Per què les criptomonedes interessen tant a l'extrema dreta
Milei, Musk o Bukele, entre d'altres, han mostrat en múltiples ocasions la seva devoció cap a les monedes digitals
BarcelonaEl criptofiasco protagonitzat per Javier Milei ara fa unes setmanes ha tornat a exemplificar l'estreta relació que guarden l'extrema dreta –en especial, els anomenats anarcocapitalistes– i les criptomonedes. El president ultra de l'Argentina va promocionar la divisa digital $Libra tan bon punt es va llançar al mercat. Instants després de veure la llum, el seu valor es va inflar ràpidament per, tot d’una, desinflar-se sota mínims. L'operació va fer que milers de persones perdessin diners: concretament, s'estima que 44.000 seguidors del líder argentí podrien haver estat víctimes de l'operació, malgrat que Milei assegura que "tan sols" n'haurien estat 5.000. "Si vas al casino i perds diners, ¿quina és la reclamació?", es va justificar posteriorment en una entrevista.
Aquest modus operandi recorda molt a l'emprat en diverses ocasions per l'home més ric del món, Elon Musk. El fundador de Tesla i accionista majoritari de X ha aconseguit moure en diverses ocasions els mercats promocionant monedes virtuals. En especial, difonent les conegudes com a memecoins, inspirades en mems d'internet i caracteritzades per la seva naturalesa volàtil. Una de les que més ha promocionat és la Dogecoin, coneguda pel dibuix d'un gos shiba inu. Per cert, no és casualitat que el seu nou càrrec a l'administració Trump sigui acabat de crear al Departament d'Eficiència Governamental, DOGE per les seves sigles en anglès.
"En ser un actiu desregulat, els ultres s'hi senten reflectits", explica el doctor en ciències polítiques, professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i investigador de la prestigiosa London School of Economics (LSE) Toni Rodon. D'aquesta manera, el politòleg relata que entre el pla ideològic dels ultres i el món cripto existeixen molts "punts d'alineament". Les monedes virtuals també els permeten fer calar el seu discurs, ja que, per a ells, "com menys regulat estigui un actiu, millor". Figuradament, doncs, són l'ingredient perfecte i els serveix per equiparar "l'èxit" amb la "desregulació".
Potser per aquest motiu Musk ha sabut contagiar la seva afició al seu col·lega Donald Trump, que anys enrere es mostrava més escèptic amb aquests actius. De fet, tant és així que, la setmana passada, el president dels Estats Units va ordenar la creació de reserves estatals de criptomonedes. Segons es va anunciar, aquests actius, però, no seran pas comprats amb diners públics: la reserva tindrà l'objectiu de guardar totes aquelles criptomonedes confiscades en processos penals o civils. És a dir, tots aquells que provinguin d'activitats delictives.
L'encaix econòmic
Però, ben bé, quin encaix podrien tenir en el seu model econòmic? El director acadèmic del màster en finances i banca de la UPF-BSM, Xavier Brun, explica que, si bé és cert que mai no ha estat del tot definit, les criptomonedes podrien ser vistes "com un actiu similar a l'or per als bancs centrals". Així doncs, els podria servir per escapar de les divises estatals, que sí que estan regulades. Per entendre-ho, ho exemplifica amb la situació de Rússia en l'inici de la invasió a Ucraïna. "Tenien gran part de les seves reserves en dòlars i, amb les sancions occidentals, es van quedar sense poder-los vendre", explica. Les criptomonedes són tot al contrari: no depenen de cap ens regulador i són universals.
A Espanya, qui més ha abraçat les criptomonedes ha estat el líder de S'ha Acabat la Festa i influencer, Alvise Pérez. De fet, la seva estreta relació amb aquest món li ha causat maldecaps. En concret, la Fiscalia investiga si l'ultradretà va finançar la seva campanya per a les últimes europees de manera irregular, després que el mateix Pérez admetés que va rebre 100.000 euros d'un criptoinfluencer. Presumptament, el líder ultradretà hauria promès legislar a favor de les criptomonedes si algun dia acaba tenint un paper rellevant a la composició de les Corts espanyoles a canvi dels diners. Vox, per la seva banda, sempre s'hi ha mantingut més escèptic. "Una part dels líders ultradretans encara veuen les criptomonedes com alguna cosa friqui i que no els aportarà gaire seguiment", explica Toni Rodon.
Ara bé, d'entre tots els llibertaris enamorats de les criptos n'hi ha un que destaca per sobre els altres. El president d'El Salvador, Nayib Bukele, va tirar endavant una llei que legalitzava l'ús de bitcoins com a moneda d'intercanvi. "Bukele va anar més enllà, va voler convertir-se en pioner", assegura Xavier Brun. Des de llavors, a El Salvador, teòricament es pot fer servir la moneda digital de manera "il·limitada". Tot i això, el seu ús és "opcional" i la divisa principal del país és el dòlar.
