Indústria

Cop pioner de la Unió Europea als Estats Units en matèria industrial

Brussel·les avala que un estat membre iguali l'oferta d'un país tercer per evitar la fuga d'empreses

2 min
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Margrethe Vestager, i el ministre de Finances alemany, Robert Habeck.

Brussel·lesBrussel·les vol reindustrialitzar la Unió Europea i està disposada a competir amb grans potències mundials com els Estats Units i la Xina. Després que Washington i Pequín tiressin endavant macroajuts postcovid destinats a potenciar la seva indústria, especialment la relacionada amb la transició energètica, la Comissió Europea va aprovar un marc legal que permet subvencionar empreses perquè s'instal·lin o es quedin a la Unió Europea i no marxin als EUA o al gegant asiàtic.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

I aquest dilluns ha estat la primera vegada que s'ha utilitzat la disposició d'aquesta nova llei i la Comissió Europea ha avalat una ajuda pública de 902 milions d'euros d'Alemanya a la companyia sueca Northvolt, que construirà una planta de producció de bateries per a vehicles elèctrics a la ciutat alemanya de Heide.

En cas que l'empresa nòrdica no hagués rebut els diners de l'estat alemany hauria instal·lat la seva fàbrica als Estats Units i s'hauria acollit a la llei de macroajuts que va impulsar el president estatunidenc, Joe Biden. La mesura de l'administració dels EUA, que es va aprovar abans que la de la UE, també pretén captar noves inversions a base de subvencions i, d'aquesta manera, liderar la indústria de la transició energètica, sovint en detriment d'Europa.

El ministre de Finances alemany, el liberal Robert Habeck, ha defensat en roda de premsa des de la seu de la Comissió Europea a Brussel·les la subvenció i, en aquesta ocasió, s'ha posicionat a favor de la irrupció de diner públic al sector privat. "Necessitem una indústria més sòlida per als nous sectors", ha insistit el dirigent alemany, que ha argumentat que es tracta d'una qüestió de "seguretat econòmica".

Habeck i la vicepresidenta de la Comissió Europea, Margrethe Vestager, també han negat que aquests ajuts suposin un avantatge competitiu d'Alemanya, que té molt més marge pressupostari que la gran majoria de socis europeus, respecte a la resta d'estats membres, tal com temen Itàlia o França. En aquest cas, Habeck, un dels màxims defensors de l'austeritat, sobretot la que afecta els països del sud d'Europa, s'ha mostrat fermament favorable a desplegar polítiques econòmiques expansives per potenciar la indústria alemanya.

En la mateixa línia, Vestager ha dit que en aquestes situacions cal ser "pragmàtic" i lluitar per aconseguir inversions crucials per al futur d'Europa, encara que sigui prenent una decisió inèdita com igualar l'oferta d'un país tercer a una companyia privada. És a dir, a la pràctica, entrar en una competició de subvencions amb els Estats Units. "No podem quedar-nos de braços plegats davant la llei d'ajuts dels EUA", ha remarcat la vicepresidenta de la Comissió Europea.

stats