L’economia europea torna a encallar
La crisi dels països emergents passa factura al Vell Continent a l’espera que Draghi ampliï els estímuls
MadridLa desacceleració de l’economia europea ja és un fet. I el nivell de creixement econòmic dels països del club de l’euro ja és gairebé anèmic. En el tercer trimestre de l’any el PIB de l’eurozona va avançar un lleuger 0,3%, una dècima menys que en el trimestre precedent i un dels registres més baixos des de la sortida de la recessió (segon trimestre del 2013). Això segons les dades que va publicar ahir l’oficina estadística Eurostat, que va recordar també la frenada de l’economia dels EUA -que va passar de créixer un 1% a un 0,4%.
Els dubtes s’han tornat certeses: la crisi dels mercats emergents i el refredament de la Xina, juntament amb l’enfonsament del preu de les primeres matèries que hi va associat, sí que estan passant factura al creixement d’Europa. Els efectes són aquí: el creixement defalleix mentre els preus no remunten (a l’octubre van tancar al 0% a l’eurozona). Un còctel de dades negatives que, acompanyat d’un nivell d’atur encara a tocar dels màxims de la crisi, són els ingredients perfectes perquè el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, arribi a la reunió del consell de govern de l’organisme del desembre, en què ja va prometre revisar els actuals estímuls a l’economia, amb tots els incentius per augmentar-los.
La situació econòmica és especialment delicada en tres països: Estònia, Finlàndia i Grècia, on no tan sols es va refredar el creixement sinó que, directament, el PIB va caure. El país hel·lè va pagar les conseqüències del corralito i de la incertesa política de finals del segon trimestre. L’economia del país havia aconseguit sortir de la recessió després dels duríssims ajustos de la crisi i encadenava dos trimestres seguits de creixement. Això es va aturar en sec, i en el tercer trimestre el seu PIB es va contreure mig punt.
Espanya, el doble de la mitjana
En aquest context, Espanya va tornar a situar-se entre els països que més bé es van comportar, tot i que es va tornar a desmentir l’afirmació repetida com a mantra pel president espanyol, Mariano Rajoy, que Espanya és el país europeu que més creix. El 0,8% de creixement espanyol, dues dècimes menys que al segon trimestre, va situar Espanya com a quart país del continent en creixement darrere de Polònia, Romania i Eslovàquia. Però només perquè l’Eurostat encara no té les dades de creixement d’Irlanda, que previsiblement va superar de molt l’avenç del PIB espanyol, perquè va créixer un 1,9% en el segon trimestre de l’any.
En qualsevol cas, el creixement espanyol serà encara del doble de la mitjana europea (i, segons va dir ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en els últims mesos de l’any tornarà a accelerar-se). En aquesta crisi importada de la Xina, Espanya té diversos avantatges competitius respecte a altres països europeus, com Alemanya. L’exposició de l’Estat al gegant asiàtic és molt menys important que la d’aquests països, perquè les empreses espanyoles hi venen comparativament poc. A més, com que la crisi dels emergents ve lligada a una caiguda del preu de les primeres matèries i, sobretot, del preu del petroli, Espanya, que és un país molt dependent de la importació d’energia de l’estranger, es beneficia especialment d’aquestes baixades de preus.
Els principals gegants europeus, en canvi, sí que tenen més exposició a la Xina i van patir més la frenada. Alemanya, immersa en l’escàndol Volkswagen, va créixer exactament com la mitjana europea, un 0,3% al trimestre, també una dècima menys que en el trimestre anterior. Alemanya marca també la tònica als països de l’euro pel que fa al creixement interanual, que va ser de l’1,7% al país teutó, una dècima més que al conjunt dels països de l’eurozona.
França, per la seva banda, va créixer també un 0,3%, però en el seu cas, les xifres suposen una millora respecte al trimestre anterior, quan l’economia no va créixer. I l’estancament és encara més evident a Itàlia, on el PIB va avançar al trimestre un 0,2%, una dècima menys que en els tres mesos previs. L’economia europea es torna a refredar quan encara està convalescent: Mario Draghi s’ho mira amb atenció.
