Laboral

Per què a Madrid i Múrcia augmenta l'atur?

La desocupació madrilenya creix a l'11,3% i segueix lluny dels nivells previs al 2008

4 min
La plaça Major de Madrid.

MadridEls mesos d'estiu han deixat un regust agredolç en el mercat laboral, per bé que l'arrencada de la tardor està dissipant els mals presagis. L'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre (del juliol al setembre), publicada fa dues setmanes, mostrava que es continua creant ocupació, però a un ritme més moderat. El context de crisi internacional marcat per l'escalada dels preus no ha passat desapercebut. Si bé s'han creat llocs de treball (77.700 més que el trimestre anterior) i s'ha superat la barrera dels 20,5 milions d'ocupats a tot l'Estat, també ha crescut la taxa d'atur (60.800 desocupats més), fins al 12,67%. El motiu principal del que pot semblar una contradicció és l'increment de la població activa, és a dir, les persones disposades a treballar que el mercat laboral no està absorbint.

Taxa d'atur per comunitat autònoma
Dades del setembre del 2022

En aquest dibuix conjunt, però, hi va haver dues comunitats que van sorprendre negativament pel que fa a les dades: Madrid i Múrcia. En tots dos llocs es van observar els descensos més grans de l'ocupació. En el cas madrileny, 64.500 treballadors menys que en el segon trimestre. A Múrcia, 18.300. Això suposa una caiguda de l'ocupació d'un 2,8% a la comunitat murciana i del 2% a Madrid en termes intertrimestrals.

A més, totes dues comunitats també destaquen perquè hi va augmentar l'atur. En el cas de Madrid es va registrar un dels increments més elevats de persones aturades (38.300 desocupats més que el segon trimestre, amb un creixement de la taxa d'atur de l'11,3%), i Múrcia va tancar el tercer trimestre amb 17.600 noves persones sense feina i una taxa d'atur del 14,5%. Tanmateix, cap de les dues comunitats encapçala la taxa d'atur més elevada d'Espanya: a banda de Ceuta (30%), Andalusia té des de fa anys una desocupació disparada (19% al tercer trimestre d'aquest any).

"Em fa la sensació que en el cas de Madrid es tracta d'una cosa puntual. En el cas de Múrcia hi ha components estacionals molt forts, com el sector agrari", apunta Miguel Ángel Blanco, professor d'economia de la Universitat de Salamanca. L'acadèmic, però, reconeix que a Madrid la xifra "és sorprenent" sobretot perquè es tracta d'una "economia molt dinàmica que durant la pandèmia s'ha comportat molt bé".

"Potser hi ha un moviment de microdades i fins que no explorem per edats i sectors serà difícil entendre què ha passat", afegeix Blanco. En aquest cas, hi ha un fort augment de la desocupació al sector serveis (85.700 aturats més en el conjunt d'Espanya) i, en particular, en activitats com l'hostaleria i el petit comerç, que a Madrid tenen molt pes. "Madrid no té una especialització turística com la resta de l'Estat. En altres comunitats, el juliol i l'agost són mesos bons, però a Madrid molta gent marxa. És el que s'ha vist en la destrucció d'ocupació aquest tercer trimestre. Al setembre, però, ja estem veient una recuperació de l'afiliació", afegeix Ramon Boixadera, economista i coordinador del gabinet tècnic de CCOO Madrid.

Al seu torn, no va ser un mal trimestre per a la indústria –a Madrid hi té molt menys pes que a la mitjana de l'Estat–, però sí per a l'ocupació pública. "L'administració autonòmica [madrilenya] és especialment salvatge amb els acomiadaments d'estiu" en professors i sanitaris, afegeix Boixadera.

Una economia forta i, alhora, més atur?

El problema, assenyala l'economista, no és tant aquest tercer trimestre, sinó que no hi ha hagut una recuperació de l'atur a nivells previs a la crisi del 2008. Ara bé, ni a Madrid ni en moltes altres comunitats autònomes. "És un problema general a tot l'Estat", anticipa Boixadera. Madrid, com Catalunya i el País Basc, es caracteritza per haver registrat taxes d'atur generalment baixes en comparació amb comunitats com Andalusia, les Illes Canàries i Extremadura. En el cas madrileny, l'any 2002 tancava amb una taxa d'atur del 7% i Catalunya del 10,6% (la mitjana espanyola se situava en l'11,6%).

Després va arribar la crisi financera del 2008, quan l'atur es va disparar a tot arreu –l'últim trimestre del 2012 Catalunya tenia una taxa d'atur del 23%, mentre que a Madrid era del 19%–, i va tornar a baixar a partir del 2014. En general s'ha anat estabilitzant a tot arreu, menys en comunitats com Andalusia. En el cas madrileny i en el català l'evolució ha anat molt en paral·lel i la bretxa entre les dues comunitats gairebé va desaparèixer el 2019.

"En un període de 20 anys hi ha dinàmiques que se sobreimposen, però és cert que la Comunitat de Madrid té una despesa pública autonòmica molt baixa i hi ha un potencial de reducció d'atur sobre la creació d'ocupació que no s'està manifestant perquè els grans sectors com la salut o l'ensenyament estan desballestats", apunta Boixadera, que creu que el model basat en els serveis –terciarització de l'economia– i els serveis financers lligats a l'administració "té els seus límits". "S’ha produït un reequilibri sectorial després de la davallada de la construcció, però no ha tingut prou intensitat per crear l’ocupació necessària", diu l'economista de CCOO, que afegeix que "són causes complexes".

Ara bé, els experts coincideixen que és difícil fer comparacions històriques, sobretot tenint en compte canvis tan recents com el de l'última reforma laboral. "Amb la sortida de la pandèmia tot està una mica distorsionat. A això cal afegir-hi el canvi estructural en la contractació que ha generat la reforma laboral", diu Blanco. A més, tant el professor de la Universitat de Salamanca com Boixadera apunten que cal tenir en compte la població i els treballadors que atrau Madrid d'altres comunitats.

stats