El BCE abaixa els tipus d'interès amb la mirada posada en Trump: "La incertesa és enorme"

Brussel·lesAquesta és l'última aposta segura del Banc Central Europeu (BCE). Tal com estava previst, l'organisme bancari ha decidit aquest dijous rebaixar altra vegada els tipus d'interès en 0,25 punts bàsics gairebé per unanimitat –només s'ha abstingut un membre del consell de govern de l'ens– i situar-los en el nivell més baix des del febrer del 2023, al 2,5%. A partir d'aquí, però, els pròxims moviments de l'entitat que presideix Christine Lagarde no estan tan clars i estan a l'espera de les conseqüències del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, que amenaça amb una guerra comercial a la Unió Europea i un augment del proteccionisme. "La incertesa és enorme", ha alertat la dirigent francesa en roda de premsa.

En aquest sentit, és clau com Lagarde ha definit en quin nivell es troba actualment el preu del diner: ha passat de qualificar-lo de "restrictiu" a "considerablement menys restrictiu". "No és un canvi innocu, té la seva raó de ser", ha volgut deixar clar. De fet, significa que el BCE deixa en l'aire si continuarà rebaixant els tipus d'interès en les pròximes reunions o si, fins i tot, ja considera que està en uns nivells prou baixos i que a hores d'ara ja no cal continuar en la senda descendent del preu del diner que va iniciar el juny de l'any passat.

En aquest sentit, els analistes bancaris preveuen divisió entre els governadors dels bancs centrals dels diferents estats membres en les pròximes trobades sobre si abaixar o mantenir el preu del diner. Ara bé, la màxima preocupació no és la situació macroeconòmica, ja que no ha variat gaire els últims dies, sinó la incertesa que suposa l'administració Trump.

Així doncs, el creixement econòmic de l'eurozona continua dèbil i amb senyals d'un cert estancament, especialment pel que fa a les dues principals economies de la Unió Europea, Alemanya i França. De fet, el BCE ha rebaixat les seves previsions de creixement econòmic fins al 0,9% el 2025, l'1,2% el 2026 i l'1,3% el 2027. Segons Lagarde, aquesta "correcció" de les projeccions es deu a un "descens de les exportacions i de la persistent debilitat de les inversions", de les quals ha dit –fent referència implícita a Trump– que es veuen afectades per la "incertesa sobre les polítiques comercials i les polítiques econòmiques en general".

Per contra, les projeccions del BCE sobre la inflació són molt similars a les anteriors que va publicar, i només les revisa lleugerament a l'alça per l'encariment de l'energia. "El procés de desinflació continua avançant", ha constatat Lagarde. Concretament, situa la mitjana de la taxa l'augment de preus en el 2,3% el 2025 i apunta que l'any que ve ja assoliria l'objectiu del mateix BCE de situar-la per sota del 2%, a l'1,9%. En canvi, el 2027 repuntaria lleugerament, fins al 2%.

Pel que fa a la inflació subjacent, que és la que exclou els elements amb preus més volàtils com l'energia i els aliments frescos, es mantindria a uns nivells semblants. El 2025 se situaria en el 2,2%, el 2026 ja en el 2% i el 2027 en l'1,9%. En aquest cas, Lagarde assegura que es deu al fet que els salaris continuen augmentant, tot i que d'una manera més "moderada", i que els preus en alguns sectors encara "s'estan ajustant a l'anterior escalada de la inflació amb un retard considerable".

Cal recordar que apujar els tipus d'interès és una de les principals eines de què disposa el BCE per aturar la inflació, perquè comporta un encariment dels crèdits que concedeixen els bancs i, per tant, el consum es redueix. Per això, tot i que redueix la taxa d'augment de preus, tampoc se'n pot abusar perquè deriva en un alentiment de l'activitat econòmica, com s'ha fet evident en el global dels països de la moneda única.

La guerra comercial entre els EUA i la UE

Lagarde ha evitat avançar les futures decisions del BCE i ha dit que en aquest context polític internacional "tot pot canviar d'un dia per l'altre dramàticament". Per això, ha insistit la presidenta de l'organisme, no es compromet en cap camí concret de reducció del preu del diner. "Continuarem basant-nos en les dades [macroeconòmiques] que tinguem en cada moment i decidirem reunió a reunió", ha dit la dirigent francesa.

En aquest punt també s'ha mostrat crítica amb les amenaces proteccionistes de l'administració Trump, especialment pels aranzels que pretén imposar a la Unió Europea. "Crec que tots els membres del consell de govern [del BCE] pensem que les taxes d'importació no són bones en cap sentit", ha assegurat Lagarde, que ha dit que fins i tot "abans" que s'apliquin ja "són negatives" perquè "deterioren la confiança" dels mercats. A més, ha instat la UE i els líders europeus a negociar amb la Casa Blanca des d'una posició de "força" i sense abaixar el cap davant dels estirabots del president dels EUA.

D'altra banda, Lagarde també ha dit que segueix "amatent" la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de rearmar Europa i la cimera d'urgència de líders europeus que es fa aquest dijous a Brussel·les, però admet que encara és massa aviat per "valorar" els efectes que pot tenir en termes d'inflació i de creixement econòmic. Entre d'altres, l'executiu proposa flexibilitzar les regles fiscals perquè els estats membres puguin augmentar la seva despesa militar i avalar préstecs per la compra d'armes. En total preveu mobilitzar fins a 800.000 milions d'euros.