Espanya és la gran economia de la UE on es treballen més hores

Brussel·lesA l'Estat es treballen més hores que a la resta de la Unió Europea i els països de la zona euro. En ple debat sobre la reducció de la jornada laboral a Espanya, un informe de l'Eurostat –l'institut d'estadística de la Comissió Europea– publicat aquest dimecres assenyala a partir de dades del 2024 que els assalariats d'entre 20 i 64 anys de l'estat espanyol treballen 36,4 hores setmanals de mitjana, quatre dècimes més que el global del bloc comunitari (es queda en les 36 hores) i un punt més que tota l'eurozona (35,4 hores).

Els assalariats de l'estat espanyol també fan més hores a la setmana que no pas a la resta de grans economies de la Unió Europea, com Alemanya, França i Itàlia. Al país alemany, la mitjana no arriba a les 34 hores setmanals; a l'estat gal, a 35,8 hores, i al transalpí, a 36,1 hores. Tot i això, a l'Estat sí que es registren menys hores treballades que no pas en altres països del sud del bloc comunitari: a Grècia la mitjana s'eleva gairebé a les 39,8 hores setmanals i a Portugal, a les 37,5.

En la mateixa línia, en general als països de l'est d'Europa també es treballen més hores que no pas a Espanya. Per exemple, a Polònia i Romania els assalariats fan de mitjana a la setmana gairebé unes 39 hores, i a Txèquia unes 38 hores. També es treballen al voltant d'unes 38 hores setmanals a Croàcia i a Eslovènia. En canvi, a Sèrbia o a Turquia, que no formen part de la Unió Europea, la xifra d'hores s'eleva a 41 i 43, respectivament.

Tanmateix, aquest nombre d'hores contrasta amb les mitjanes registrades en països nòrdics. A Noruega, per exemple, la xifra és de prop de 34 hores setmanals, i a Suècia i Finlàndia se situa al voltant de les 35. També treballen menys que a Espanya i que al global de la Unió Europea estats com Bèlgica, on el nombre d'hores setmanals es troba en les 34 i mitja, o als Països Baixos, on és només de 32 hores.

Cal destacar que el nombre d'hores setmanals varia de manera substancial segons el sector professional. En el que es treballa més, i amb diferència, és el de la pagesia i la pesca, tant a l'estat espanyol com al global de la UE. De fet, és l'únic en què se superen les 40 hores setmanals de mitjana. Just per sota es troben els miners o els treballadors del sector transports i de la construcció, que es troben al voltant de les 38 hores setmanals. Per contra, en l'educació, sanitat, arts i administració és on es treballen menys hores i se situen de mitjana per sota de les 35.

Un dels motius que assenyala el professor d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Raúl Ramos rere aquestes diferències d'hores treballades entre Espanya i la mitjana europea es deu al fet que als països del nord d'Europa "hi ha més gent que es pot permetre econòmicament tenir feines a mitja jornada". Tot i això, Ramos constata que no hi ha una gran distància d'hores treballades entre les registrades a l'Estat i a la resta de països comunitaris.

D'altra banda, l'expert assenyala que a Espanya no es treballen més hores pel "tòpic" que "s'és més improductiu", sinó que més aviat és al contrari: "L'organització dels horaris laborals i les llargues jornades acaba provocant una fatiga en el treballador que fa que baixi la productivitat". En el mateix sentit, el professor de la UB apunta que també és contraproduent per a la productivitat l'elevada temporalitat laboral de l'Estat, que fa que "els empresaris destinin menys recursos a formar els treballadors, i els assalariats tenen menys vinculació amb les empreses".

Menys reunions telemàtiques que la mitjana europea

Les empreses d'arreu de la Unió Europea cada vegada redueixen més les reunions presencials i opten per trobar-se de manera telemàtica. Pel que fa a l'estat espanyol, el percentatge d'empreses de més de deu treballadors que mantenen reunions a través de videotrucades és menor que la taxa registrada al global del bloc comunitari, segons un altre informe publicat aquest dimecres pel mateix Eurostat. Concretament, a Espanya el 55,09% de les companyies aprofiten aquesta tecnologia per evitar desplaçaments inútils, mentre que a tota la Unió Europea aquesta taxa és lleugerament menor i es queda en 52,9%.

On es registren unes taxes més elevades d'empreses que opten sovint per reunir-se de manera telemàtica són als països nòrdics. Tant a Noruega com a Suècia i Finlàndia el percentatge es troba al voltant del 80%, una xifra similar a la que assoleix també Dinamarca. En altres estats membres, com Bèlgica o Alemanya, la taxa també és especialment elevada i arriba al 70% i 61%, respectivament. Per contra, a Hongria (33,52%) o Bulgària (32,42%) aquests percentatges no superen el 35% i es queden a uns nivells similars als de Turquia (35,19%).