La reforma de les pensions espanyola, massa cara per a Brussel·les

Brussel·lesLa Comissió Europea calcula que Espanya serà un dels estats membres on hi haurà un increment més important de la despesa en les pensions. Preveu que augmenti en 3,3 punts del producte interior brut (PIB) el 2050 i en cinc punts el 2070, segons un informe que ha publicat aquest divendres l'executiu comunitari sobre les conseqüències pressupostàries de l'envelliment de la població de la Unió Europea. El motiu d'aquest increment, assenyala l'estudi, es deu a la reforma de les pensions impulsada pel govern liderat per Pedro Sánchez.

Concretament, el document de Brussel·les assenyala que els motius principals de l'augment d'aquesta despesa són la indexació de les pensions a l'índex de consum de preus (IPC) i l'eliminació del factor de sostenibilitat que recollia la llei sobre les jubilacions d'abans de l'última reforma. A més, els increments provocats per aquestes dues modificacions només es veuran en part compensats pel nou mecanisme d'incentius per allargar l'edat efectiva de jubilació i un augment de les contribucions que estima la nova legislació espanyola de pensions.

En aquest sentit, l'estudi compara el que s'hauria de gastar l'Estat en pensions amb l'anterior normativa i amb l'actual. Abans de la reforma, Brussel·les calcula que el percentatge del PIB destinat a pagar les jubilacions el 2050 seria del 14%. En canvi, amb la nova normativa el percentatge s'eleva al 17,3%, i el 2070 només haurà caigut fins al 16,7%.

En els dos casos, la Comissió Europea constata que el gran increment que haurà d'afrontar l'Estat es deu a la jubilació de la generació del baby boom i al ràpid envelliment de la població de l'Estat, si bé últimament s'està veient compensat per un augment dels salaris més alt que el de les pensions i una taxa d'ocupació més elevada.

Toc d'alerta al govern espanyol

L'informe que ha publicat Brussel·les no és vinculant i es tracta senzillament d'un càlcul sobre què pot suposar en termes pressupostaris la reforma de les pensions. Ara bé, suposa un toc d'atenció important al govern espanyol si es té en compte que l'Estat està a l'espera de rebre el quart tram dels fons de recuperació covid (uns 10.000 milions d'euros), que està lligat, precisament, a la segona part de la reforma de les pensions i a la sostenibilitat d'aquesta nova legislació.

A més, les previsions de despesa de les pensions són similars a les que havia calculat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que és l'organisme espanyol encarregat d'analitzar cada tres anys si la reforma es comporta en termes fiscals tal com s'ha previst. De fet, en contra del que defensa l'executiu de Pedro Sánchez, aquesta entitat ja va preveure pocs dies després de l'aprovació de la nova legislació que no recaptaria prou per compensar la despesa que hauria d'afrontar.

D'aquesta manera, i més ara amb les dades de Brussel·les a la mà, l'Airef anticipa que s'haurà d'activar el mecanisme d'ajust automàtic, que, de fet, ja preveu la reforma del govern. Aquest mecanisme implica revisar les mesures desplegades vinculades amb la despesa, però també amb els ingressos, com ara l'increment de les cotitzacions, i retocar-les en cas de desviació de les previsions elaborades.

En aquest sentit, i malgrat els càlculs de Brussel·les, fonts del ministeri de Seguretat Social insisteixen que la reforma de les pensions és "equilibrada", i que la valoració important i vinculant serà la que faci l'Airef el 2025. Així doncs, el govern espanyol confia que la "bona salut" del mercat laboral faci augmentar les cotitzacions i que les jubilacions anticipades es redueixin de forma "extraordinària".