DELICTES BANCARIS
Economia 28/04/2015

La justícia acorrala la CAM

El jutge acusa els exdirectius de la caixa rescatada de falsejar els comptes per apropiar-se 47 milions

Salvador Almenar
3 min
RESPONSABILITATS PENALS  Els directius de la CAM, com l’exdirector general Roberto López Abad -a la imatge-, ja van donar explicacions per la gestió de l’entitat a les Corts Valencianes. Ara corren el risc de seure al banc dels acusats per haver comès els delictes de falsejament de comptes, apropiació indeguda i falsedat en document mercantil.

ValènciaEls dirigents de la desapareguda Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) estan molt a prop de seure al banc dels acusats per la seva gestió de la caixa. El magistrat de l’Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez va proposar ahir processar un total de vuit exdirectius de l’entitat alacantina per amagar la “crítica” situació de la caixa en benefici propi i cobrar indegudament 47,3 milions d’euros en retribucions. En la resolució, el jutge Gómez Bermúdez -que dóna deu dies a les acusacions per sol·licitar l’obertura de judici o el sobreseïment del cas- proposa enjudiciar l’expresident de l’entitat Modesto Crespo i els exdirectors Roberto López Abad i Dolores Amorós, així com els exdirectius Teófilo Sogorb, Vicente Soriano, José Martínez, Juan Luis Sabater i Salvador Ochoa. Els acusa d’un delicte de falsejament dels comptes anuals, apropiació indeguda o administració deslleial i falsedat en document mercantil.

En la resolució que posa fi a la fase d’instrucció, el magistrat explica, d’acord amb les proves pericials practicades, que els estats financers de la CAM del 2010 i del primer semestre del 2011 “no reflectien la imatge fidel de l’entitat”, sobretot a conseqüència que no s’apliquessin provisions lligades a préstecs titularitzats, amb la qual cosa el resultat comptable “hauria d’haver sigut inferior en 210.341.000 euros”.

La direcció falsejava els balanços

A més, s’havia comptabilitzat “de manera irregular” el repartiment de dividends de les seves filials i la dotació relativa al fons de prejubilacions “amb un efecte igualment pertorbador respecte de la imatge fidel de la situació econòmica”, que es va alterar “en execució d’un pla concertat pel comitè de direcció”. Totes aquestes operacions per maquillar els comptes de resultats de l’entitat tenien com a objectiu que la CAM s’integrés en el Sistema Institucional de Protecció (SIP) per fusionar-se posteriorment amb altres caixes d’estalvis i així aconseguir “diluir el veritable estat” de la CAM i “poder cobrar els incentius per resultats i altres complements lligats a la bona marxa de l’entitat”.

Entre les operacions executades per manipular els comptes, el magistrat cita que la caixa va donar de baixa les provisions relatives a crèdits titularitzats de deute “de molt baixa qualitat” i “va comptabilitzar de manera incorrecta un contracte de permuta financera ocultant l’existència d’opcions de compra” fins i tot a l’auditor. En un escrit de set pàgines, el jutge relata la manera com els directius de la CAM van falsejar els comptes per ocultar les grans pèrdues que l’entitat arrossegava en els últims anys. Així, explica que els balanços mensuals, trimestrals i semestrals del 2011 van ocultar la “situació crítica” de la CAM i van donar una imatge “distorsionada” fins al punt de presentar uns beneficis de 65 milions quan en realitat les pèrdues eren de 1.136.

Aquesta alteració comptable també afectava les retribucions que percebien els directius, ja que la paga de beneficis, les aportacions als plans de pensions i la retribució variable i el bo extraordinari a llarg termini depenien dels resultats obtinguts, amb la qual cosa “els imputats obtenien un benefici econòmic sabent que no els corresponia” perquè en realitat el compte de resultats de la caixa era negatiu.

Un rescat de 5.200 milions

Gómez Bermúdez és especialment crític amb els directius quan parla del rescat, ja que creu que el lliurament al Banc d’Espanya de balanços comptables falsos va “agreujar” la situació de la CAM perquè va demorar l’adopció de mesures per mirar d’evitar un rescat que finalment va ser inevitable i que va costar a l’erari públic 5.249 milions d’euros.

La intervenció de la CAM va suposar la seva posterior venda al Banc Sabadell, que va ser l’únic que s’hi va mostrar interessat. Tot i els dubtes inicials, sembla que ha sigut una bona operació perquè la CAM reporta actualment el 26% dels ingressos totals del banc català.

stats