“Necessite un lloc on dormir”: quan s’ajunten l’habitatge precari i la casa arrasada

Dossier L'anomalia valenciana 8 articles

• L'anomalia valenciana: com s'explica la continuïtat de Mazón un any després de la dana?
• Així es va gestar la pitjor catàstrofe de la democràcia
• “Necessite un lloc on dormir”: quan s’ajunten l’habitatge precari i la casa arrasada
• Comença l'urbanisme postdana: s'acaben les cases en plantes baixes i arriben els aparcaments en primeres plantes
• Nous testimonis afirmen que, després de dinar amb Vilaplana el dia de la dana, Mazón se'n va anar cap a casa
• El comerç a la zona de la dana va trigar fins a vuit mesos a recuperar-se
• Més de 50.000 persones tornen a desbordar els carrers de València per exigir la dimissió de Mazón
• Les víctimes de la dana no es mereixen la vergonya de Mazón

  

Torrent / CatarrojaJuan Borja té 68 anys i vivia amb la seva dona i dos fills de 37 i 42 anys en l'humil barri de la Manxa de la ciutat valenciana de Torrent. El 29 d'octubre del 2024 va haver de sortir de casa seva, i, des d'aleshores, encara no hi ha pogut tornar perquè l'immoble es troba just en el punt en el qual conflueixen el barranc de l'Horteta i la rambla de Poio –el desbordament de la qual va causar la majoria dels morts durant la dana–. És d'un dels indrets on la ferida per la catàstrofe és encara més visible. La perillositat de la ubicació dels habitatges ha impulsat el consistori a posar en marxa procediments de demolició de 45 cases, segons un recompte publicat aquesta setmana per Amnistia Internacional. La iniciativa, que també es produeix en altres municipis, ha topat, però, amb una realitat ben diversa atès que afecta propietaris que hauran de ser indemnitzats si són expropiats, amb d'altres de més vulnerables que, si no reben ajuda de l'administració, seran incapaços d'aconseguir un lloc per aixoplugar-se.

Al barri de la Manxa ja han enderrocat tres habitatges i una desena més estan amenaçats. Tots estan situats en el carrer Múrcia, que limita amb el barranc de l'Horteta, i on resideixen més d'una trentena de veïns. Un d'ells és Juan, que des d'ara fa un any viu en una casa cedida temporalment per l'Ajuntament de Manises. Amb el soroll de fons de les excavadores que treballen per consolidar els marges de la rambla, explica a l'ARA que no tenia assegurat l'immoble i que no té recursos per adquirir-ne un de nou. Menys encara quan, segons detalla, l'Ajuntament no preveu indemnitzar-lo perquè no reconeix el document amb el qual pretén acreditar que un amic li va donar l'habitatge. "Em diuen que soc un ocupa quan porte 37 anys vivint ací", relata enfadat. "Si em donen una alternativa, me'n vaig, però ha de ser amb la clau en la mà, perquè necessite un lloc on dormir", insisteix. El seu malestar es veu agreujat per la despesa de 6.000 euros que ha realitzat durant els últims mesos per reparar la casa. "Primer, l'arquitecte municipal em van dir que l'enderrocarien, després, com que ens vam queixar, van accedir a deixar-la, i ara, de nou volen tirar-la", resumeix emprenyat.

A qui ja li han enderrocat l'habitatge és a la Pepa, mare d'un home de 34 anys amb sis fills que també s'anomena Juan. La seva mare, de 56 anys, viu reallotjada des de fa unes setmanes en una casa d'una oenagé. Juan es queixa que encara no sap si la seva mare rebrà una indemnització. Emfatitza que el consistori diu que ja ha fet prou assumint els costos de la demolició. "Cal entendre que són famílies molt vulnerables. Persones que per fer qualsevol tràmit necessiten ajuda i a les quals l'administració ha d'acompanyar i ajudar", resumeix María Jiménez, una voluntària del Comitè Local d'Emergència i Reconstrucció de la localitat veïna d'Aldaia, que acompanya l'ARA en la visita al barri. Comparteix l'anàlisi Amnistia Internacional, que acusa el consistori de vulnerar el dret a l'habitatge "perquè no garanteix informació clara i accessible sobre la data dels enderrocaments, el destí dels terrenys i la potencial percepció d'indemnització o compensació per la pèrdua d'aquests". El document també alerta que, segons la Generalitat Valenciana, hi ha 15.969 habitatges danyats. De fet, el Consorci de Compensació d'Assegurances ha informat haver rebut en data 18 de setembre 76.481 expedients corresponents a cases i comunitats de veïns malmeses per les inundacions. Aquesta situació conviu amb el fet que el parc públic d'habitatge social és extremadament limitat: Paiporta, amb 25.309 habitants, compta amb 8; Torrent, amb 89.456 veïns, amb 65, i Aldaia, amb 34.035 residents, amb 22.

Un pèl més optimista és el cas de José Cerdán, un veí de Catarroja de 53 anys que vivia amb la seva parella i un fill en un habitatge situat a 100 metres del barranc de Poio. L'aigua va danyar els fonaments de casa seva i de quatre famílies més, cosa que va obligar-los a abandonar-les quatre dies després de les inundacions i va fer necessària la demolició dels immobles. Des d'aleshores resideixen en uns habitatges que han llogat amb l'ajuda que reben de la Generalitat. Ara estan pendents de renovar el contracte, perquè venç el 30 de novembre. "Encara no sabem res, i és un patiment no saber res quan falten tan pocs dies", es queixa a l'ARA mentre ens mostra el solar on es trobava la casa. També està neguitós davant la possibilitat que l'Ajuntament de Catarroja els reclami el cost de l'enderrocament, que inicialment va assumir el consistori. Per fer front a la despesa, fa sis mesos van sol·licitar una ajuda del govern valencià, però, de nou, encara no han obtingut resposta. Pel que fa a la reconstrucció dels immobles, i gràcies a la indemnització de les assegurances, ja compten amb el 90% del pressupost de l'obra, que encara no han començat, però que confien finalitzar d'ací a tres anys. Mentre esperen i pateixen pels retards de l'administració, intenten evadir-se de tanta incertesa amb la solidaritat que reben a través de l'associació Birdana, que han impulsat. Cerdán repeteix que el que necessita és casa seva. "Vam haver d'enderrocar un habitatge en el qual hem viscut 15 anys. És molt dur i necessitem recuperar la normalitat", conclou.

Dossier L'anomalia valenciana 8 articles

• L'anomalia valenciana: com s'explica la continuïtat de Mazón un any després de la dana?
• Així es va gestar la pitjor catàstrofe de la democràcia
• “Necessite un lloc on dormir”: quan s’ajunten l’habitatge precari i la casa arrasada
• Comença l'urbanisme postdana: s'acaben les cases en plantes baixes i arriben els aparcaments en primeres plantes
• Nous testimonis afirmen que, després de dinar amb Vilaplana el dia de la dana, Mazón se'n va anar cap a casa
• El comerç a la zona de la dana va trigar fins a vuit mesos a recuperar-se
• Més de 50.000 persones tornen a desbordar els carrers de València per exigir la dimissió de Mazón
• Les víctimes de la dana no es mereixen la vergonya de Mazón