De la postcrisi immobiliària i la pandèmia al 'no' del Sabadell al BBVA

BarcelonaEn aquests 15 anys de l'ARA, l’economia catalana, que fa tres lustres tenia un producte interior brut (PIB) d'uns 200.000 milions d'euros, el té avui de més de 300.000 milions, més del 50% superior; ha viscut una reestructuració total del sistema financer, la fugida de seus empresarials amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i una caiguda de l’activitat com a la Guerra Civil per la crisi del coronavirus. Aquest període s'ha tancat de moment amb la negativa dels accionistes del Banc Sabadell a acollir-se a l’opa del BBVA, que ja ho havia provat el 2020.

Però la història d'aquest diari que va arribar als quioscos (encara n'hi havia bastants) el 28 de novembre del 2010 amb Moisès Broggi, de 102 anys, i Graciela Noguera, la primera catalana nascuda aquell any, a la portada, va començar dos mesos després d’una vaga general contra la reforma laboral amb el socialista José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol. Després de la crisi econòmica més important des del 1929, la recuperació començava a ser una esperança, però es vivia el terratrèmol per l’atac al deute de Grècia i Irlanda i altres països amb elevats dèficits, entre ells Espanya.

A conseqüència de l'esclat de la bombolla immobiliària, al final del 2010 hi havia 13 processos d’unió en marxa al sector financer, amb 40 de les 45 caixes d’estalvis existents a Espanya implicades. A Catalunya, de deu en quedaven cinc: La Caixa, Catalunya Caixa (Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona), Unnim (Sabadell, Terrassa i Manlleu), Caixa Penedès, que es va integrar a Mare Nostrum; i Caixa Laietana, que es va sumar al grup liderat per Caja Madrid. La Caixa va absorbir Caixa Girona.

L'any següent, el 2011, va acabar amb moltes incògnites econòmiques, algunes de vinculades al futur de l’euro. Al Fons Monetari Internacional (FMI), la ministra francesa d’Economia, Christine Lagarde, va substituir Dominique Strauss-Kahn, implicat en un escàndol sexual. I Mario Draghi va passar a ser president del Banc Central Europeu (BCE). Al sector financer, el FROB, l’Estat, va entrar al capital d’Unnim, Nova Caixa Galicia i la CAM, que va acabar a mans del Banc Sabadell. Bankia, liderada per Caja Madrid, va sortir a borsa i La Caixa va crear CaixaBank, que va desembarcar també al parquet i va absorbir Bankpime. Aquell any, en què la Generalitat presidida per Artur Mas va seguir llançant emissions de bons per a particulars, es van viure els tancaments industrials de Yamaha o Derbi, així com l’adjudicació de Cacaolat a l’aliança de Damm i Cobega (avui Idilia Foods comparteix propietat amb Damm).

El 2012 es va aprovar la reforma laboral que va desembocar en una vaga general del 29 de març. La reestructuració del sector financer va deixar només dues caixes d’estalvis a tot Espanya: Caixa Ontinyent i Caixa Pollença. I finalment, la Unió Europea va llançar un rescat de fins a 100.000 milions d’euros a Espanya per salvar el sistema financer, a canvi de diversos compromisos d’ajustaments i reformes. Bankia i Catalunya Caixa van ser les que van rebre més ajuts. Va néixer també el banc dolent amb els actius immobiliaris tòxics de la banca, la Sareb. El BBVA es va quedar Unnim. I va ser l’any de la creació del fons de liquiditat autonòmica (FLA) per pal·liar la impossibilitat d’accés de les autonomies als mercats per finançar-se, entre altres mesures. A Catalunya es va privatitzar l’antiga Aigües Ter Llobregat (ATLL), avui ATL, de nou pública; en un concurs adjudicat a Acciona i la brasilera BTG Pactual, que va desencadenar una batalla judicial encapçalada per Agbar. BTG Pactual també formava part del consorci al qual es van adjudicar els túnels de Vallvidrera i el Cadí, el mateix any que Spanair cessava les seves activitats. I dues grans entitats, Agrupació Mútua i L’Aliança, ambdues intervingudes, van acabar, la primera en mans de la francesa ACM i el RACC (avui és d'Axa), i la segona, en mans de la valenciana Divina Pastora.

