Limitar l'especulació en l'habitatge: una mesura controvertida

BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que el Govern estudiarà prohibir o limitar la compra especulativa de l'habitatge. Una mesura sobre la qual els experts discrepen, tant sobre la seva viabilitat jurídica com sobre els possibles efectes positius en un mercat tensionat amb manca d'oferta, molta demanda, i uns preus que no paren d'enfilar-se. La proposta del Govern busca el suport jurídic en un informe encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, elaborat pel jurista Pablo Feu, expert en dret administratiu i urbanístic i professor a la Universitat de Barcelona, que conclou que la mesura, per ser constitucional, hauria d'estar subjecta al fet que s’apliqui en zones declarades de mercat residencial tensionat, amb caràcter excepcional, territorial i temporal.

A aquesta visió hi dona suport Jaime Palomera, investigador i director d'Habitatge de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que manté que aquesta mesura es podria implementar d'acord amb la llei estatal del sòl i la llei d'urbanisme de Catalunya, unes lleis que vetllen per la cohesió social i territorial. A parer seu, això ara no passa quan la gent es veu expulsada de les seves ciutats o barris i han d'anar a viure a altres llocs. Això sí, indica que es podria aplicar "de forma temporal i amb justificació". Com a exemple d'una mesura similar, Palomera posa els Països Baixos on, en zones tensionades, l'adquisició de l'habitatge està limitada a qui certifiqui que hi viurà com a mínim quatre anys com a residència habitual.

Per al gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, el primer problema sorgeix quan volem definir què és una compravenda especulativa. "És una idea que pot portar a molta inseguretat jurídica", indica Gorgues. Per aquest expert, una mesura d'aquest tipus afectaria també el mercat, perquè "no incrementaria l'oferta d'habitatge", que és el principal problema en aquest moment i, a més, "limitaria la demanda".

L'argument és clar. Si s'aplica una mesura d'aquest tipus no es crearia més oferta i, a més, en les promocions amb els preus més alts es frenaria la demanda, amb la qual cosa els promotors deixarien de fer nou habitatge. Això passaria especialment en les zones on hi ha molt habitatge de segona residència i, com a conseqüència, "s'aturaria el mercat". Per a Òscar Gorgues, aplicar aquest tipus de mesures seria molt complicat si es vol fer bé sense trencar el mercat, perquè la casuística és diferent en cada lloc.

Mesures fiscals

En canvi, per a Palomera, hi ha mesures que es poden adoptar. Aquest investigador, per exemple, indica que seria difícil posar un topall al nombre d'habitatges que pot adquirir una persona, però es podrien prendre mesures fiscals per evitar que molts habitatges es concentrin en poques mans. Així, posa l'exemple de les rendes. No es pot limitar el que guanya una persona per la seva feina, però el sistema grava més a qui més guanya. "Això que passa amb les rendes –diu– no passa amb els actius, amb la riquesa".

Una altra mesura que proposa Palomera també seria d'índole fiscal. Recorda que a Catalunya ja s'ha apujat el tipus de l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) al 20% a partir del cinquè immoble. Això, diu, pretén limitar l'acumulació de molts immobles en mans d'un sol propietari. Palomera recorda que aquesta mesura "és el contrari del que fan moltes comunitats". Una altra mesura fiscal que es podria prendre, diu Palomera, seria a través de l'impost de béns immobles (IBI), com amb les rendes: "Com més propietats, l'IBI a pagar seria més alt". És a dir, modular aquest impost amb trams en funció del nombre d'habitatges que tingui el propietari.