El Banc d’Espanya avisa del cost de lligar pensions i IPC

Creu que la despesa augmentarà un 1,9% del PIB el 2030 i demana mesures d’estalvi

Amb la guardiola de les pensions gairebé buida i les perspectives demogràfiques que donen per fet un increment del cost de les pensions, el Banc d’Espanya no considera adequat l’acord polític per revaloritzar les pensions al mateix ritme que pugi l’IPC. Tampoc l’ajornament fins al 2023 de l’entrada en vigor del factor de sostenibilitat, que ajusta les pensions a l’esperança de vida –com més esperança, pensions més reduïdes– i farà baixar la quantitat que perceben els jubilats. En un article publicat ahir, el supervisor espanyol avisa que la conseqüència de les dues decisions preses en el marc del Pacte de Toledo és que el cost de les pensions a llarg termini serà “molt superior”. Segons els seus càlculs, augmentarà un 1,9% del PIB l’any 2030 i un 3,4% el 2050. La pujada posarà en perill el sistema de les pensions si no es prenen noves mesures per reduir la despesa, segons adverteix la institució presidida per Pablo Hernández de Cos.

Els partits van pactar al setembre retirar l’acord del 2013, que havia desvinculat la pujada de les pensions de la dels preus. De fet, s’havia limitat la pujada anual a un màxim d’un 0,25% mentre el sistema fos deficitari, molt inferior al percentatge al qual hauran d’augmentar les pensions en el nou escenari. Segons el pacte entre els partits, el factor de sostenibilitat no s’aplicarà el 2019, com estava previst, sinó el 2023. Això farà augmentar la despesa en pensions un 0,1% del PIB –és a dir, per sobre del miler de milions– durant la pròxima dècada (2020-2030) i un 0,3% la dècada següent (2030-2040).

Mesures addicionals

El Banc d’Espanya considera que carregar-se l’acord del 2013, ideat per reduir la despesa i fer més sostenible el sistema a llarg termini, no és el camí correcte, encara que impliqui que els jubilats perdin poder adquisitiu. El supervisor va advertir ahir que caldran mesures addicionals “que augmentin els ingressos o redueixin les despeses del sistema” per poder garantir la sostenibilitat financera, una de les obsessions dels organismes supervisors. No només del Banc d’Espanya, sinó també de la Comissió Europea, que mostra la seva preocupació per la sostenibilitat del sistema en cada informe econòmic sobre Espanya.

Els pressupostos generals de l’Estat per al 2018 van fixar una pujada d’un 3% de les pensions mínimes no contributives i d’un 1,6% de les contributives, d’acord amb la previsió d’inflació. Amb els comptes per al 2019 que el govern de Pedro Sánchez ha posat sobre la taula, encara pendents d’aprovar-se al Congrés, el fet d’haver revaloritzat les pensions amb l’IPC ha suposat un impacte de 2.500 milions d’euros. Per a l’any que ve l’impacte és més gran, de 5.300 milions, l’equivalent a un 0,4% del PIB.

Ahir el PP va demanar a l’executiu socialista que “faci els deures” i apugi les pensions un 1,6% abans de finals d’any, tal com preveuen els pressupostos. El partit que lidera Pablo Casado també va demanar al PSOE que augmenti el sou dels funcionaris espanyols un 2,5%. “Que el govern espanyol prengui les mesures oportunes d’aquí a finals d’any perquè el país no s’aturi”, van reclamar els populars.