La derrota indigesta de Calviño

La vicepresidenta assegura que un dels països que li donaven suport va canviar el vot a l'últim moment

NÚRIA RIUS / JÚLIA MANRESA NOGUERAS

El suport de França i Alemanya, dos dels pesos pesants dins la Unió Europea, dibuixava un pronòstic favorable perquè la vicepresidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, aconseguís convertir-se en la primera dona a ocupar la presidència de l'Eurogrup. Però la suma dels vots dels països petits amb els conservadors en segona ronda va provocar la derrota de Calviño i que l'irlandès, Paschal Donohoe, fos l'elegit. Una notícia que ha caigut com una galleda d'aigua freda a Madrid, perquè Espanya és un dels països que més necessiten que s'aprovin els fons de recuperació europeus i la clau de la derrota de Calviño l'han tingut els mateixos que els estan bloquejant. 

"Tenia aparaulats almenys deu vots, però un dels ministres no va fer el que va dir que faria", ha lamentat la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, aquest divendres, després de la reunió de ministres de Finances europeus, l'Ecofin. L'oposició, encapçalada pel PP, ha interpretat ràpidament la derrota com un fracàs per a Espanya i una prova que Europa no confia en el govern de Pedro Sánchez. Calviño, però, ha assegurat haver treballat durament per "comptar amb el màxim de suports" i ha reivindicat la importància de tenir el suport dels països que representen el 80% de la població europea, com Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia i Finlàndia. "No crec que sigui fructífer seguir donant voltes a aquest tema, la decisió ja s'ha pres", ha conclòs Calviño, sense revelar quin vot se li ha escapat.

El perfil de Calviño representava la moderació dins el govern espanyol, sobretot valorada per la seva experiència com a responsable de pressupostos de la Comissió Europea. Calviño és reconeguda entre els seus homòlegs europeus i a les institucions, com ho demostra haver aconseguit el suport dels més grans, tot i que no fessin una forta campanya pública per empènyer la seva candidatura. Sánchez s'havia mostrat "optimista" els últims dies abans de la votació i les expectatives eren altes. Per això les crítiques també han caigut amb més força. 

La negociació a Europa

Però més enllà de la lectura política interna a nivell nacional, la derrota de Calviño té un regust amarg a Brussel·les, per la importància que per a Espanya tenen els fons europeus que encara s'han de negociar. No està definit encara el paper que tindrà l'Eurogrup en la concessió, el disseny i el control dels fons, però sempre és un òrgan clau a l'hora de fixar la política econòmica europea i és justament on es debaten i s'intenten impulsar iniciatives com els impostos digitals que han de servir per tornar els interessos del deute emès per finançar la recuperació. 

Per això ara Pedro Sánchez no té més remei que bolcar-se a convèncer els líders europeus més contraris a una concessió senzilla d'aquests fons: els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia. El president espanyol viatjarà la setmana que ve a la Haia i a Estocolm i, a més, es reunirà amb Merkel, amb qui farà una declaració conjunta.

Segons expliquen fonts de la Moncloa, els fons europeus són per a Sánchez una prioritat, i és que Espanya ja ha disparat el seu dèficit públic per sobre del 10% del seu PIB malgrat haver impulsat plans d'estímuls modestos si es comparen amb els que ha emprès Berlín. El temor és ara que la línia de votació que ha dut l'irlandès a presidir l'Eurogrup marqui també la del pla de recuperació. És a dir, que els països partidaris de l'austeritat i el control pressupostari facin pinça per rebaixar les expectatives i compliquin l'arribada dels diners a Espanya, Itàlia o Grècia. 

"Fracàs de Sánchez"

L'oposició no ha trigat a assenyalar Sánchez i el govern de coalició amb Podem com a culpable de la derrota de Calviño. Fonts del Partit Popular ho titllen de "fracàs de Sánchez" i asseguren que la candidatura ja estava "debilitada al representar un govern fruit d'una coalició amb un partit radical i populista". Els conservadors espanyols van donar suport públic a la candidatura de la vicepresidenta espanyola, però a Brussel·les van moure fitxes en contra.

Qui els hi ha recordat ha sigut precisament l'altre vicepresident espanyol, Pablo Iglesias: "Si algú ha treballat a Europa per evitar que hi hagués una ministra espanyola ha sigut el Partit Popular". El líder de Podem va lamentar ràpidament a través de Twitter que la presidència de l'Eurogrup se l'emportés "un candidat dels països que defensen els paradisos fiscals". Però alguns interpreten la derrota de Calviño a Brussel·les com una victòria per a Iglesias a la Moncloa. La relació entre els dos vicepresidents està marcada per desavinences que s'han vist públicament durant la pandèmia, com ara discrepàncies per la desescalada, per les moratòries d'hipoteques i lloguers o per la confecció d'una renda mínima.