Termòmetre macro
Economia 09/01/2022

Inflació, fons europeus i un canvi de model que no arriba: les claus del 2022

Els colls d'ampolla seran transitoris però les tensions geopolítiques poden encarir encara més l'energia

3 min
Termòmetre Macro del 7 gener del 2022

BarcelonaA nivell mundial, i si la pandèmia ho permet, el 2022 ha de ser l’any de la plena recuperació de l’economia. Però, a nivell català i espanyol, què podem esperar? L’any que comença tindrà diverses claus que caldrà seguir per saber cap on es dirigeix l’economia: els fons europeus, l’impacte de la inflació i els desabastiments, el canvi de model o l’evolució del turisme en són alguns, a part, lògicament, de saber fins quan durarà la pandèmia.

Els fons Next Generation de la Unió Europea són el principal focus d’esperança per a les administracions. A priori, els fons europeus s’han de destinar a projectes de digitalització del teixit productiu i de millora de la sostenibilitat, però de moment el gruix dels 72.000 milions que rebrà l’Estat fins al 2026 servirà per cobrir el forat que ha deixat en estímuls per sortir de la crisi.

En aquest sentit, el govern espanyol és el que menys gasta de la UE en ajudes directes als sectors afectats per la pandèmia i les restriccions, de manera que el gruix de la despesa pública addicional pressupostada per al 2022 vindrà dels Next Generation. Això provoca dubtes sobre la possibilitat que, com la resta de països europeus, Espanya pugui recuperar aquest any els nivells de producte interior brut (PIB, l’indicador que mesura l’activitat econòmica) del 2019 o hagi d’esperar al 2023, com indiquen alguns organismes.

L’impacte dels fons sobre el creixement és la primera incògnita que es desvelarà aquest any, però la segona tindrà a veure amb l’impacte dels Next Generation sobre el model econòmic. De fet, la creació dels fons va generar esperances que l’oportunitat de fer un salt qualitatiu a nivell de productivitat i competitivitat per a l’economia espanyola seria possible. Caldrà veure fins a quin punt s’avançarà en aquesta transformació. “Els canvis de model són tots molt dolorosos, perquè tenen guanyadors i perdedors”, diu Albert Carreras, catedràtic d’economia de la UPF. 

Un altre aspecte serà quins sectors i quines empreses rebran més diners dels fons. Algunes patronals, com Cecot o Pimec, han avisat que, tal com estan organitzats, el gruix dels fons acabarà als comptes de grans companyies, mentre que pimes i autònoms en quedaran al marge. Un dels sectors que més estan en el punt de mira és el del turisme. De moment, tant els governs autonòmics com el central han apostat sense èxit, durant dos estius, per un retorn a la normalitat en aquest sector i han intentat afavorir sobretot l’entrada de visitants estrangers.

Pujades de preus

El 2021 s’ha tancat amb pujades de preus mai vistes des d’abans de la crisi financera del 2008. Inicialment es van produir pels colls d’ampolla i els problemes de desabastiment de primeres matèries i béns intermedis en la indústria, a causa de la reactivació brusca de l’economia un cop el moment àlgid de la pandèmia semblava haver passat. Carreras coincideix amb els bancs centrals que les pujades de preus i l’escassetat derivades de la reactivació són “transitòries”, però apunta el perill que suposen per a la inflació els mercats energètics.

Tant el petroli com el gas –i per extensió l’electricitat– depenen de tensions geopolítiques (a Ucraïna, l’Àsia central, l’Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica) que poden provocar pujades de preus que, salvant les distàncies, segueixin les dinàmiques de les crisis del petroli dels anys 70 i 80, quan el cost del cru va pujar “fins que se’n va reduir el consum” a causa de l’entrada de l’economia en recessió, segons Carreras.

stats