L'amnistia recapta la meitat del previst
L'amnistia fiscal, tancada divendres, va aconseguir recaptar 1.191 milions d'euros, la meitat del que s'havia previst inicialment. Tot i que l'objectiu era reduir el dèficit, la xifra representa un 0,11% del PIB.
BARCELONAEl ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va revelar ahir una de les dades que més expectatives han generat en les últimes setmanes: 1.191 milions. Això és tot el que ha recaptat l'Estat gràcies a l'amnistia fiscal que va expirar divendres. Tot i que el període de gràcia va començar a la primavera, el 93% d'aquests diners es van regularitzar al novembre, quan els despatxos especialitzats en assessoria fiscal van viure una allau de clients que volien aprofitar la finestra oberta pel govern. En total, unes 31.400 persones han regularitzat al voltant de 12.000 milions d'euros, cosa que de mitjana suposa que s'han recaptat uns 37.800 euros per persona que s'ha acollit a l'amnistia.
Tot i que aquests ingressos contribuiran a equilibrar els comptes de l'Estat -que és l'objectiu prioritari de Mariano Rajoy-, l'impacte que tindran en la reducció del dèficit serà limitat. Els 1.200 milions equivalen al 0,11% del PIB espanyol i suposen la meitat del que Montoro s'havia marcat com a objectiu.
L'amnistia va néixer amb polèmica, ja que els detractors d'aquesta mesura consideren que premia els infractors. El govern espanyol sempre s'ha mantingut ferm i ha defensat que la delicada situació de les arques públiques requereix mesures extraordinàries com l'amnistia. "Ha valgut la pena fer la regulació en un moment com el que viu Espanya", va reafirmar-se ahir Montoro des de Màlaga després d'anunciar la recaptació de l'amnistia, segons informa l'agència Efe.
Falten milions per comptar
Tot i que l'amnistia fiscal ha captat 1.200 milions que fins ara estaven ocults, el cert és que durant el mateix període han aflorat molts milions d'euros addicionals que no s'han comptabilitzat perquè no es van regularitzar a través de l'amnistia, sinó per la via ordinària. Malgrat que l'amnistia oferia un cost de regularització baix (Hisenda es quedava un 10% dels diners aflorats), a molts evasors els sortia més a compte regularitzar els diners per la via ordinària, ja que els tocava pagar un percentatge inferior al 10%. Segons un dels grans bufets d'advocats de Barcelona, "almenys la meitat" dels clients que han regularitzat diners a través seu ho han fet pel procediment ordinari, mentre que la resta ho han fet a través de l'amnistia, segons van explicar a l'ARA.
El que paga com a penalització un evasor que regularitza patrimoni ocult és la rendibilitat que aquells diners o actius han generat. El fet que, des de l'inici de la crisi, poques coses hagin generat rendibilitat explica que la regularització ordinària surti de vegades més barata que l'amnistia. Hisenda, però, encara no sap quants diners s'han regularitzat per la via ordinària durant el mateix període. Un portaveu va declarar que caldrà esperar "fins al gener o al febrer" per saber quants diners han aflorat en total.
L'interès dels defraudadors per regularitzar diner negre s'explica tant per l'abaratiment temporal de les sancions com per l'enduriment de les que s'aplicaran a partir del segon trimestre de l'any vinent. Fins ara els delictes de frau fiscal prescrivien (penalment als 5 anys i administrativament als 4 anys), però el govern va decretar que la prescripció desaparegui per a les persones que tinguin patrimonis no declarats a partir del 31 de març. Segons la nova normativa, qui tingui diners en un paradís fiscal els hi podrà seguir tenint, però Hisenda exigeix conèixer l'existència d'aquest patrimoni. Qui no n'informi podrà ser perseguit per sempre més, sense possibilitat d'acollir-se a la prescripció del delicte.
