“El llistat de paradisos fiscals de la UE fa riure, és una hipocresia internacional”

Entrevista a José María Peláez, inspector d’Hisenda i autor de ‘Manual práctico para la prevención del blanqueo de capitales’

Què cal per ser assenyalat com a paradís fiscal?

Calen dos requisits: una opacitat total i el no pagament d’impostos.

Tenen trets en comú?

Hi ha diferents blocs. N’hi ha com Suïssa, especialitzada en l’anonimat dels comptes corrents. D’altres són experts en creació d’empreses offshore [de molt baixa tributació]. El 80% fan això. I d’altres, molt utilitzats per artistes i esportistes, s’especialitzen en drets d’imatge.

Què li sembla la llista de la UE?

És ridícula. No hi ha veritable voluntat interna per acabar amb els paradisos fiscals. En el seu dia, per combatre’ls, l’OCDE va dir que, per sortir de la llista, els paradisos havien de fer acords d’informació amb 12 països més. Comparada amb les altres llistes que hi ha, la de la Unió Europea fa riure. Passen els anys i no hi ha un òrgan internacional que faci un autèntic llistat, el que hi ha ara és hipocresia internacional.

Per què no ho veu creïble?

Si hi hagués sancions seria creïble. Si es dictés que cap banc de la UE pot operar amb un paradís fiscal, s’acabaria d’immediat.

Per què la Unió Europea no s’ho pren seriosament?

D’entrada perquè el seu tractat fundacional es compromet amb la llibertat de moviments i capitals. A dins de la pròpia UE tenim països com Luxemburg, Irlanda o els Països Baixos, que fan que les empreses no paguin impostos enlloc. I per canviar temes fiscals a la UE cal unanimitat de tots els estats. A més, als papers de Panamà hi apareixien més de 200 mandataris internacionals. ¿Quin interès poden tenir a acabar amb els paradisos?

Quant ens costen els paradisos?

Hi ha ONGs que fan un càlcul que diu que amaguen una quarta part de la riquesa mundial. Però no ho podem saber. Són diners amagats.

La UE torna a incloure Panamà a la llista de paradisos fiscals