MERCAT LABORAL

La irrupció del treball a demanda descol·loca els sindicats

CCOO i la UGT busquen fórmules per fer front a la desprotecció dels empleats de plataformes digitals
ELISABET ESCRICHE PAULA SOLANAS

La irrupció d’aplicacions com Deliveroo, Glovo i Cabify, i d’altres de menys conegudes com Canguro en Casa, ha provocat un augment del que s’anomena treballadors a demanda. Aquesta irrupció ha descol·locat els mateixos sindicats, que s’han vist obligats a reinventar-se per donar resposta a un col·lectiu que reclama tenir drets laborals.

És difícil quantificar quants empleats té el sector, perquè la majoria tenen un “contracte civil i no laboral”, explica José Antonio Pasadas, secretari de polítiques sectorials de la UGT a Catalunya. Tot i així, un informe elaborat per l’altre sindicat majoritari, CCOO, calcula que prop del 15% de la població catalana en edat laboral ha treballat en algun moment per a alguna d’aquestes aplicacions mòbils. És el mateix percentatge que a Espanya, que és el segon país d’Europa dels quinze que s’han analitzat que té més empleats a demanda. Per davant té Portugal, mentre que Alemanya i el Regne Unit en tenen al voltant d’un 12%.

Per sexes, sis de cada deu treballadors a demanda són homes, tot i que la xifra pot variar molt en funció de la tipologia de servei de la plataforma: els homes predominen en feines de repartiment, mentre que les dones estan més presents en les d’àmbit domèstic. Per exemple, a Glovo i Deliveroo el 95% són repartidors, mentre que en aplis com Canguro en Casa el 95% dels anuncis corresponen a dones. “Aquesta nova realitat ens obliga a fer un sindicalisme diferent”, reconeixen tant Pasadas com Carlos del Barrio, secretari de política sectorial de CCOO a Catalunya. A diferència de les empreses convencionals -expliquen- les plataformes digitals aboquen a una “individualització del treball”. Això, sumat al fet que els empleats estan repartits pel territori i tenen una alta rotació, fa que a nivell sindical estiguin “descoberts” i siguin considerats legalment com a treballadors autònoms, tot i que en realitat són “falsos autònoms”.

Aquesta situació, entre altres factors, també explica que Espanya sigui el setè país de la Unió Europea amb més autònoms, per sobre del 15%; és un percentatge superior a la mitjana de la Unió Europea, segons dades d’Eurostat publicades dimarts.

Davant d’aquesta nova realitat, els sindicats han buscat les seves pròpies fórmules per intentar garantir uns mínims drets laborals a aquest col·lectiu. La UGT ha creat una plataforma, Tu respuesta sindical ya, on aquests empleats poden presentar queixes o dubtes. Les tres consultes més repetides són problemes sobre les condicions laborals fixades inicialment: el salari i la forma de pagament i, finalment, aspectes com les vacances, les baixes per malaltia o les assegurances.

Per la seva banda, CCOO ha posat en funcionament el “WhatsApp de la precarietat”, on qualsevol treballador pot plantejar un dubte i obtenir resposta el mateix dia, i un sistema “d’acollida sindical”. “Quan ve un empleat amb qualsevol dubte l’atén un representant sindical tal com fa el comitè de qualsevol gran empresa”, explica Del Barrio. Però no només els sindicats majoritaris han pres mesures: la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), concretament la Federació d’Altres Activitats (FAA), ha anat un pas més enllà i va ajudar a impulsar ara fa gairebé dos anys el primer sindicat de repartidors per a aplis, Riders X Derechos. Està format per missatgers de Glovo, Deliveroo i Stuart i té com a objectiu garantir una estructura que pugui fer d’interlocutora amb les aplicacions.

Tot i el desconcert inicial amb aquesta nova realitat laboral, des de Riders X Derechos reconeixen que els sindicats laborals també s’han posat les piles amb aquesta situació. “Ens hi portem bé; estan atents a les novetats que hi ha i ens ajuden a donar cobertura a ciutats on no podem arribar”, apunta un portaveu de la plataforma de missatgers. De fet, recorda que la UGT també ha portat denúncies als tribunals i ja acumula quatre sentències favorables per als repartidors. No obstant això, admeten que l’acció sindical és “complicada”, ja que hi ha molts “llops solitaris” que es queden en la “individualitat” del repartiment perquè no tenen un lloc on reunir-se amb la resta.

Deixar de ser falsos autònoms

Tot i les iniciatives, però, des de CCOO i la UGT reconeixen que la solució perquè aquest col·lectiu tingui drets laborals és que les aplis per a les quals treballen els contractin i deixin de ser falsos autònoms. Un pas que estan aconseguint part dels treballadors, però per la via judicial. A nivell d’organismes, de moment l’únic que ha mogut fitxa és el Parlament Europeu, que ha aprovat una nova legislació per al treball a demanda. El text obliga a aclarir les condicions laborals, però exclou els repartidors que treballen com a autònoms i, per tant, a la pràctica no té cap impacte per als riders. A més, els països tenen un termini de tres anys per aplicar-la. Mentrestant els sindicats esperen que el reelegit govern del PSOE mogui fitxa davant l’anomenada economia a demanda, que ha vingut per quedar-se.