Funció pública
Economia 18/08/2021

Madrid concentra el 30% dels treballadors al servei de l’Estat

Gran part dels empleats de l'administració general, però també de l'exèrcit o els cossos policials, són a la Comunitat

3 min
Els treballadors públics a Espanya

MadridEn una festa en què hi ha un efecte "febre de l'or" tothom vol participar-hi. És un model en què l'atracció genera més atracció. Qui acostuma a prendre la iniciativa és el sector privat, malgrat que el públic també el pot alimentar. Un exemple és la concentració del sector públic que depèn de l'Estat en una capital o regió concreta d'un país, que es converteix, automàticament, en un imant per a tots aquells interessats en estar a prop dels poders de l'Estat. Per això la tendència en molts països, entre els quals Espanya, ha estat intentar "descentralitzar" aquest pes, ja sigui a través de la distribució d'aquest sector públic o, en el cas espanyol, a través de la transferència de competències a les comunitats autònomes. Amb les dades a la mà, però, a Espanya s'hi continua dibuixant un clar centre neuràlgic que aglutina la major part de treballadors i institucions de l'Estat: Madrid.

La regió madrilenya compta amb gairebé el 30% (150.066) dels efectius al servei de l'Estat (514.514), és a dir, dels treballadors de l'administració general de l'Estat (siguin funcionaris, interins o empleats), l'exèrcit i els cossos de policia i l'administració de justícia. La segona comunitat que més n'aglutina és Andalusia amb el 16,2% (83.512); seguida de lluny pel País Valencià, amb un 6,7%. Catalunya se situa quarta, amb el 5% del total (26.020 treballadors), segons dades del Butlletí Estadístic del ministeri de Funció Pública del gener d'aquest any. Per al catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López Casasnovas, Madrid és un "districte federal" que "actua com a focus de concentració i absorbeix els beneficis de la resta". Al seu torn, el catedràtic expert en mercat laboral de la UB Jordi García recorda que tots els països tenen una capital. "Fins i tot als Estats Units, que tot i estar molt dividits tenen un lloc amb un pes específic", comenta.

Ara bé, quan es desagreguen les dades per sectors (administració general, judicial i exèrcit i cossos policials) s'observa que totes les comunitats tenen més treballadors de l'exèrcit i els cossos policials, que no de l'administració general de l'Estat (AGE). "El pes dels treballadors públics de les comunitats creix a mesura que tenen més competències sobre educació, salut o cultura", comenta Garcia. De fet, els últims anys els treballadors de l'Estat s'han anat reduint, mentre que els efectius públics al servei de les comunitats han crescut fins a 1.616.211, és a dir, gairebé el 60% del total de treballadors públics que hi ha a Espanya. Tanmateix, hi ha dues excepcions: Madrid i Catalunya. Els motius pels quals les dues comunitats són les úniques que tenen més treballadors de l'AGE (81.134 a Madrid, és a dir, un 35% del total sobre l'administració central, i 15.193 a Catalunya, un 6,6%) que no de l'exèrcit són diferents. En el cas català, cal tenir en compte les competències completament transferides com les presons, així com un cos policial propi, els Mossos d'Esquadra, cosa que es tradueix en 4.713 i 17.361 efectius públics respectivament, segons les últimes dades de la Generalitat. Això va significar la retirada progressiva de molts dels membres de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, recorda García.

A Madrid, que tanmateix absorbeix el 23% dels treballadors de l'exèrcit o els cossos policials estatals, la concentració de gran part dels treballadors de l'administració general de l'Estat és fruit dels ministeris i de totes les agències estatals o alts òrgans institucionals que es concentren principalment a la capital espanyola. De fet, hi ha el 36% dels treballadors dels ministeris, mentre que la resta estan repartits per tot el territori o fins i tot a l'exterior. La proporció de treballadors als ministeris camina en paral·lel al pes que tenen l'exèrcit i els cossos policials dins el conjunt del sector públic de l'Estat (representen un 50,6%), així com a les carteres que, per contra, no tenen tantes competències o són noves. Mentre que ministeris com el de Defensa o Interior sumen el 46% del conjunt dels efectius, Igualtat té 88 treballadors; Ciència i Innovació 222 o Cultura i Esport 185 treballadors.

Una distribució diferent

La qüestió és com impacta aquest escenari sobre el creixement econòmic, el cost de la vida o les rendes de Madrid. "A Brussel·les hi ha un efecte molt clar que fa elevar moltíssim el sou mitjà de la ciutat o els preus del lloguer, però no sé si en l'àmbit espanyol, a Madrid, el sector públic és el que té més efecte sobre això", recalca l'expert en mercat laboral de la UB Raúl Ramos. Per a aquest professor, també cal tenir en compte que hi ha un pes molt elevat de sectors privats importants -tecnològic, financer o energètic- que "mouen molts llocs de treball qualificats, cosa que genera un efecte seu". Per això, per a Ramos cal tenir en compte el pes d'aquest sector públic sobre el total de la població activa.

Les opcions per pal·liar aquesta concentració són diferents, per bé que alguns països europeus han optat per un equilibri entre capitals, comenta López Casasnovas, que afegeix que malgrat les competències transferides, "alguns organismes se superposen als territorials per no perdre poder".

LES CLAUS
  • 1. La concentració del sector públic de l'Estat a una ciutat és una excepció d'Espanya? No. Per norma general la capital de tots els països acostuma a ser punt de concentració del sector públic de l'Estat, des de treballadors, fins a agències o organismes institucionals, acabant pel mateix executiu i tot el que l'envolta. Aquest és el cas de Madrid, però a Europa hi ha altres exemples com París, a França; o Londres, al Regne Unit. Alemanya es considera fins ara el país més descentralitzat d'Europa.
  • 2. Hi ha hagut un canvi en la distribució d'aquest sector? Si bé és cert que a Espanya la transferència de més competències a les comunitats autònomes ha generat que el pes dels treballadors públics recaigui en aquestes (60%), l'Estat central manté organismes que algunes veus expertes assenyalen que superposen funcions. A més, Madrid no rebaixa des de fa anys la seva tendència com a pol d'atracció de sectors estratègics com l'energètic, el tecnològic o fins i tot el financer, que busquen estar a prop de les altes esferes de decisió.
  • 3. Té un impacte directe sobre el creixement econòmic de Madrid? Moltes veus expertes coincideixen que sí, malgrat que hi ha matisos. Els treballadors del sector públic tenen sous diferents en funció del grau o els anys de carrera professional i tot i que la gran majoria són superiors als sous del sector privat, l'impacte concret d'aquests sobre les rendes no està clar. El que és cert és que l'atracció de grans empreses privades (moltes de l'Íbex-35) per l'anomenat efecte capital, així com del sector financer, que compten amb directors i treballadors amb remuneracions molt elevades, fa que la balança de les mitjanes sempre tendeixi a l'alça.
  • 4. El pes del sector públic de l'Estat es pot distribuir diferent? Sí. Els països tenen models diferents i entren en joc qüestions sobretot polítiques.
stats