El 2013 es va viure el rescat de Xipre, pujades d’impostos per part del govern del PP, així com la reforma de les pensions i ajustos a la Generalitat. Es van començar a popularitzar el bitcoin i les monedes virtuals i els moviments contra els desnonaments, com la PAH. El 2014, l’atur era l’assignatura pendent. El BCE va arribar al límit en les retallades dels tipus d’interès. La Caixa va culminar la seva transformació amb una fundació com a propietària de la societat inversora Criteria i, alhora, de CaixaBank. I el BBVA es va quedar Catalunya Caixa.

Cinc anys després de sortir l’ARA al carrer, el 2020, Grècia va patir una greu crisi, amb un atur que a l’estat espanyol continuava sent el gran problema. A Catalunya, la mexicana Bimbo va tancar la compra de Panrico i una multinacional xinesa, Bright Food, va comprar Miquel Alimentació. Al sector financer, el Sabadell va comprar el britànic TSB. Abertis va treure a la borsa el negoci d’antenes de telecomunicacions Cellnex. El grup familiar Nutrexpa es va dividir en dos: Idilia Foods i Adam Foods.

L'any següent, després de rebaixar l’IRPF, el govern del PP va apujar altres impostos, mentre el tipus d’interès de la zona euro se situava al 0%. Isidre Fainé va passar a presidir Gas Natural; i Jordi Gual, CaixaBank, mentre que José María Álvarez Pallete ascendia a president de Telefónica. També hi va haver relleus a la UGT: Josep María Álvarez va rellevar Cándido Méndez i a Catalunya, Camil Ros va fer tàndem amb Matías Carnero. A nivell internacional va esclatar l’escàndol dels Papers de Panamà, que implicaven autoritats i personatges de diversos països en pràctiques per pagar menys impostos. Va ser l’any del naixement de la multinacional controlada per la família Daurella Coca-Cola European Partners (CCEP).

Una gran fugida de seus empresarials va ser la protagonista del 2017 a Catalunya pel referèndum de l’1 d’octubre i el Procés, facilitada pels canvis legals introduïts pel govern del PP. En pocs mesos van canviar de seu més de 2.500 empreses. El govern espanyol va intervenir la Generalitat a través de l’article 155 de la Constitució. També va ser intervingut el Banc Popular, absorbit pel Santander. A CCOO es van produir relleus a la cúpula amb Unai Sordo substituint Ignacio Fernández Toxo; i a Catalunya, Javier Pacheco al lloc de Joan Carles Gallego.

El 2018, la pressió dels pensionistes va fer que el govern del PP modifiqués la reforma de les pensions per aconseguir el suport del PNB als pressupostos. Fainé va deixar la presidència de Gas Natural en mans de Francisco Reynés. A Catalunya, Josep Sánchez Llibre es va convertir en president de Foment del Treball i Pau Relat, de la Fira de Barcelona. També va ser l’any en què l’Estat va aixecar la intervenció de la Generalitat. Les dues grans cavistes catalanes van canviar de mans: Freixenet va incloure l’alemanya Henkel com a copropietària amb el 50,67% del capital; i Carlyle va adquirir la majoria de Codorniu. l els Lao van vendre Cirsa a Blackstone i la família Gassó, Gaes a la italiana Amplifon.

El 2019 es va produir la fallida de l’agència de viatges Thomas Cook i l’estatunidenca Boeing va haver de deixar a terra tots els avions del seu model 737 MAX després d’uns accidents. Abertis va vendre Hispasat a Red Eléctrica. El Corte Inglés va acabar les seves pugnes familiars amb el president Dimas Gimeno, fent presidenta Marta Álvarez. I a la Cambra de Comerç de Barcelona es va imposar la candidatura independentista presidida per Joan Canadell.

