socials.
Cal tornar a construir, i les administracions busquen totes les fórmules possibles per reactivar el sector. L'AMB aposta per desenvolupar habitatge protegit, però no només de lloguer, sinó també de venda. És una estratègia que ja han seguit en una promoció com la desenvolupada pel despatx Peris+Toral a Cornellà de Llobregat, guanyadora de diversos premis nacionals i internacionals. "S'ha de construir tota mena d'habitatge, també lliure. No beneficia fer un monocultiu, especialment en aquells barris on es vol revertir la degradació i fer-los més atractius", subratlla el gerent de l'AMB. En aquesta línia, el director de l’IMPSOL, Josep Maria Morell, sosté que impulsar habitatge social de venda persegueix arrelar els propietaris a l’àrea on viuen i aconseguir una estabilitat que no permet el lloguer amb contractes de deu anys.
Prop de mig milió de pisos a rehabilitar
A propòsit d'això se suma la urgència de rehabilitar un parc d'habitatges envellit, especialment en aspectes com l'eficiència energètica, amb immobles que no estan aïllats i que depenen massa de la calefacció i l'aire condicionat per tolerar un clima que no és el de fa cinquanta anys. L'administració supramunicipal calcula que hi ha 450.000 pisos que s'han de reformar a l'àrea metropolitana, on hi viu el 43% de la població de Catalunya.
Precisament, on més obres d'aclimatació s'han fet fins ara ha estat a barris de rendes més altes, on era més fàcil afrontar la despesa i tots els tràmits implicats, però no tant a altres on les actuacions eren més urgents. És aquí on l'AMB vol incidir fent-ho més fàcil perquè ho pugui fer tothom. Amb l'ajuda dels fons europeus, s'han posat a disposició dels municipis prop de 100 milions d'euros, amb subvencions de fins al 80% del cost de les obres i exemptes d'IRPF, i s'han pogut rehabilitar gairebé 7.000 habitatges, "com no s'havia fet mai", defensa Torra.
Alguns són a Cornellà, una ciutat on el 69% dels blocs es van construir entre els anys 50 i 80. Al barri de Sant Ildefons, s'està treballant per millorar més de 1.100 pisos, amb la voluntat d'arribar a uns 3.600. S'estan aplicant mesures com reduir la despesa energètica en un 45%, instal·lar ascensors en els immobles on no n'hi havia o fer-los accessibles en aquells on hi havia graons que en dificultaven l'accés, ampliar balcons o construir-ne de nous per millorar l'habitabilitat, o retirar l'amiant existent.
Des de l'AMB també defensen la rehabilitació d'immobles en desús que no estan destinats a l'habitatge per generar més pisos. Un exemple d'això es troba a Sant Feliu de Llobregat, on la tercera i la quarta planta d'un edifici d'oficines s'han convertit en més de 30 pisos. Per a Borrell, s'ha de posar el focus també en edificis patrimonials o polígons. "És una qüestió de futur", subratlla. Un creixement que sempre ha d'acompanyar les promocions amb el desenvolupament d'equipaments públics per no arribar a la manca de places educatives que es viu a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat.
