L’últim mandat de Brufau per comandar la transició de Repsol

Antoni Brufau Niubó (Mollerussa, 1948) és el principal executiu català a les empreses de l’Íbex-35: des del 2004 presideix Repsol. Ahir la junta d’accionistes el va reelegir com a president, per complir el seu últim mandat, fins al 2023. Brufau va arribar a la presidència de la petroliera des de Gas Natural-ara Naturgy- i LaCaixa. L’entitat d’estalvi, que llavors era el primer accionista de Repsol, va esforçar-se per aconseguir que Brufau presidís Repsol substituint Alfonso Cortina.

Durant el seu mandat, Repsol ha aconseguit grans èxits exploratoris, com al Brasil, i també ha multiplicat la seva grandària, especialment després de la compra de la canadenca Talisman per uns 10.000 milions d’euros, cosa que li va permetre duplicar la seva dimensió. Però també hi ha hagut moments difícils, com quan el 2012 el 51% de la filial argentina YPF va ser expropiada pel govern de Cristina Fernández de Kirchner argumentant falta d’inversions i es va obrir una batalla empresarial i diplomàtica.

I el setembre de l’any passat CaixaBank, accionista de Repsol des del 1996, anunciava la venda del seu 9,36% en la petroliera. Era la ruptura d’una aliança històrica que, precisament, havia catapultat Brufau a la presidència de Repsol.

Brufau ha gestionat, i també liderat, la transició empresarial de Repsol. De petroliera domèstica a player multinacional. I de companyia purament petroliera a energètica global, que ja ven electricitat, gas i carburants. Però també ha fet la transició dins l’empresa. El 2015 Brufau va començar a cedir poders executius en el conseller delegat de l’empresa, l’expolític basc Josu Jon Imaz. I ha rejovenit i feminitzat la governança del consell d’administració, on un terç dels membres ja són dones.

Alerta per la transició energètica

L’últim mandat de l’executiu català estarà marcat pels canvis en el sector energètic, en plena transició cap a un model més sostenible. Precisament ahir, davant els accionistes, Brufau alertava que en aquest tema hi ha “molta ideologia i poca reflexió” i animava a fer la transició energètica de manera “ordenada i possibilista”. Així, va demanar “molta cura” amb els costos que pot tenir per a Espanya assumir el lideratge a Europa en la lluita contra el canvi climàtic.