Catalunya va aportar 2.168 milions d’euros més dels que va rebre del finançament autonòmic el 2021

MADRIDMadrid, Catalunya i les Illes Balears. Són les tres comunitats autònomes que van fer aportacions netes al sistema de finançament autonòmic l'any 2021. Això vol dir que van aportar més recursos dels que van rebre. A la resta de comunitats, sense tenir en compte Navarra i el País Basc, amb règim foral propi i que no formen part del règim comú, la situació va ser al revés: van tenir un saldo net positiu, és a dir, van rebre més recursos dels que van aportar a un sistema de finançament que en plena negociació per investir Pedro Sánchez torna a estar en el punt de mira.

En concret, la Comunitat de Madrid va contribuir amb 6.313 milions d'euros al sistema; seguida de Catalunya amb 2.168 milions d'euros i, finalment, de les Illes Balears, que van registrar un saldo net negatiu de 334 milions d'euros. Les tres comunitats van aportar en conjunt uns 9.000 milions d'euros. Pel que fa als receptors (van rebre més recursos dels que van aportar), qui més se'n va beneficiar va ser Andalusia, amb un saldo net positiu de 4.900 milions d'euros; les Canàries (3.700 milions) i Galícia (2.500 milions).

Aquesta és una de les principals conclusions d'un nou informe publicat per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) sobre la liquidació del 2021 del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. L'informe, elaborat per l'economista Ángel de la Fuente, recull dades de la liquidació del 2021 que la setmana passada va publicar el ministeri d'Hisenda. L'economista ha calculat el finançament definitiu i ha introduït "alguns ajustos a les xifres oficials amb la finalitat de fer-les més comparables entre comunitats".

Cal tenir en compte que la filosofia del sistema de finançament autonòmic és que totes les comunitats autònomes puguin satisfer els serveis públics bàsics en igualtat de condicions. Per això, el sistema compta amb unes transferències de l'Estat cap a les comunitats, així com de les comunitats entre elles. Els ingressos autonòmics provenen de la recaptació dels tributs cedits, sigui del tot o parcialment, per part de l'Estat. Tot plegat conforma un grup de fons que són l'eix vertebrador del sistema i que els experts han qualificat de poc transparents.

Les comunitats amb més capacitat tributària solen aportar més del que reben. La queixa, però, d'alguns territoris com Catalunya és que a l'hora de repartir els recursos, queden molt per sota en comparació amb el que aporten al sistema.

La foto és resultat dels fluxos d'anivellació, que se sostenen amb la idea de la necessitat de redistribuir els recursos del sistema de manera que tots els ciutadans de totes les comunitats tinguin accés al mateix nivell de prestacions públiques: educació, sanitat i serveis socials. L'objectiu és assegurar que els territoris més pobres tinguin garantides aquestes prestacions a través de completar la seva capacitat tributària.

Amb tot, el gruix del saldo positiu de les comunitats que van rebre més del que van aportar l'any 2021 (uns 20.000 milions d'euros en total) provenia de l'Estat (va aportar uns 11.000 milions d'euros), mentre que la resta són els 9.000 milions que sumen Madrid, Catalunya i les Illes Balears. Per comunitats, les aportacions suposen entorn d'un 8% dels ingressos tributaris autonòmics de les Balears, un 9% en el cas català i un 24% a Madrid, segons l'anàlisi de Fedea.

Infrafinançament

Més enllà dels recursos que s'aporten o es reben del sistema de finançament autonòmic, Fedea també analitza com queda el finançament de totes elles (de quins recursos disposen). D'aquesta manera estableix un índex de finançament efectiu a competències homogènies (situa en 100 la mitjana del finançament relatiu per habitant ajustat l'any 2021). Aquest índex situa Múrcia (90,8), el País Valencià (92,1) i Andalusia (94,3) com les tres comunitats autònomes més mal finançades l'any 2021. Madrid i Catalunya se situen a la mitjana (102,1 i 101,7 respectivament, segons Fedea), mentre que Cantàbria (115,3), les illes Baleres i La Rioja (114,6 i 112,7) van ser les comunitats autònomes més ben finançades l'any passat.