'Minijobs': una solució arriscada per reduir l'atur

BarcelonaQuan el govern espanyol anuncia que treballa per "flexibilitzar" la contractació a temps parcial, és inevitable pensar fins a quin punt aquests canvis s'inspiraran en el model dels minijobs , que ha permès a Alemanya reduir en dos milions el nombre de gent sense feina des del 2006 i situar la taxa d'atur en el 5,8%, lluny del 26% d'Espanya. Alemanya ho va aconseguir facilitant feines de poques hores amb sous baixos -de 450 euros com a màxim- i uns costos laborals baixíssims, ja que el treballador no cotitza a la Seguretat Social ni paga IRPF. L'empresa té un empleat plenament flexible pel qual paga, a més del sou, 120 euros addicionals com a contribució per a malalties i pensió del treballador. I el dia que la companyia vol acomiadar el treballador, no ha de pagar cap liquidació.

El mercat laboral espanyol, amb quasi sis milions de desocupats, podria aconseguir una rebaixa ràpida de l'atur per aquesta via. "Tot el que serveixi per reinserir desocupats és positiu i el minijob és un bon mètode, sempre que s'entengui com una porta d'entrada i no com la base del sistema laboral", defensa l'advocat i expert alemany Marc André Gimmy. "No són treballadors de segona, tenen una protecció igual que la de qualsevol altre empleat", afegeix. Les minifeines funcionen sobretot per a activitats que requereixen una baixa qualificació, un patró que es dóna en un gran nombre d'aturats a Espanya, afegeix Gimmy.

Una altra cosa és si Espanya, amb un sistema de Seguretat Social deficitari, es pot permetre que proliferin feines que no generarien ingressos a les arques públiques, ja que estan exemptes de cotització. Per verificar que la caixa pública hi guanyaria igualment -ja que s'estalviaria de pagar un subsidi d'atur, per exemple- caldria un sistema molt transparent, defensa aquest expert.

Però els crítics adverteixen que la flexibilitat que introduirien aquestes feines s'hauria d'acompanyar d'un nivell de seguretat com el que té Alemanya, és a dir, una xarxa de protecció social àmplia i robusta (amb ajudes al lloguer, al transport públic o fins i tot a la calefacció en les rendes més baixes) per complementar els baixos ingressos si cal.

A més a més, hi ha un risc elevat que la condició de miniempleat, no sempre desitjada pel treballadror, s'acabi perpetuant, alerta Carlos Susías, president a Espanya de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa. A Alemanya, on més de quatre milions de persones viuen dels minijobs i tres milions més es guanyen la vida amb els anomenats midijobs (una fórmula intermèdia, amb jornades de menys de vuit hores i sous de fins a 850 euros), no s'ha aconseguit que els treballadors progressin i millorin la seva situació, sinó que s'ha alimentat el que es coneix com a treballador pobre , explica Susías. Si això ha passat en un país amb més cobertura social, imaginem-nos què passaria a Espanya, adverteix.

Els minijobs alemanys no tenen limitació temporal. Un treballador pot recórrer a aquesta via durant el temps que vulgui i combinar diverses minifeines, però ha d'assumir, això sí, que la pensió que li quedarà pel poc temps cotitzat serà petita. Gimmy insisteix que es tracta d'una forma d'ingressos complementària i molt útil per a determinats perfils, com ara dones, joves que estudien o persones de més de 45 anys amb baixa formació i difícils de recol·locar al mercat.

Els sindicats defensen que a Espanya la flexibilitat laboral ja ha anat massa lluny amb les reformes laborals, que han accelerat la precarització. Les dades de contractació corroboren que l'estabilitat de les feines es redueix. Nou de cada deu nous contractes són temporals, dels quals gairebé un 30% són a temps parcial, una via que el govern espanyol vol potenciar encara més. El Carec, l'òrgan consultiu de la Generalitat en economia, també ho defensa com a pla de xoc contra l'atur.

El primer pas per impulsar la feina a hores serà que els contractes indefinits a temps parcial puguin gaudir del mateix període de prova d'un any (amb acomiadament lliure) que ja dóna el nou contracte d'emprenedors, introduït amb la reforma laboral. Però aquest contracte ja ha rebut el primer revés judicial aquesta setmana a Barcelona, on un jutjat va declarar il·legal el període de prova d'un any al·legant que desprotegeix el treballador. És una bufetada a l'última reforma laboral, en la qual el PP aprofundirà en les pròximes setmanes.

Què en pensen els experts?

A favor

MIQUEL PUIG, ECONOMISTA

La implantació dels minijobs suposa reconèixer un fracàs: que el nostre model productiu ni pot donar ni donarà feina com la que voldríem a molts dels nostres aturats. La bogeria constructora va crear molts llocs de treball que no tornaran, i entre això i l’explosió del turisme postolímpic vam crear les condicions perquè la taxa d’abandonament escolar tripliqués la del nostre entorn (ara només la duplica). En conseqüència, tenim massa gent poc formada o només formada per a la construcció. Què en fem? Sabem el que faran: treballar en el que surti en condicions poc atractives. No els obliguem a fer-ho il·legalment.

És absurd tancar els ulls a la realitat. El que hem de fer és aprendre dels nostres errors: el model productiu basat en llocs de treball poc qualificats, flexibilització laboral i especulació urbanística alimentada pel turisme devorador de paisatge és un error, com ho és el sindicalisme indiferent a la salut de l’empresa a llarg termini.

En contra

ESTHER SÁNCHEZ, PROFESSORA D'ESADE I CONSULTORA A BAKER & McKENZIE

Plantejar-se després de les últimes reformes laborals la implantació dels minijobs no sembla en absolut la millor de les solucions. La reforma laboral ha estat utilitzada fonamentalment per ajustar plantilles i condicions laborals, però no s'observa cap innovació o impuls de la flexibilitat en la negociació col·lectiva, que continua desaprofitant el seu enorme potencial. I en matèria de contractació, es detecta una clara opció per la contractació temporal i la temporal a temps parcial, que té un creixement sostingut. Un volum important d'empreses, segurament pimes i en sectors de poc valor afegit, opten per un model de competitivitat basat en el pur estalvi de costos.

En aquest context, aprofundir en la institucionalització d'aquest model per la via de les minifeines pot tenir un cost extraordinàriament greu per al sistema de Seguretat Social i per a la recuperació del mercat interior. Pot agreujar la fractura social, generar més desigualtats i, per tant, dificultar una cohesió social que és absolutament vital per a la recuperació.