Empreses
Economia Macroeconomia 01/12/2022

Els beneficis de les empreses creixen el triple que el cost dels salaris

Comerç i hostaleria són els que més estan traslladant als clients l'alça dels preus, al contrari que la indústria electrointensiva

3 min
Debat comercial El Portal de l'Àngel de Barcelona és una de les grans artèries comercials.

MADRID¿Estan o no estan augmentant els seus marges les empreses en plena crisi de preus? Aquesta és la gran pregunta que des de fa setmanes intenten respondre des del món econòmic i, a diferència del que està passant amb els salaris –tothom constata una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors–, en el cas de les companyies el debat continua obert i la resposta té matisos. Aquest dijous el Banc d'Espanya ha intentat resoldre-la, i la conclusió és que les empreses estan augmentant els seus marges però de manera molt heterogènia: no en tots els casos i tampoc d'una manera "desproporcionada", apunta l'organisme supervisor. En tot cas, comerç i hostaleria estan al centre de la diana.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Pam a pam. És cert que la inflació ha donat ales a la facturació empresarial, que ha crescut un 48,7% durant els tres primers trimestres del 2022 (de gener a setembre), segons es desprèn de la Central de Balances trimestral publicada aquest dimarts pel Banc d'Espanya. "La recuperació de l'activitat que es va iniciar el 2021 ha continuat el 2022", constaten des de l'organisme. També entre gener i setembre el valor afegit brut (el benefici) de les empreses va créixer un 21,1%, i es van recuperar així els nivells prepandèmia. Alhora, però, en plena escalada dels preus de l'energia i de les primeres matèries, els consums intermedis han crescut un 54,2%, mentre que les despeses de personal ho han fet un 6,9%, fruit sobretot d'un augment dels treballadors (3,6%), és a dir, les plantilles, així com de la remuneració mitjana (3,2%).

La pregunta, però, és com està impactant tot això als marges empresarials, és a dir, quin és l'impacte de tot plegat al preu dels productes finals o serveis i, per tant, com es veu reflectit en els beneficis de les empreses. El que fa el Banc d'Espanya per aproximar-se a la resposta és diferenciar entre el marge empresarial sobre el VAB (valor afegit brut) i el marge empresarial sobre les vendes. Per a l'organisme, aquesta diferenciació és important, ja que en el primer cas –marge empresarial sobre el valor afegit brut– es tenen en compte els sous dels treballadors, mentre que en la segona opció no, cosa que permet detectar en quina mesura aquestes han estat capaces de "traslladar l'augment dels costos de producció als preus finals".

Pacte de rendes "implícit"

Si s'observen els marges de les empreses sobre el valor afegit brut es constata que al llarg dels tres primers trimestres del 2022 aquests han crescut i, de fet, han recuperat els nivells previs a la crisi del 2019. Quan es baixa al detall d'aquesta evolució, però, s'observa que "tant treballadors com empresaris estan perdent poder". És a dir, als ulls del Banc d'Espanya el repartiment és "similar" i l'organisme parla d'un "pacte de rendes implícit": els treballadors perden poder adquisitiu, però les empreses mantenen la moderació a l'hora de traslladar els costos als productes finals.

Aquest, però, és el dibuix general. El Banc d'Espanya destaca una molt més bona evolució dels marges empresarials sobre el valor afegit brut en sectors com el comerç o l'hostaleria, fruit sobretot de l'augment de les contractacions per donar resposta a l'obertura de l'activitat i, per tant, a l'augment dels clients després de dos anys marcat per les restriccions sanitàries derivades de la pandèmia. En canvi, la situació és ben diferent en el cas de la indústria manufacturera i l'electrointensiva, que s'han vist "penalitzats" pels elevats costos energètics.

Ara bé, si ja es vol separar el gra de la palla i veure exactament com afecta el producte final cal fixar-se en el marge empresarial sobre les vendes i excloure de l'equació els costos laborals. Aquí la conclusió és que en termes agregats les empreses "no han arribat a traslladar tot l'augment dels seus costos de producció als preus de venda" o preus finals, destaca el Banc d'Espanya. I el motiu principal són els elevats costos energètics. De fet, el marge sobre les vendes continua per sota dels nivells prepandèmia.

Comerç i hostaleria al capdavant

També és cert que alguns sectors "no han tingut més remei que fer-ho", apunten des del Banc d'Espanya en referència a la pujada de preus. Això vol dir que sí que estan veient augmentar els seus marges a costa de fer pagar més al client o al consumidor final per un producte o servei. En aquest cas són sobretot les empreses més petites i que partien d'una posició patrimonial "més dèbil", a diferència del que han fet les empreses grans. Destaquen el comerç, l'hostaleria, la refineria i les empreses de generació elèctrica. "Les empreses que ja tenien uns marges empresarials elevats han pogut evitar-ho [apujar preus], però en un entorn d'incertesa aquelles més petites o endeutades ho han fet per sobreviure", ha destacat el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Angel Gavilán.

stats