Les mil vides del clan dels Benetton

RomaAquesta setmana el consell d’administració d’Atlantia ha donat llum verda a l’acord per comprar el 29,9% de Cellnex, l’empresa d’antenes de telefonia que fins ara estava en mans d’Abertis, amb l’objectiu de vendre posteriorment aquesta participació a la família Benetton, que al seu torn és el principal accionista d’Atlantia, per un valor de 1.498 milions d’euros. Aquesta operació és una de les conseqüències col·laterals de l’opa conjunta entre Atlantia i ACS que ha rebut Abertis i que ha tornat a posar a la família Benetton d’actualitat.

Atlantia havia concedit un dret de compra a Edizione, el hòlding empresarial de la família Benetton. Segons aquest acord, el preu per acció de Cellnex és 21,5 euros, per sota dels 23,3 que valien divendres a la borsa.

Luciano (Treviso, 1935), Giuliana (Treviso, 1937), Gilberto (Treviso, 1941) i Carlo Benetton (Treviso, 1943) són els principals accionistes d’Atlantia, que gestiona la major part de la xarxa de carreteres d’Itàlia, amb gairebé 3.000 quilòmetres. Però el seu imperi no es limita al país transalpí. En les últimes dècades Atlantia ha crescut també fora de les seves fronteres, des de França fins a Llatinoamèrica.

Però l’imperi de la família Benetton va néixer en un petit taller de Ponzano, un poble de poc més de 12.500 habitants a la regió del Vèneto. En aquest racó d’Itàlia, famós per la seva tradició vinícola, Luciano Benetton no va tenir més remei que posar-se al capdavant de la botiga de jerseis de la família amb tan sols 14 anys, quan el seu pare va morir. El 1965, juntament amb els seus germans, va obrir una petita fàbrica en la qual començaria a fabricar els seus característics jerseis de colors cridaners que van fer les delícies dels italians cap a finals de la dècada dels setanta i vuitanta. El salt al mercat internacional no trigaria a arribar.

El 1986, pocs anys després que la família decidís agrupar tot el seu conglomerat empresarial sota el hòlding Edizione, Benetton va començar a cotitzar a la borsa italiana. Poc després van començar a entrar tímidament en altres sectors, com la restauració i altres infraestructures. Primer van comprar el 28% d’Autogrill, el primer operador de restaurants a les àrees de servei italianes. I el 2003 van fer el salt definitiu a les autopistes.

Tot i que la companyia emblema del Made in Italy és, des de fa dècades, una multinacional consolidada, la gestió segueix en mans de la primera generació de la família. A cada germà li toca una part del pastís. Cada un d’ells, a més, té diversos fills (i nets) preparats per agafar les regnes del grup. En total hi ha una trentena d’hereus potencials. Però els ancians fundadors es resisteixen a donar el relleu de manera definitiva.

Ho van intentar el 2012. Aquell mateix any, Alessandro Benetton (Treviso, 1964), el primogènit de Luciano, va acceptar el repte de fer-se càrrec de la reestructuració de l’empresa tèxtil i succeir el seu pare com a president del Benetton Group, que perdia diners de manera desbocada. Però els enfrontaments amb la resta de membres de la família, especialment amb el seu tiet Gilberto, que pressionava per professionalitzar la gestió de la companyia, el van obligar a deixar -tan sols dos anys més tard- la presidència en mans de Gianni Mion, que va ser nomenat conseller delegat i “president amb poders no executius”.

Mion no era cap desconegut per a la família. Havia arribat el 1986 a Edizione, que té el 100% de Benetton Group, i s’havia convertit en mà dreta de Gilberto i en un dels artífexs de l’expansió del grup. Però fa dos anys, Edizione va anunciar l’entrada de Fabio Cerchiai i Marco Patuano com a president i conseller delegat, respectivament, amb l’objectiu de seguir professionalitzant la gestió progressivament. Però aquesta professionalització està trigant a veure’s reflectida al compte de resultats. La divisió tèxtil a penes aportava una desena part dels més d’11.400 milions d’euros de facturació del hòlding empresarial el 2015.

El retorn de Luciano

A finals de l’any passat, Luciano Benetton va tornar del seu retir daurat per donar un cop sobre la taula i recuperar el control i l’ADN de la companyia de moda. “El 2008 vaig deixar l’empresa amb 155 milions d’euros de benefici i la recupero amb 81 milions de pèrdues el 2016, i aquest any serà pitjor: per a mi és un dolor intolerable”, va explicar en una entrevista al diari La Repubblica.

Després d’acomiadar els directius, gairebé amb 83 anys, Luciano Benetton torna a ser el president executiu de Benetton Group, amb la qual tornarà a produir els mítics jerseis juntament amb la seva inseparable germana Giuliana i amb el cèlebre fotògraf Oliviero Toscani com a cervell creatiu.