Què hi ha rere el mínim històric d'aturats joves a Espanya?
La població menor de 25 anys que ni treballa ni busca feina està en màxims dels últims 20 anys
BarcelonaHa estat la dada més destacada en el balanç de l'atur registrat a Espanya durant el 2025. Els aturats menors de 25 anys van caure al mes de desembre fins a un total de 176.852, la xifra més baixa de la sèrie històrica. La bona marxa del conjunt del mercat de treball també ha contribuït, especialment des de la sortida de la pandèmia, a rebaixar un dels greuges que l'Estat arrossega de la Gran Recessió en matèria laboral.
L'any 2013 la taxa d'atur juvenil va arribar a un rècord del 55,5% a Espanya –el 50,2% a Catalunya–. Des d'aleshores, aquest indicador s'ha anat reduint fins a més de la meitat. En la darrera edició de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la del tercer trimestre del 2025, es va situar en el 25,4%. Així i tot, aquest nivell continua deixant Espanya com el país amb més atur juvenil de la Unió Europea, on la mitjana és del 14,8%. Paradoxalment, els països que més s'acosten a la dada estatal són Suècia (24,2%) i Finlàndia (22%), dues economies escandinaves amb un model d'estat del benestar ferm on ha crescut la desocupació en els últims anys.
Que hi hagi menys aturats joves és una bona notícia, però què ho explica més enllà d'aquesta dada? Si bé és cert que la població activa jove espanyola –aquells que treballen o busquen feina activament– ha remuntat en els últims anys de recuperació postpandèmica i rècords d'ocupació, cal tenir en compte que aquest conjunt de persones és ara un 22% més petit que el 2008. Això és important perquè la taxa d'atur es calcula sobre la població activa i, per tant, qualsevol variació en aquest indicador també hi acaba influint.
A aquest element s’hi afegeix el factor demogràfic: tot i que la població espanyola d’entre 16 i 24 anys ha augmentat un 3,6% des de l’inici de la crisi, s’ha reduït un 19,1% en els darrers 30 anys. Els nascuts el 2008 –que ara tenen 17 anys i tot just han superat l’edat legal per treballar– són la cohort més nombrosa, però les generacions prèvies no ho són tant i en les següents que s’incorporaran al mercat laboral ja es torna a notar la caiguda de la natalitat.
Per arrodonir-ho falta un indicador clau, que no només explica quins joves queden fora del mercat de treball, sinó sobretot per què. La població inactiva de menys de 25 anys –aquells que ni treballen ni busquen feina– es troba en màxims dels últims 23 anys a Espanya. El tercer trimestre del 2025 aquest col·lectiu sumava 2,8 milions de persones. Aquest increment de la població inactiva entre els joves no té a veure amb el desànim per trobar feina, sinó que també indica canvis de tendència en aquesta etapa de la vida, com ara l'allargament dels estudis i una entrada més tardana al mercat de treball.
Allargar l'etapa d'estudiant
"En la transició des del sistema educatiu es troben amb dues dificultats: en primer lloc, la manca d’experiència; però també que, si la situació econòmica els ho permet, els joves intenten esperar a trobar una primera oferta laboral que s’adeqüi a les seves expectatives. Si a això hi sumes que els ofereixen el salari mínim, triguen temps fins a arribar a una feina del que han estudiat", remarca el catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Raül Ramos.
Només cal mirar la taxa d’abandonament escolar primerenc de les persones de 18 a 24 anys, que publica l’INE: des del 2010, s’ha reduït pràcticament a la meitat, passant del 33,6% al 15,8% en els homes i del 22,6% al 10% en les dones el 2024. "Socialment, la necessitat de començar a treballar a aquestes edats ja no és la mateixa", indica el catedràtic de dret laboral de la UB Jordi Garcia. El pes dels joves sobre el total d'ocupats espanyols tampoc ha recuperat els nivells precrisi i ara se situa al voltant del 6,6%.
Això no obstant, l'acadèmic també creu que incideix en la baixada dels aturats joves el fet que els serveis públics d'ocupació estiguin "desconnectats de la realitat i de les empreses" i que aquest col·lectiu no els vegi com una via efectiva per trobar feina. D'altra banda, els menors de 25 anys que no treballen ni busquen feina i tampoc estan estudiant han augmentat en un lleuger 1,6% des del 2014, segons l'EPA.
Els joves encara són un dels grups socials amb més dificultats per accedir al mercat de treball i, quan hi aconsegueixen entrar, ho fan amb pitjors condicions salarials. Arran dels canvis introduïts en la darrera reforma laboral, els que ja tenen un contracte indefinit (51,3%) superen els que encara en tenen un de temporal (48,6%), fet que implica més estabilitat laboral. Tot i això, Ramos assenyala que no hi ha proves que això hagi reduït la rotació en els contractes i alerta que, entre els més joves, les baixes indemnitzacions fan que les empreses acomiadin més fàcilment treballadors fixos amb poca antiguitat.
