Qui perd i qui guanya amb la guerra comercial de Trump?

MADRIDLa guerra comercial oberta per Donald Trump, així com l'arraconament d'Ucraïna pel que fa a la seva protecció, han situat en el punt de mira diferents sectors de l'economia europea, espanyola i catalana. En alguns casos s'han disparat les alarmes per l'impacte de possibles aranzels. En d'altres, en canvi, i seguint la màxima que sempre hi ha qui treu profit de les crisis, es freguen les mans davant la resposta d'Europa i els estats membres en el nou ordre exterior de Trump. Ara bé, l'abast, encara incert, de tot plegat, no deixa que ningú respiri tranquil: "[Amb una guerra comercial] tothom hi perd", resumeix l'investigador del Real Instituto Elcano, Enrique Feás.

El primer element que condueix a aquesta conclusió és que avui el comerç no té res a veure amb el del segle XX. La producció mundial s'ha fragmentat amb comptagotes, recorda Feás, i ha donat lloc a una globalització de les cadenes de subministrament. "Pots aplicar aranzels i beneficiar un producte final, però pel camí també pots perjudicar els que són necessaris per fabricar-lo. Això pressiona el preu final i, per tant, impacta sobre el comerç i contra tots, fins i tot amb els que són els teus socis –explica l'investigador–. Que l'activitat econòmica se'n vegi ressentida no ajuda ningú".

L'altre gran element és la incertesa al voltant de les mesures. De fet, per als experts consultats és el repte més important ara per ara, cosa que ja perceben des d'organitzacions empresarials com la CEOE. "La preocupació [de les empreses] neix per la incertesa. Estan pendents de com es concreta tot", apunta Marta Blanco, presidenta de CEOE Internacional, que confia que la negociació eviti una guerra comercial.

Poc pes exportador

Sigui com sigui, hi ha sectors més sensibles que d'altres a una guerra comercial amb els Estats Units. D'entrada, però, cal tenir en compte que ni per a Espanya ni per a Catalunya aquest és un mercat principal. De fet, en tots dos casos els darrers anys s'ha ampliat el balanç deficitari (quan les importacions superen les exportacions) pel pes energètic.

L'Estat és un dels països europeus en què les exportacions al país nord-americà tenen un pes menor: 18.904 milions d'euros l'any 2024, fet que suposa poc menys d'un 5% del total de les vendes de béns a l'exterior. La xifra queda lluny de la que registra Itàlia (10,7%), Alemanya (9,9%) o França (7,3%). Si es compara amb el PIB, les exportacions espanyoles als EUA encara cauen més (2,3%), segons dades del ministeri d'Economia, Comerç i Empresa.

En el cas català, al llarg del 2023 (any del qual es tenen dades completes) es van exportar béns per valor de 3.648 milions, fet que representa un 3,6% del total exportador. "No podem oblidar que si l'economia alemanya va malament, també afecta Espanya i Catalunya", matisa Àngel Hermosilla, membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que afegeix aquest element com una de les conseqüències indirectes de la guerra comercial.

Per sectors, la maquinària amb un 16,7% (industrial i aparells tecnològics i electrònics), la perfumeria i els cosmètics (19%) i els productes farmacèutics (7%) són els més exposats a Catalunya. Els segueix el sector agroalimentari i, en particular, el vi, que des de fa temps busca reforçar la seva presència als aparadors dels Estats Units, tal com recull una nota econòmica d'ACCIÓ. En el conjunt de l'Estat, a més de la maquinària industrial, sobresurten les semimanufactures (productes químics, principalment), i els aliments, sobretot olis i greixos. "Hi ha un fort component regional", matisa Feás a l'ARA. El País Basc, per exemple, es pot veure més afectat per les vendes de maquinària, mentre que Andalusia o l'Aragó es veurien castigades per l'activitat agrària.

El sector de la defensa s'enfila a la borsa

De bracet amb la batussa comercial, Trump també ha realineat la política exterior dels Estats Units, fent pinça amb Vladímir Putin —Rússia continua sent la gran amenaça per al Vell Continent— i posant entre les cordes el suport militar que fins ara brindava a Ucraïna. Davant d'això, Europa ha anunciat un pla per rearmar-se (es volen mobilitzar fins a 800.000 milions en quatre anys), cosa que implica més despesa pública per a la defensa i la tecnologia militar.

Indra o Airbus ja han posat negre sobre blanc les oportunitats de negoci, i per tant de benefici, que se'ls presenten gràcies a aquesta situació. En conseqüència, a l'Íbex-35, per exemple, Indra s'ha revaloritzat més d'un 40% des que va començar el 2025, mentre que, a escala europea, l'Stoxx Europe –l'índex aeroespacial i de defensa– ha pujat més del 30%.

Qui també ha escalat a borsa és l'activitat siderúrgica i les empreses dedicades a l'acer, com ArcelorMittal en el cas espanyol. Malgrat la intenció de Trump d'aplicar aranzels d'un 25%, el fet que es pugui arribar a un possible acord de pau entre Ucraïna i Rússia dona ales a un sector que serà clau per a la reconstrucció i que Europa vol protegir.

La banca, en canvi, ha estat qui de moment n'ha sortit més malparada i, en particular, empreses com el BBVA, que depèn en bona part de Mèxic. El sector financer mira de reüll l'impacte sobre els preus i l'activitat econòmica que poden tenir els aranzels d'un 25% a Mèxic i el Canadà i d'un 10% a la Xina.

I la resposta als aranzels?

L'investigador del Real Instituto Elcano assumeix que, tot i que la teoria econòmica apunta que no s'ha d'entrar en una guerra comercial, "en el cas de Trump no es pot no reaccionar, perquè ell funciona així". "Trump és insensible a la diplomàcia, però sensible als efectes econòmics de certes empreses", afegeix, i recorda la moratòria als aranzels en el sector de l'automòbil de Mèxic i el Canadà hores després d'anunciar-los. També creu que Europa té un bagatge comercial negociador que l'afavoreix. "Segur que hi ha una llista de productes molt sensibles sobre els quals es pot reaccionar. Es pot fer molt més mal amb un gest específic que no amb una reacció grandiloqüent", opina.

El que queda clar és que una alteració del comerç internacional tindrà conseqüències sobre l'activitat econòmica, però també sobre els preus, en particular per als Estats Units. "No crec que visquem un rebot inflacionista com el de la crisi energètica. Les famílies potser no ho notaran, però [l'escenari] complica la política econòmica dels governs", reflexiona el professor d'Esade, Josep Comajuncosa.