Els inspectors de treball també amenacen amb fer vaga
Els sindicats alerten d'una falta de relleu i demanen més recursos humans i materials per poder "perseguir el frau"
MADRID“No s’acabarà amb la temporalitat només perquè hi hagi una reforma laboral”. Així de contundent es mostra Ana Ercorera, presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i la Seguretat Social, a l’hora de parlar de la situació que viu aquest col·lectiu de treballadors. Ercorera assegura que la pandèmia ha agreujat una situació que des de fa anys arrossega el col·lectiu: “Ni s’aporten nous mitjans [materials] al personal, ni hi ha suficients efectius per fer tota la feina”, denuncia.
Espanya és un dels països que menys inspectors de treball té per empleat: un funcionari per cada 15.000 treballadors. En concret, hi ha 858 inspectors i 994 subinspectors que s'encarreguen de controlar totes les possibles irregularitats que puguin cometre empreses i administracions públiques en matèria laboral. A banda, hi ha 924 treballadors administratius. Si la proporció es fa per centres de treball, a un inspector li toquen 1.459 empreses, i a un subinspector, 1.500 centres. L’Organització Internacional del Treball recomana que, com a mínim, els països haurien de tenir un inspector per cada 10.000 treballadors i, de fet, la mitjana europea fins i tot se situa en un funcionari per cada 7.300 empleats, segons dades dels sindicats.
A més, a diferència d'alguns països de l'entorn, en el cas espanyol s'afegeix una altra particularitat: només existeix la figura d'inspector de treball o subinspector, que és qui s'encarrega de totes les competències, mentre que en altres llocs hi ha inspectors de treball, de la seguretat social i de prevenció. Les tasques del dia a dia d'aquests funcionaris van des del control presencial a una empresa per veure'n les condicions de treball –que compleixin les mesures de prevenció i seguretat o detectar si hi ha sobrecàrrega de feina o frau en la contractació– fins a investigar accidents laborals, comprovar que es compleixen els plans en matèria laboral o elaborar informes i supervisar expedients com els ERTO.
"Tu no pots transmetre [a la població] que acabaràs amb el frau si no reforces aquells que l'han de perseguir", insisteix Ercorera. El missatge va dirigit al govern espanyol i a la bateria de normatives que està aprovant per blindar les condicions laborals: el pla d'igualtat salarial, el d'actuació contra els cops de calor a la feina, o el protocol de xoc per evitar la sinistralitat laboral, aprovat fa tot just una setmana amb més controls en sectors com l'agrícola i l'industrial. Tot plegat, en un context en què fruit de la pandèmia "s'han arribat a aprovar unes 200 normes extraordinàries en matèria laboral" que han hagut d'estudiar, afegeix aquesta inspectora, que destaca les diferents pròrrogues dels ERTO. Tot plegat es converteix en un reguitzell de normatives "molt exigents i que canvien molt" i requereixen temps d'estudi, apunta Ercorera.
La situació ha arribat a un punt que els sindicats de l'autoritat laboral han avisat el govern espanyol que "o compleix amb els acords signats per reforçar el col·lectiu abans de finals del mes de març de l'any que ve, o convocaran una vaga". Seria la primera en tota la història de l'organisme que englobaria inspectors, subinspectors i personal administratiu. En concret, els sindicats van pactar amb el ministeri de Treball un reforç de com a mínim 600 efectius, malgrat que apunten que l'ideal seria tenir 1.250 empleats més. Aquell pacte, però, depèn del vistiplau del ministeri d'Hisenda i Funció Pública, que els treballadors asseguren que "l'està bloquejant".
Relleu generacional
"Més d'un s'ho pensa a l'hora de ser inspector de treball. Es convoquen places i no es cobreixen. Abans teníem 20 opositors per plaça, ara només 4,5", explica la inspectora. Tanmateix, també defineix aquestes oposicions com a "poc atractives" per culpa de les condicions laborals: a la dificultat del temari s'hi afegeixen sous baixos o guàrdies entre setmana que "ni es paguen ni es compensen", explica.
"Ens consta que la reposició de places a vegades no arriba a l'oferta", diu el Mikel. Ell és un jove del País Basc que després d'aprovar els exàmens per ser inspector de treball està fent les pràctiques a Madrid per poder treballar. En una conversa telefònica amb l'ARA explica que no va conèixer aquesta figura professional fins a l'últim curs de dret. "M'interessaven els temes econòmics i socials, sobretot el dret laboral i tributari. Al principi volia ser inspector d'Hisenda, però després ens van venir a parlar dels de treball i em va entusiasmar més la idea per la seva funció social", exposa.
Coincideix amb l'Ana sobre les actualitzacions constants en matèria laboral. "L'àmbit laboral i de la seguretat social sol patir reformes més freqüents i això afecta l'estudi", explica el Mikel, que afegeix que la gent sol tardar entre uns tres o quatre anys a treure's les oposicions. El perfil de persones amb qui s'ha topat fent les oposicions són dos: joves que han acabat la carrera o persones grans que "volen canviar de professió i opten per tenir més estabilitat".
Quan s'obrin noves places, els inspectors en actiu tindran preferència a l'hora d'escollir la destinació en cas que es vulguin moure. Després, els tocarà als futurs professionals com ell. Malgrat que no ho té del tot clar, tempteja Catalunya. "Sempre hi queden places lliures", comenta.
