Economia 27/02/2021

Els joves, la diana de totes les crisis

En les recessions que hi ha hagut des dels anys 80 la taxa d’atur juvenil ha arribat al 50%; ara ja és del 38%

3 min
La manifestació d'aquest dissabte a Barcelona
Disponible en:

Els joves han dit prou. L’empresonament del raper Pablo Hasél ha sigut, segons els experts –que exclouen els grups violents–, la guspira que ha fet explosionar el col·lectiu i els ha portat a sortir al carrer per fer-se sentir i denunciar la seva disconformitat en diversos aspectes: des de la falta de llibertat d’expressió fins a la passivitat de la classe política, passant sobretot per la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia i acabant per les actuacions policials. “Viure amb els amics està molt bé, però no vull compartir pis fins als 40 anys”, denunciava ahir a l’ARA l’Eudald, un dels joves que s’han manifestat aquests últims dies.

Però ¿quina és la situació laboral i econòmica en què es troba aquest col·lectiu? La població juvenil a Catalunya, que és la que es considera que té entre 16 i 29 anys, és d’1.144.500 persones, segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2020. Si es miren les estadístiques de desocupació, en qualsevol país la taxa d’atur juvenil acostuma a doblar la del conjunt de la població. Aquest percentatge, però, a causa de la crisi del covid s’ha triplicat a Catalunya durant el 2020 entre els de 16 i 24 anys, que són majoritàriament els joves que han sortit a mobilitzar-se. Concretament l’any passat es va tancar amb una desocupació d’aquest col·lectiu del 38,1% (11,9 punts més que un any enrere), mentre que el conjunt de la població va arribar al 13,9% (+3,4 punts respecte al 2019).

Aquesta radiografia, però, en temps de crisi és habitual. “És la quarta recessió en què vivim una taxa d’atur juvenil tan elevada. De fet, en les altres tres (2008-2012, 1996 i 1983) es va superar el 50%”, recorda José García Montalvo, catedràtic d’economia aplicada de la UPF. A tall d’exemple, el 2012 i 2013, en plena crisi financera, es va arribar al 50,4% i al 50,2% de desocupació juvenil, respectivament. “Una desocupació juvenil de gairebé un 40% és socialment inacceptable; l’economia espanyola té un problema estructural, sistemàtic i molt greu, que és que la taxa d’atur es dispara tan aviat com hi ha una recessió, i en el cas de la juvenil ho fa exponencialment”, apunta el catedràtic. “I tot això passa just després d’una crisi relativament recent que ja va patir part del mateix col·lectiu. Aquesta acumulació, per a molts d’ells, deu ser com el conte de mai no acabar, perquè quan pensaven que sortien del pou els torna a passar el mateix”, afegeix.

Quin tipus de feina tenen els joves? El col·lectiu acostuma a treballar en els sectors més precaritzats i molts cops sense contracte, cosa que en el cas de l’actual crisi els ha impedit, per exemple, ser inclosos en un ERTO. Dues xifres ho exemplifiquen. La primera és que la taxa de temporalitat juvenil és del 46%, mentre que la general se situa en un 19,8%. La segona, que al voltant d’un 80% del col·lectiu treballa al sector serveis, el més afectat per la pandèmia, i les feines amb més pes són restauració, serveis personals i venedors. “Aquest nivell de temporalitat és completament absurd i perjudica que hi hagi un aprenentatge dins l’empresa”, apunta el catedràtic de la UPF.

Aquesta precarització contrasta amb el seu nivell educatiu. A diferència de les crisis anteriors, en les dues últimes els joves tenen més formació. Concretament la meitat dels que treballen (54%) tenen estudis superiors. “A efectes pràctics, però, aquest canvi no és substancial perquè l’educació no ha millorat prou per donar un impuls real al mercat laboral”, apunta García Montalvo.

En aquest sentit, afegeix que, a diferència d’altres països, a Espanya hi ha molt abandonament escolar (19% segons dades de l’Idescat del 2019), i també molts universitaris però pocs estudiants de FP. “No trobes fusters ni electricistes però busques un filòleg i te’n surten de sota de les pedres. La formació no està ajustada al mercat laboral”.

El mercat laboral espanyol no funciona

El segon problema és estructural. Les institucions del mercat laboral espanyol no funcionen. “Portem des de principis dels 80 igual i si hi hagués una altra recessió passaria exactament el mateix. El més preocupant, però, és que la gran solució que s’està posant sobre la taula és derogar la reforma laboral per tornar al passat”, assegura el catedràtic. La societat actual –afegeix– requereix canvis constants, capacitat d’adaptació, però el mercat laboral espanyol és molt rígid i els agents que hi participen ho troben normal. I acaba amb una última reflexió: “El que no podem fer és seguir com fins ara, s’han de provar noves mesures perquè, si no, els joves seguiran sent la diana de totes les crisis”.

Jaume Funes (educador): "Els joves tindran una desafecció social"

1. Per què els joves han decidit ara dir prou?

Hi ha coses que exploten quan ve una espurna d’una situació que ja era inflamable. Què té d’inflamable la situació d’ara? Primer, que la societat ha anat trivialitzant la violència defensant que si és la seva serveix i si és la dels altres no. I segon, que els joves porten actualment una acumulació de mal rotllo a la qual s’ha de sumar que la classe política organitza la societat sense tenir-los en compte.

2. ¿Es pot revertir la situació?

No ho sé, perquè hi ha un altre component terrible que és la desigualtat. Una part dels que roben ho fan per divertir-se, però una altra perquè per un cop poden tenir accés al que mai no tenen. Per revertir-ho s’ha de treballar sobre aquesta desigualtat o, com a mínim, sobre la no ostentació de la riquesa que la genera.

3. Quines conseqüències pot tenir la situació actual per a la generació de la doble crisi?

La generació recessió s’ha convertit en generació pandèmia i, a més, es troba en una societat desorganitzada i fracturada com la catalana. Molts joves tindran una desafecció social.

stats