La maledicció de l'FMI abraça Lagarde, Strauss-Khan i Rato

WashingtonÉs una de les butaques més anhelades de l'esfera financera internacional. El càrrec de director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) és vist per molts com el colofó d'una carrera exitosa o com el trampolí definitiu per aconseguir el càrrec desitjat (president del govern, per exemple). Però l'ombra dels processos judicials sembla que s'ha convertit en una maledicció que acompanya els màxims responsables d'una institució que ha estat qüestionada pel seu paper previ a la crisi i per la falta d'encert en algunes de les seves prediccions més recents (sobre Espanya, per exemple).

Així, Christine Lagarde, l'actual directora gerent de l'FMI, va comparèixer dijous davant d'un jutge a París pel seu paper en el cas de la indemnització pública de 403 milions d'euros que el govern francès va concedir a l'empresari Bernard Tapie el 2008, quan ella era ministre de Finances del president Nicolas Sarkozy. El jutge va decidir finalment no imputar Lagarde, que passa a ser "testimoni assistit" durant el procés judicial.

Es dóna la circumstància que els dos anteriors directors gerents de l'FMI també estan involucrats en escàndols judicials, tot i que per motius ben diversos. L'anterior responsable, el també exministre de Finances francès Dominique Strauss-Kahn, va haver de dimitir com a director gerent de l'FMI per una denúncia d'abús sexual a una empleada d'hotel mentre era de viatge a Nova York el maig del 2011. DSK, que va veure truncat el seu desig de concórrer a les eleccions presidencials franceses del 2012, va ingressar a la presó i va ser vist emmanillat per mig món. Finalment, el judici va quedar en no res (es va especular si l'acusat havia arribat a un acord econòmic amb l'empleada de l'hotel). Strauss-Kahn s'ha vist implicat en altres causes judicials. Per exemple, ha estat imputat per proxenetisme a França.

El seu antecessor a l'FMI, l'espanyol Rodrigo Rato, va deixar l'organisme amb seu a Washington el 2007, abans que expirés el seu mandat. L'exministre d'Economia de José María Aznar va al·legar motius personals, que mai es van acabar de conèixer. Rato va ser criticat, tant als Estats Units com a Europa, per no haver previst l'arribada de la crisi econòmica -detonada per la caiguda de Lehman Brothers, l'estiu del 2008- tot i la seva posició privilegiada. De nou a Espanya, Rato va accedir a la presidència de Caja Madrid, el gener del 2010, i va impulsar la creació de Bankia, que va acabar rescatada per l'Estat i va propiciar el rescat del sistema bancari espanyol. Bankia ha rebut 22.000 milions d'euros d'ajudes públiques. Ara els jutges examinen amb lupa la seva gestió i la sortida a borsa de Bankia, uns fets pels quals ha declarat com a imputat davant l'Audiència Nacional, així com per la venda de participacions preferents.

Un llegat plagat d'ombres per a una institució que no vol polèmica. Potser la trajectòria dels últims directors gerents de l'FMI carrega encara més de raons les economies emergents -com el Brasil i la Xina-, que fa temps que demanen que es trenqui amb la tradició de donar aquest càrrec a un europeu.