Finançament autonòmic
Economia 21/10/2021

Castells, De la Fuente i l'impossible model de finançament

Els dos experts coincideixen que les comunitats haurien de tenir "més autonomia tributària", però amb "certs límits"

3 min
Antoni Castells i Elena Salgado en una imatge de la negociació del 2009.

El Consell General d'Economistes ha obert una de les caixes de trons de la fiscalitat a Espanya: el sistema de finançament autonòmic i la seva "eterna" reforma. Per fer-ho, aquest dijous ha assegut a la mateixa taula –però en formats diferents, un presencial i l'altre telemàtic– dos dels economistes que coneixen de prop l'actual model. D'una banda, Ángel de la Fuente, president de Fedea, i de l'altra, Antoni Castells, conseller d’Economia durant el govern del tripartit i encarregat, precisament, de negociar el sistema actual l'any 2009. Dues visions que, malgrat algunes discrepàncies, han coincidit força en la base del problema: el model actual, que s'hauria d'haver revisat el 2014, ja no funciona. "S'ha entorpit", ha emfatitzat Castells i ha assentit De la Fuente.

El govern espanyol s'ha compromès precisament a posar-hi punt final a través d'una reforma aquesta legislatura , però el nou escenari ja ha desencadenat un estira-i-arronsa entre territoris , i tots dos experts han valorat la promesa amb pessimisme. La coincidència entre Castells i De la Fuente no només ha estat assenyalar que "hi ha un problema", sinó també com s'hi ha arribat. "El camp de batalla [el model actual] ha quedat modificat", apunta Castells, que de bracet de De la Fuente ho atribueix a la introducció de diferents fons "opacs" dins el model. "Fa que el sistema sigui difícil d'entendre, complicat", ha assumit De la Fuente, que ha apuntat que caldria treure alguns dels fons que no tenen lògica. Castells ha insistit que això és el que ha "espatllat" el model que es va impulsar en el seu moment.

Ara mateix, el model de finançament autonòmic es basa en tres fons: el de suficiència global, el de garantia dels serveis públics fonamentals i el de convergència; entendre'ls és una tasca heroica. Castells té una proposta per simplificar-ho: "Divideixes els diners de les comunitats entre els que es queden elles i els que es distribueixen en un fons neutre. Queda clar i seria perceptible".

Més enllà del repartiment

Castells ha obert el debat sobre un element que veu clau: com obté els recursos cada comunitat autònoma. "Si només es planteja el repartiment ens quedem en la superfície, que és el que alguns fronts [comunitats autònomes que lideren el debat de la reforma] estan fent", ha dit. Aquí hi entra en joc la competència fiscal, si bé Castells i De la Fuente han coincidit que les comunitats haurien de tenir "més autonomia tributària" sobre els impostos que controlen, però amb "certs límits". Per què? Perquè, segons els dos experts, la competència fiscal a la baixa "malmet". "Pot acabar portant a la desaparició d'impostos que socialment pensem que són necessaris, com el de successions i donacions", ha dit Castells, en complicitat amb la redistribució i ampliant-ho a impostos com el de Patrimoni, un tribut que per a De la Fuente hauria de desaparèixer.

Ara bé, a diferència del que ha plantejat el govern espanyol, d'entrada els dos experts han esquivat parlar d'una forquilla de mínims i màxims. De la Fuente veu preferible que es perfeccioni el càlcul de la recaptació normativa perquè les rebaixes fiscals de les comunitats tinguin un cost més clar a través de l'aportació al Fons de Garantia. Per a Castells, si una comunitat té una capacitat fiscal elevada però no l'aconsegueix perquè redueix els impostos, "l'Estat no ho hauria de compensar". De la Fuente, que no ha especificat, també ha apostat per un control diferent. "De la mà de l'autonomia fiscal cal exigir responsabilitat", ha dit.

Més o menys competències? De la Fuente ha opinat que el que no s'ha de tocar és la "cistella" de tributs que ara són competència de les comunitats. "L'excepció és societats i no seria bo cedir-lo perquè generaria molts problemes si les comunitats l'utilitzessin per atraure empreses", ha assegurat. Per la seva part, Castells ha apuntat que cal empènyer perquè els governs autonòmics tinguin, tant com sigui possible, la capacitat de finançar-se a través dels tributs que paga la ciutadania en aquell territori, malgrat reconèixer que "si s'aplica de forma il·limitada, els territoris amb més capacitat fiscal tenen més serveis. Cal advertir que en el terreny teòric si volem fer un bon sistema de finançament hem de tenir una certa noció d'equitat territorial", ha conclòs l'exconseller.

stats