Edició
Idioma
Economia Macroeconomia
DANA al País Valencià

El comerç a la zona de la dana va trigar fins a vuit mesos a recuperar-se

La despesa de les famílies va tornar als nivells habituals un mes després de les inundacions, tot i que la recuperació ha estat desigual per municipis

Vehicles apilats enmig del carrer després de les intenses pluges causades per una forta DANA que afecta especialment el sud i l’est de la península, aquest dimecres a Picaña (València).
Vehicles apilats enmig del carrer després de les intenses pluges causades per una forta DANA que afecta especialment el sud i l’est de la península, aquest dimecres a Picaña (València). Biel Aliño / EFE
Agustí Sala
26/10/2025
2 min
Dossier L'anomalia valenciana 8 articles

BarcelonaA més del saldo en pèrdua de vides, la dana de València de fa un any va provocar caigudes de la facturació del comerç del 83% a la zona zero de la tempesta entre el 30 d'octubre i el 5 de novembre. De fet, aquest sector va ser dels més castigats pels efectes amb descensos de les vendes que van durar sis mesos i no van recuperar el ritme de la resta del país fins a vuit mesos després, segons una anàlisi feta per CaixaBank Research amb dades de les transaccions i operatives dels seus clients. A partir del juny en general van tornar a augmentar les vendes.

Evolució de la despesa i els comerços actius dels municipis afectats per la dana al País Valencià
Variació en percentatge des del setembre del 2024 fins al setembre del 2025
Font: CaixaBank Research / Gràfic: ARA

El servei d'estudis del banc ha estudiat l'evolució del consum a la zona més afectada per les inundacions amb dades agregades i anonimitzades de pagaments amb targeta i terminals punts de venda (TPV) de CaixaBank. El consum va caure un 47% els dies immediatament posteriors a la dana, del 30 de setembre al 5 de novembre. De totes maneres, "la recuperació va ser ràpida: un mes després, el creixement de la despesa dels residents ja superava la mitjana nacional, probablement a conseqüència de la necessitat d'haver de reposar béns". És, a més, una tendència que s'ha mantingut al llarg de l'últim any, tot i que la diferència amb la mitjana espanyola s'ha escurçat els últims mesos. Les dades demostren que una recuperació del consum no implica directament una alça de la facturació dels establiments locals.

Impacte desigual

L'impacte de les inundacions no va ser homogeni entre els municipis afectats, ni tampoc la recuperació. Casos clars són els d'Alfafar i Paiporta, on el consum dels habitants va créixer més del 20% interanual al setembre, mentre que la facturació dels comerços va superar per poc la de l'any anterior. Els autors de l'anàlisi, Zoel Martín Vilató i Eduard Alcobé Garcia, entenen que la diferència es pot explicar pel fet que alguns comerços no havien reprès l'activitat. Avui el conjunt de la zona afectada per la dana ja té més comerços actius que abans de la inundació. De totes maneres, hi ha municipis com Massanassa i Sedaví que encara no han recuperat els nivells previs a la tempesta.

Les dades demostren l'existència de desigualtat en l'evolució segons les característiques dels afectats. Entre els residents, les persones amb menors ingressos van ser les més castigades, ja que el seu consum va arribar a caure un 82%, davant del 40% de les rendes més altes. A més, entre el desembre del 2024 i el setembre del 2025, el consum de les rendes baixes va augmentar un 12% interanual, per sota del 16% registrat entre les rendes altes, i es va ampliar així la bretxa de consum.

I entre les empreses, la mida ha estat un element determinat. Així, les grans empreses, en general amb més musculatura financera, van resistir millor: la facturació va caure un 85% després de la dana, però el setembre de l'any actual ja s'havia recuperat al nivell de l'exercici anterior. Per contra, les petites empreses van patir una caiguda del 98% i, un any després, la facturació seguia més d'un 10% per sota del mateix període de l'any anterior.

Dossier L'anomalia valenciana 8 articles
stats