INFRAESTRUCTURES
Economia 23/06/2014

El ciment mostra la poca inversió de l’Estat a Catalunya

Entre el gener i el maig, el consum d’aquest producte cau sis cops més que en el conjunt espanyol

Xavier Grau
4 min
La capacitat de producció està molt per sobre del consum i les fàbriques 
 De ciment catalanes estan a baix rendiment.

BarcelonaDes de Madrid s’ha batejat com a victimisme. Però els números són tossuts i, quan a l’Estatut es va introduir la disposició addicional tercera per assegurar les inversions, era perquè hi havia una mancança. I continua existint. Les últimes dades del consum de ciment a Catalunya deixen molt clar que, si la inversió en infraestructures era molt baixa, ara encara ho és més. Segons les dades del sector, en el període que va del gener al maig d’aquest any el consum de ciment a Catalunya ha caigut un 18% en relació amb un any enrere, mentre que a Espanya ho ha fet només un 3%.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Pràcticament tot el consum actual és per obra pública o grans obres d’enginyeria civil. La construcció està sota mínims. Però l’evolució del sector del ciment mostra que a Catalunya es pateix més la poca inversió en obra pública. En el conjunt espanyol, des dels màxims del 2007, quan se’n van consumir 56 milions de tones, s’ha passat a un consum de 10,6 milions de tones el 2013. Una caiguda del 83%. A Catalunya el rècord en consum també va ser el 2007, amb 8,1 milions de tones, per acabar el 2013 amb 1,5 milions de tones. La caiguda ha estat del 81%, molt semblant a la del conjunt espanyol. Per tant, és el 2014 el que està reflectint millor aquesta falta d’inversió a Catalunya.

Evidentment, la Generalitat, amb l’actual política de retallades, no pot abocar diners a l’obra pública. Però l’Estat, que té més recursos i manté algunes grans obres en marxa, no sembla fer-ho. Un cop acabades les obres de l’AVE a França ja no es fan grans inversions. D’aquí que en els primers mesos de l’any el diferencial entre l’Estat i Catalunya s’hagi disparat. Proporcionalment, la caiguda del consum a Catalunya és sis cops més gran que al conjunt espanyol.

25% menys d’inversió

Els recursos que l’Estat destina a inversions a Catalunya han disminuït molt en els pressupostos del 2014. Els pressupostos de l’Estat per al 2014 estableixen que el Principat rebrà 944 milions d’euros en inversions. Això suposa un 9,6% del total de l’Estat, molt lluny del pes que té Catalunya en població (16%), o en el PIB espanyol (prop del 19%).

Els 944 milions d’inversió que Catalunya rep aquest any són un descens del 25% respecte als pressupostos del 2013, quan es van rebre 1.262 milions, un 11,9% del total. Catalunya és la tercera comunitat on més cau la inversió el 2014, només superada per Astúries i Múrcia.

La inversió prevista per al 2014 se situa per darrere de territoris com Andalusia (1.697 milions, 17,3% del total), Castella i Lleó (1.399 milions, 14,3% del total) i Galícia (1.353 milions, 13,8% del total).

D’aquests 944 milions d’inversió regionalitzable, 894 corresponen als ministeris de Foment i Agricultura, i 50 milions a la resta de ministeris. La inversió de tots els ministeris el 2014 a Espanya és de 9.786 milions d’euros.

I això no és tot, perquè l’experiència diu que a Catalunya, realment, es fan moltes menys obres que les que estan pressupostades. Segons les dades de la Generalitat, el ministeri de Foment ha fet des del 2001 només el 79,7% de les inversions previstes per a Catalunya. El percentatge se situa molt per sota de la mitjana autonòmica, que puja al 87,2%. En termes absoluts, els millors anys de recepció d’inversions per a Catalunya van ser entre el 2007 i el 2010, quan Foment va gastar a Catalunya més de 2.000 milions d’euros anuals. El 2009, el millor, les inversions van pujar a 2.747 milions. Des de llavors, però, no han deixat de caure.

La diferència entre la despesa promesa i l’efectuada encara fa més evident el dèficit en infraestructures a Catalunya. Des del 2000, les inversions pressupostades a Catalunya han equivalgut a un percentatge petit respecte al total, entre el 12,7% del 2001 al 15,6% del 2005. I va a pitjor: va caure a l’11,9% el 2013 i al 9,6% el 2014.

Plantes tancades

La situació la descriu molt bé el director d’operacions de Ciments Molins, Salvador Fernández Capo. L’obra pública, després de la caiguda de la construcció d’habitatges, tirava del consum de ciment. Ara ja no. A Catalunya només hi ha una gran obra pública, l’estació de La Sagrera, que avança molt lentament. Ara, el poc consum que hi ha de ciment, està impulsat per obres privades, com la terminal de Hutchinson al port de Barcelona o el nou centre que està construint Mango a Lliçà.

De fet, a Catalunya les fàbriques de ciment han hagut d’adaptar-se, perquè la capacitat de producció està molt per sobre del consum d’aquest material, que està sota mínims. Ciments Molins manté gairebé al 100% la seva fàbrica de Sant Vicenç dels Horts, molt nova, però Portland Valderrivas va tancar la de Vallcarca per concentrar la producció a Santa Margarida i els Monjos. Lafarge té en marxa la planta de Montcada, però lluny d’estar en plena producció.

Fins i tot s’han produït situacions curioses. Ciments Molins va comprar a finals de l’any passat, per 40 milions d’euros, la planta de Cemex a Sant Feliu de Llobregat. Una planta que ara està aturada. Molins ho va fer per quedar-se el fons de comerç i els clients que tenia aquesta planta de Cemex, que segur que ja no tornarà a produir mai més.

El sector topa amb dificultats per exportar

Les exportacions s’han convertit en el motor de la indústria del ciment a Catalunya, davant la depressió del mercat català i espanyol. Segons Ciment Català, que agrupa als fabricants, les exportacions de ciment i clínquer van augmentar el 123% en els dos primers mesos de l’any. El problema és que no s’adverteix una millora en els pròxims anys. La majoria de les exportacions catalanes de ciment i clínquer van cap al centre i oest d’Àfrica i al Brasil. Però la situació tampoc hi ajuda. El transport fa baixar els marges, i l’increment del preu de l’energia i la fortalesa de l’euro posen en risc les exportacions.

Les perspectives no són bones perquè el sector de la construcció trigarà a recuperar-se, segons l’últim informe d’Eurocontruct, que elaboren semestralment 19 instituts independents de diferents països d’Europa, entre els quals l’Itec. Segons l’últim informe, la recuperació, molt lenta, començarà el 2015 amb un creixement previst del 0,9% i per al 2016 ja s’espera un augment del 3,4%. Segons Josep Ramon Fontana, cap del servei de prospectiva de l’Itec, la situació que s’espera a Catalunya i Espanya, a diferència del conjunt europeu, és que creixerà sense deixar enrere la crisi.

stats