“El petit comerç s’ha quedat enrere, o l’ajudem o mor”
La gran tasca pendent al sector és la digitalització
BarcelonaEntre l’abril i el novembre -últimes dades disponibles- van tancar 742 empreses a Catalunya. L’INE, responsable de les dades, no indica en quin sector operava cadascuna, però la informació a nivell estatal en dona pistes: el percentatge més elevat d’empreses dissoltes és en el comerç, seguit de prop per la indústria i l’energia. Què es pot fer per aturar la sagnia? Foment del Treball insisteix que la clau és injectar 50.000 milions d’euros als sectors més afectats per la pandèmia. En una carta que Josep Sánchez Llibre, president de la patronal, va enviar a Pedro Sánchez, proposava aprofitar part dels fons europeus Next Generation per aconseguir-ho. Aquests fons estan pensats per fomentar la digitalització i la sostenibilitat, precisament les tasques pendents al sector.
“Les principals transformacions que hauria de fer el sector dels serveis o del turisme per optar a aquests fons són, d’una banda, la incorporació de solucions de digitalització al llarg de tota la cadena de valor”, explica Berta Pérez, directora de projectes europeus de la Cambra de Comerç de Barcelona. “De l’altra, impulsar la transició ecològica, ser més sostenible i més eficient energèticament en l’ús de recursos”, afirma. També caldria incorporar nous models de negoci basats en l’economia circular i la desestacionalització del sector, afegeix.
Uns tallers organitzats per les 13 cambres de comerç per intentar guiar el comerç i el sector serveis en el salt digital va fer saber a la Cambra de Barcelona que de 2.000 professionals i empresaris consultats, només el 24% se senten en condicions de competir en el canal digital: el 12% no estan digitalitzats i el 39% ho estan en fase molt incipient.
Per a Josep-Francesc Valls, director d’una nova càtedra de la UPF Barcelona School of Management sobre comerç, turisme i serveis, els reptes en el terreny digital són diversos i van des d’incorporar decididament tecnologies que permetin conèixer a fons la clientela (big data, algoritmes, internet de les coses) fins a assumir de veritat que el client compra tant a la botiga física com al canal digital i que s’ha d’innovar en el producte per adaptar-se a les tendències. Sobretot ara, perquè “després de la pandèmia els clients som diferents”, apunta. “El comerç petit s’ha quedat enrere, o l’ajudem o mor”, afirma.
El perill per a la microempresa
El perill és, precisament, que siguin just les empreses més petites les que quedin fora d’aquestes ajudes. “Els fons europeus tenen una dificultat afegida en la part administrativa que pot suposar un fre per a les petites empreses”, analitza Rosa Marín, responsable de comerç a la Cambra. “Les mitjanes i grans empreses ja disposen de recursos interns o externs per ajudar-los, són les petites i microempreses que per falta d’informació difícilment hi podran accedir”, avisa. Així, afirma, també hi ha deures per a totes les administracions: “Hem d’ajudar-les al màxim, per a aquest tipus empresarial la burocràcia s’hauria de minimitzar tant com es pugui”.
