Economia 26/03/2022

"Ni la pandèmia ni la invasió d'Ucraïna provocaran la fi de la globalització"

Pol Antràs, catedràtic de Harvard, creu que "els polítics ara podrien prendre algunes decisions en energia que fins ara no s’atrevien a prendre"

4 min
Pol Antràs, catedràtic de Harvard, en una foto d'arxiu.

El Brexit, la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, la pandèmia i, ara, la invasió d’Ucraïna. Els que propugnen que la globalització ha tocat sostre i que ara comença la marxa enrere cada cop tenen més arguments. Però l’economista català Pol Antràs, catedràtic de Harvard i un dels grans experts en comerç internacional, no hi està d’acord. Repassem amb ell algunes de les qüestions que planteja el nou escenari:

Globalització

Aquesta mateixa setmana Larry Fink, president de BlackRock (empresa que gestiona fons valorats en 9 bilions d’euros, aproximadament vuit vegades el PIB d’Espanya), ha afirmat que la invasió de Rússia a Ucraïna "ha acabat amb la globalització que hem experimentat les últimes tres dècades". Antràs creu que Fink s’equivoca per complet: "Entenc que fer declaracions extremes és una bona manera de captar l’atenció". Tot i que vivim "un moment geopolític particularment delicat", per ara limita els canvis a les coses que "venen de Rússia i potser en el futur no vindran de Rússia". Antràs resta importància al país de Vladímir Putin des del punt del comerç mundial (recorda que la seva economia és tan sols una mica superior a l’espanyola) i diu que buscar alternatives al petroli i el gas rus "no és fàcil però és factible". I a llarg termini, fins i tot, "desitjable" per impulsar un nou model energètic.

A Antràs li preocuparia molt més que la Xina prengués partit a favor de Rússia, "cosa que no ha fet". "La Xina és important –reitera– perquè una cosa és posar una barrera al voltant de Rússia i l’altra seria fer-ho amb la Xina. Rússia és petroli i gas. Però la Xina és la fàbrica del món". Des de la seva perspectiva nord-americana, Europa i Rússia tenen menys poder del que ens pensem. "Si agafes la Xina, Corea, el Japó, el Sud-est asiàtic i l’Índia, tens el 50% de la població mundial. El centre de gravetat demogràfic del món ja és allà, i l’econòmic cada cop es mou més cap a ells", avisa aquest ferm defensor de la globalització, que argumenta també que, tot i els problemes que ha provocat, ha tret milions de persones de la pobresa.

Relocalització industrial

També es parla cada cop més de la importància de recuperar la sobirania alimentària o energètica, és a dir de ser autosuficient en aquests sectors precisament per no dependre de tercers països inestables. Però Antràs no creu que hi hagi grans canvis. "Avui dia no veig que les empreses es replantegin el procés de globalització", i ho justifica perquè "la implantació de les empreses [estrangeres] a Rússia era mínima". "A nivell de vendes –explica– Rússia sí que era important per a algunes companyies perquè hi ha molts rics, però a nivell de producció no. La globalització no és vendre hamburgueses a Rússia, com va fer McDonald’s. És més complex: és agafar la fàbrica que tens a Sabadell i moure-la a Bulgària, i que aquella fàbrica faci servir materials que venen d’altres països, com la Xina. Aquestes cadenes de valor són molt complexes i impliquen molts països on poden passar coses".

Antràs ja va explicar en una conferència al novembre que les dades no mostren que hi hagi casos significatius de relocalització. "Sempre podrem trobar una empresa que ha decidit tornar a casa, però a nivell agregat aquestes semblen decisions molt puntuals", deia aleshores . Ara s’hi reafirma. "No ho vull minimitzar, però no veig que aquesta guerra canviï la meva visió".

L'economista tampoc creu que aquests entrebancs provoquin canvis en el just in time, el model de fabricació d’origen japonès que va revolucionar la producció industrial fa dècades (els components per fer un vehicle, per exemple, arriben a la fàbrica des de qualsevol lloc del món just quan se’ls necessita i així l’empresa no ha de perdre temps ni diners emmagatzemant-los). "Potser hi ha empreses que es replantegen com operen perquè no estaven prou diversificades o perquè tenen directius que es deixen portar per les emocions, però quan pensem en l’economia mundial no hem de pensar en empreses mitjanes: el 80% del flux del comerç internacional el protagonitzen uns pocs centenars de multinacionals, i són empreses que tenen molta gent pensant on s’ha de comprar, on s’ha de produir... És veritat que ara han passat moltes coses, però, pensant-ho fredament, algunes potser no tornen a passar fins d’aquí molt temps. Tret que veiem coses estranyes en geopolítica, amb la Xina implicada, per exemple, no penso que aquestes empreses considerin que es van equivocar establint aquests processos".

Dependència russa

Un dels avantatges de la crisi actual, sosté Antràs, és que pot accelerar la desconnexió del consum del petroli. "És possible que els polítics ara prenguin algunes decisions que fins ara no s’atrevien a prendre", diu. I posa exemples: les inversions en fonts d’energia alternativa o, fins i tot, el manteniment de les centrals nuclears. "Hi ha inversions que no s’han fet perquè necessiten una inversió inicial molt forta, i això políticament és costós perquè els beneficis només s’aprecien a llarg termini, quan els dirigents que han pres la decisió de fer-les ja no hi són". El cost d’aquestes inversions, per cert, no és només econòmic, sinó que també s’han de superar resistències de lobis de pressió que les rebutgen, explica. "Si els governs s’alliberessin d’aquestes pressions i pensessin en el medi ambient, s’haurien fet coses que minimitzen la dependència de Rússia", opina. Ara, però, creu que la guerra d’Ucraïna pot ser un toc d’atenció: "Quan estàs mirant la tele i només veus la carnisseria d’Ucraïna, això et canvia".

Inflació

Amb els preus ja pujant a ritmes històricament alts, el catedràtic creu que els costos de la transició cap a un nou model energètic poden elevar la inflació i mantenir-la alta una bona temporada. Tot i que opina que a llarg termini els bancs centrals poden controlar-la, "costarà una mica". Antràs creu que els EUA i Europa "apujaran tipus bastant agressivament" per rebaixar els preus, però que el preu que en pagarem serà que "no podrem esperar un creixement gaire fort en els pròxims anys".

stats