Si la inflació torna a la normalitat, per què els ciutadans no ho noten?

Nova YorkLa inflació de la cistella de la compra s'ha refredat bruscament, però Tamira Flamer, de 27 anys, diu que no se n'ha adonat. El que té clar és que els plats de paper i la carn continuen sent més cars que fa uns anys. "Sento que ha sigut dur", diu aquesta mare de dos fills que reparteix per a Amazon. Ella és una més dels votants indecisos dels Estats Units que diuen que estan més centrats en les qüestions econòmiques, i destaca que aquest és un repte per a la vicepresidenta Kamala Harris en la recta final de les eleccions presidencials. Les enquestes suggereixen que els nord-americans se senten relativament desanimats pels afers que els toquen la butxaca i això podria restar vots als demòcrates i beneficiar Trump.

El pessimisme persistent també és una mena de trencaclosques. El mercat laboral dels EUA ha anat avançant, tot i que més lentament. El creixement global ha sigut saludable, i fins i tot la inflació ha tornat més o menys a la normalitat. Les dades publicades dijous van mostrar que els preus s'han encarit lleugerament un 2,1% durant l'últim any. La confiança ha tornat a augmentar a mesura que la inflació s'ha refredat, però continua sent molt més baixa que l'última vegada que l'economia semblava tan sòlida com ara.

Hi ha una raó senzilla per la qual moltes persones encara tenen dubtes sobre l'economia: l'sticker shock, és a dir, el xoc que ens provoca veure com creix el preu en l'etiqueta d'un producte. Tot i que ara els preus estan pujant molt més lentament, el cost dels béns de primera necessitat, com el menjar o l'habitatge, són avui molt més alts que fa uns anys. A moltes llars encara els costa pagar les factures. De fet, les enquestes mostren que els consumidors entenen que la inflació s'està alentint. Però també els molesta que els preus siguin més alts que abans de la pandèmia; que pugin, tot i que ja no tan ràpidament.

"No és que hagin perdut el contacte amb la realitat", explica la directora d'enquestes als consumidors de la Universitat de Michigan, Joanne Hsu, i afegeix que els consumidors sovint plantegen la qüestió dels alts nivells de preus durant les seves entrevistes. "Els preus alts continuen afectant les seves finances personals, i això encara és molt frustrant". Per a molts consumidors els salaris han augmentat més ràpidament que els preus, però això no és cert per a tothom. Els treballadors tendeixen a veure els increments de sou com una cosa que s'han guanyat, mentre que veuen els augments de preus com una cosa que se'ls aplica potser fins i tot de manera injusta.

Els problemes d'accés a l'habitatge

El supermercat no és l'únic lloc on els preus són notablement més alts. Els costos de l'habitatge han augmentat molt els últims anys. Per a les persones que esperen comprar la seva primera casa, poder permetre-s'ho és molt més difícil des del 2020. Això es deu en part a la política de la Reserva Federal (Fed). Els bancs centrals van apujar els tipus d'interès bruscament el 2022 i el 2023 per frenar la demanda i controlar la inflació. Aquests costos oficials tan elevats d'endeutament s'alimenten de taxes hipotecàries més altes, cosa que fa que sigui molt més car comprar una casa amb diners prestats.

Tot i que la Fed va reduir els tipus d'interès al setembre, i s'espera que els baixi almenys una vegada més aquest any, els analistes no esperen que el banc central els retalli fins als nivells més baixos que van prevaler el 2020 i al llarg de la dècada de 2010. Els motius d'aquesta decisió són positius: l'economia nord-americana va bé. Encara que els consumidors traslladin el seu malestar a les enquestes, han mostrat la seva voluntat de continuar gastant, i el creixement dels Estats Units és molt més fort que el de països com Alemanya o la Xina. Ni els tipus d'interès ni els preus de l'habitatge formen part de la inflació –els lloguers sí–, però l'habitatge és alhora la despesa més gran de la llar típica i una via crucial per generar riquesa i, finalment, tirar endavant el país. Això fa que sigui important per a la psique econòmica de la nació.

Una part d'aquesta actitud amarga es redueix a un simple partidisme. Els republicans solen ser molt més optimistes quan un republicà ocupa el càrrec, i els demòcrates també solen ser una mica més feliços quan un demòcrata ocupa el càrrec. Des que el president Biden va arribar al càrrec, el nivell de confiança entre els demòcrates en l'índex de la Universitat de Michigan ha sigut aproximadament un 15% més alt de mitjana que quan Trump era a la Casa Blanca. La confiança republicana, en canvi, ha rebut un impacte sorprenent del 56%. La major part d'aquest descens es va produir just després que Trump perdés les eleccions del 2020, tot i que hi va haver una segona baixada més petita després que la inflació comencés a repuntar.

Les enquestes suggereixen que molts nord-americans estan donant prioritat a l'economia mentre es pensen el vot. Un sondeig nacional del New York Times i del Siena College fet a finals d'octubre va revelar que el 27% dels participants havia classificat l'economia com la qüestió més important per decidir el seu vot en aquestes eleccions, convertint-la en la número 1 dels Estats Units. Un altre 4% dels votants va prioritzar específicament la inflació i el cost de la vida més que els que van prioritzar la política exterior, els impostos o el canvi climàtic. Es podria tractar clarament d'una elecció econòmica, però complicada. A mesura que la inflació es refreda, el creixement continua sent sòlid i els nord-americans, tanmateix, no estan gens convençuts.

Copyright The New York Times