Economia 06/03/2022

L'impacte de la guerra entre els empresaris catalans: “Si no arriba pinso, hauré de tancar les granges”

Empresaris catalans relaten com impacta l’atac a Ucraïna en les seves companyies

3 min
Un tractor en una plantació de blat de moro.

BarcelonaDavid Coll és el director de l’empresa de genètica porcina UPB Genetic World, amb seu a Navàs (Bages). Té una plantilla de 22 empleats i 23 treballadors indirectes a les granges. Compta amb unes 3.000 truges, però si la guerra de Rússia contra Ucraïna s’allarga, es podria veure obligat a portar-les a l’escorxador i tancar les granges. El motiu? Ucraïna és el graner d’Europa. El 42% dels cereals que es consumeixen a Espanya provenen del país que presideix Zelenski. En concret, el 60% del gira-sol, el 35% del blat de moro, el 10% del blat i el 25% de l’ordi.

“No sabem si en un mes i mig podrem alimentar el bestiar per la manca de subministrament de cereal –explica Coll–. Si no arriba pinso, hauré de tancar les granges”, sentencia. En el seu cas compra el cereal a quatre empreses diferents, i dependrà del seu estoc que ell pugui adquirir-ne. “Nosaltres tenim menjar per a una setmana, màxim 15 dies de coll a les sitges de pinso que tenim a les granges”, reconeix.

Els mercats alternatius a Ucraïna són el Brasil, l'Argentina, els Estats Units i, en menys quantitat, França. Ara bé, la burocràcia per exportar blat procedent tant dels EUA com d’Amèrica del Sud a Europa és complexa, i per això Coll, que també és president del sector agroalimentari de la patronal Pimec, reclama als estats que aprovin un corredor d’emergència perquè arribin vaixells del continent americà abans que s’acabi el poc estoc que els queda. “Necessitem blat de moro, ordi, blat i cereals; si no, podem tenir un desabastiment total, fet que pot provocar que al consumidor li acabi faltant carn”, adverteix.

De la incertesa a l’angoixa

Aquesta manca de cereal ha provocat precisament un augment desorbitat del preu. Coll destinava anualment uns 25.000 euros a l’alimentació del bestiar, una xifra que s’ha disparat fins als 50.000 aquest últim any. “Fa pocs mesos l’increment del preu del cereal era d’un 3% mensual; aquests últims dies la pujada ha estat d’un 3%, però només en una setmana –concreta–. La situació és d’incertesa, d’angoixa, no ens queda cap més remei que prendre decisions sobre la marxa”. A aquest context s'hi ha de sumar l’increment del cost energètic, que gairebé ha triplicat la factura que habitualment pagava per l’electricitat de les granges.

El cereal, però, no és l’únic producte estrella d’Ucraïna: també ho és l’oli vegetal. De fet, el país és el gran proveïdor d’aquest producte a Catalunya i Espanya: un 70% del que arriba és ucraïnès. Això està impactant directament a les empreses que treballen amb aquest tipus de condiment. Entre elles, la d’olis i salses Millàs, amb seu a Sant Pol de Mar. Té un centenar de treballadors i factura anualment uns 30 milions d’euros. “Ucraïna és una peça indispensable per a l’economia europea pel que fa a l’alimentació, igual que Rússia ho és pel gas”, explica el seu propietari, Ramon Millàs, que afegeix que la manca d’oli vegetal pot provocar ruptures d’alguns productes.

Guerra i covid

“Hem patit el que internacionalment es coneix com a fail: tots els contractes firmats amb Ucraïna han quedat cancel·lats per una causa major”, explica. A això s'hi afegeix un altre problema: moltes empreses, com la seva, estaven treballant amb uns estocs més baixos que els d'abans que esclatés la pandèmia per no enganxar-se els dits. De fet, Millàs ha patit, i molt, les repercussions econòmiques del covid, perquè el seu principal client és la restauració, un dels sectors més afectats per les restriccions.

El fail es veia a venir, diu. Primer van començar a endarrerir els enviaments uns deu dies, i una setmana abans que comencés la guerra ja els van advertir que els vaixells no sortirien. Ara el pla B és comprar l’oli a altres mercats productors. Els principals són el Brasil i l'Argentina, però triga tres mesos a arribar i farà que es disparin els costos logístics. “Ucraïna és aquí al costat, per això hi ha aquesta dependència, a escala catalana”. De moment també ha comprat oli a França i a altres envasadors que tenien un excés d’estoc. “La situació és molt nova; ja veurem com estem la setmana que ve, però trobarem una solució a mitjà termini”, assegura.

Com també ha passat amb els cereals, l’altre gran hàndicap és que el preu de l’oli s’ha multiplicat per quatre des del covid, un increment que no s’ha repercutit amb la mateixa intensitat al consumidor.

Millàs, que també és el president del Gremi d’Oliaires de Catalunya, format per una desena d’empreses, coincideix amb Coll que el context actual és d’incertesa. “És un escenari nou, que no sabem com ens acabarà afectant. Ara que sortíem del covid, tornem a un altre desastre”, apunta. Tot i això, té clar que aquest nou daltabaix també el superaran. “Li donarem la volta i hi trobarem solucions”, assegura mentre insisteix que ara per ara la seva prioritat és lluitar per mantenir el servei amb els clients i evitar situacions d’acaparament.

stats