FINANCES
Economia 31/10/2017

Menys bancs, més beneficis

Les cinc grans entitats que queden a Espanya guanyen més fins al setembre que en tot el 2015

Júlia Manresa
4 min
Menys bancs, més beneficis

MadridMenys bancs però més beneficis. Després d’aquest tercer trimestre, en què el Banco Santander ha absorbit el Popular, els únics cinc grans bancs espanyols que queden han aconseguit guanyar 11.407 milions. Una xifra que ja supera els guanys que van tenir en tot el 2015, quan eren sis entitats i l’any abans que el banc presidit fins al juny per Emilio Saracho comencés una sagnia que va minvar els resultats del conjunt del sector el 2016. En tot el 2015 van guanyar 11.275 milions d’euros.

Després que ahir Bankia presentés uns resultats gairebé plans fins al setembre -va guanyar 739 milions, un 1% més-, queda tancat un tercer trimestre en què les ja cinc grans entitats financeres d’Espanya van aconseguir millorar els números. Si es compara amb el mateix període de l’any anterior -quan el Popular encara va guanyar 94 milions-, entre el Santander, el BBVA, CaixaBank, Bankia i el Sabadell van incrementar un 15% els beneficis.

Gairebé la meitat se’ls queda el Santander. El banc càntabre va guanyar 5.077 milions fins al setembre, un 10% més que els mateixos nou mesos del 2016, una millora aconseguida el mateix trimestre en què va ampliar capital per 7.000 milions per empassar-se el Popular, a més d’incrementar provisions pels possibles litigis que origini l’operació.

Després del Santander, la segona entitat amb més beneficis va ser el BBVA, que va guanyar 3.449 milions, un 23% més. Però qui va aconseguir incrementar més els beneficis va ser CaixaBank, que va batre un rècord històric en la seva primera presentació de resultats amb la seu fora de Catalunya. Va guanyar 1.488 milions, un 53% més.

Però al costat d’augments d’entre el 10% i el 55%, els més petits, el Sabadell i Bankia, només van aconseguir millorar un 1% el resultat fins al setembre. L’entitat que encapçala Jaume Guardiola va obtenir uns beneficis nets de 654 milions fins al setembre, menys i tot que Bankia, que va tenir uns beneficis de 739 milions, en gran part per la baixada de les provisions.

Draghi i Catalunya

El conseller delegat de Bankia, José Sevilla, deia ahir que estava satisfet amb els resultats tenint en compte la complexitat de l’entorn. El sector financer en conjunt es queixa principalment d’un context de baixos interessos que s’està allargant més del que voldria. Com els seus homòlegs, Sevilla va afirmar ahir que espera que aquesta situació es normalitzi aviat, confiant en els pròxims passos de Mario Draghi al Banc Central Europeu. Una situació semblant es dona amb l’Euríbor, l’índex que fixa l’interès de les hipoteques i que per a Bankia, que té una important cartera immobiliària, és particularment important. Sevilla explicava ahir que si l’Euríbor puja com s’espera, de cara al 2019 els podria suposar 250 milions d’euros més d’ingressos. Per a Bankia en particular -en un 67% en mans de l’Estat- també influeix l’evolució de la fusió amb Banco Mare Nostrum (BMN). Sevilla va explicar ahir que confia que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) aconsegueixi trobar “una finestra” per vendre un altre paquet d’accions i continuar amb la privatització.

Justament, segons el ministre d’Economia, Luis de Guindos, si aquesta operació no s’ha produït és perquè la situació d’inestabilitat provocada per Catalunya havia paralitzat l’economia. Ahir Sevilla va admetre que la situació després de l’1-O s’havia traduït en forma de preocupació entre els clients i fins i tot de més “dinamisme” en els dipòsits, tant perquè n’han arribat de nous com perquè se n’han traslladat d’altres fora de Catalunya. Tot i això, el primer dia feiner després de l’aplicació del 155, en què els bancs catalans van liderar les pujades de l’Íbex, el directiu va assegurar que tot plegat ja “va de baixa” i que l’impacte per a la seva entitat i el conjunt de l’economia “serà poc significatiu”.

LES CLAUS

1. Per què tenen guanys els bancs tot i l’escenari de tipus baixos?

Precisament perquè han pogut reduir costos malgrat no incrementar significativament els ingressos. La majoria d’entitats han pogut destinar menys diners a provisions i han retallat costos. En el cas dels bancs amb forta presència internacional, com el Santander i el BBVA, el negoci a l’exterior també els ha permès millorar l’activitat.

2. Es pot concloure que l’absorció del Popular ha sigut positiva per al Santander?

L’impacte real s’observarà a finals d’any, quan les xifres reflectiran la digestió de l’entitat i no només el primer procés d’absorció. Però l’analista Luis Peña, de Fidentis, explicava ahir a Efe que fins i tot amb aquesta operació el Santander ha arribat al setembre amb un 10% més de beneficis i que “és una gran transacció que es notarà en els resultats”.

3. Per què els bancs poden reduir provisions?

Perquè s’està reduint la morositat en el sector en general i està revifant el sector immobiliari. En el cas de Bankia, el saldo de riscos dubtosos s’ha reduït un 11,2% des de principis d’any, fins als 10.194 milions, i la taxa de morositat ha caigut un punt percentual, fins al 8,8%. Els actius adjudicats també van caure un 7,5%, després d’haver venut 6.115 immobles, un 14,6% de l’estoc que acumulava a principis d’any.

4. La situació a Catalunya ha perjudicat o beneficiat el sector financer?

Després de les últimes declaracions del sector s’estén la tranquil·litat. El conseller delegat del Banc Sabadell ja va dir que no hi havia cap risc per als seus clients malgrat la situació i ahir el conseller delegat de Bankia, José Sevilla, assegurava que com que “s’ha suavitzat” la situació amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució l’impacte serà mínim. Sobre la possible captació de dipòsits que van fugir d’entitats catalanes, Sevilla va admetre que l’octubre ha sigut un mes més dinàmic, però no en donava xifres. Ahir els bancs pujaven a borsa.

stats