10 anys després del naixement de l’ARA, el 2020, va esclatar la crisi provocada pel coronavirus, amb una caiguda del PIB similar a la registrada durant la Guerra Civil, que va obligar a disparar els ajuts i els dèficits púbics. Ens vam acostumar al teletreball. Un dels aspectes més cridaners va ser la cancel·lació del Mobile World Congress (MWC). Tot i les complicacions en la negociació, Brussel·les va posar les bases per als fons europeus Next Generation, amb 140.000 milions per a Espanya. Va ser l’any de l'inici de la supressió dels peatges a les autopistes i Nissan va anunciar que es retirava de les seves fàbriques a Catalunya. Havien començat les negociacions entre CaixaBank i l’Estat per Bankia. El 2021 es va consumar l'absorció de Bankia per CaixaBank i els australians d’IFM van acabar punxant amb l’opa a Naturgy a l'obtenir menys part del capital del que tenien previst.

El 2022 es aconseguir aprovar la reforma laboral del govern de Pedro Sánchez per una errada d’un diputat del PP i al juliol el BCE va tancar una etapa i va començar a pujar els tipus d’interès i el Mobile va acordar quedar-se a Barcelona. El 2023, la mineria de Súria va patir moments dramàtics amb tres morts, els preus de la cistella de compra es van disparar i van tenir l’oli d’oliva com a màxim exponent. El sector financer va viure un terratrèmol amb la caiguda als EUA del Silicon Valley Bank i a Europa, del Crédit Suisse, que va acabar en mans d‘UBS. Un jutge va prendre la propietat de la siderúrgica Celsa a la família Rubiralta per passar-la als fons creditors. I Josep Santacreu va guanyar les eleccions a la Cambra de Barcelona.

El 2024 el BBVA va remoure el sector financer al llançar una opa sobre el Banc Sabadell, que s’hi oposava, i Grífols va rebre un fort càstig a la borsa pels informes del fons especulatiu Gotham City, que va acabar als tribunals i amb la família que n’és la principal accionista sortint de la gestió. La Fundació La Caixa va fitxar l’expresident d’Agbar, Àngel Simón, com a conseller delegat de Criteria i va entrar com a accionista de referència a Telefónica juntament amb l’Estat. La multinacional catalana Puig es va estrenar a la borsa i va entrar a l’Ibex. Va ser l’any de les protestes del camp i l’entrada en vigor dels topalls als lloguers a Catalunya en aplicació de la llei de l'habitatge. Al front industrial es va salvar la planta de Nissan a la Zona de Franca de Barcelona ressuscitant la marca Ebro amb els xinesos de Chery com a accionistes.

Aquest 2025, en el qual els accionistes del Sabadell, que va tornar la seu a la ciutat que el va veure néixer, van acabar rebutjant l’opa del BBVA, hi ha una forta pressió per invertir en defensa. És l’any de la gran apagada i de la revolució a La Caixa, que va decidir retornar a Barcelona la seu de la fundació i de Criteria, amb el cessament d’Àngel Simón i la incorporació de Francisco Reynés, president de Naturgy, com a vicepresident i José María Méndez com a director general amb la reformulació del pla estratègic alineant-lo amb el de la fundació per l’obra social. En l’àmbit internacional, l’any de l’ascens de la intel·ligència artificial (IA), Donald Trump ha iniciat una batalla comercial amb aranzels, que ha acabat en un acord amb la Unió Europea (UE) i la tensió amb la Xina i altres països. També ha estat l’exercici en què el president Salvador Illa ha donat llum verda a ampliar l’aeroport de Barcelona.

I al llarg d’aquests anys han mort algunes personalitats del món econòmic com el fundador de Celsa, Francesc Rubiralta (2010), de CCOO, Marcelino Camach, i Simón Rosado (2010), i del que va ser president de La Caixa i d’Agbar, Ricard Fornesa (2014); del Santander, Emilio Botín (2014); del Corte Inglés, Isidoro Álvarez; el president d’Havas Media, mecenes i impulsor dels Jocs Olímpics de Barcelona, Leopold Rodés, així com el president de Planeta, José Manuel Lara Bosch (2015); l’expresident de Gas Natural (Naturgy), Salvador Gabarró (2017); l’expresident de la Cambra de Barcelona Miquel Valls (2019); Mariano Puig (2021); l’expresident de la Cambra de Barcelona, Antoni Negre (2022); Artur Suqué, del grup Perelada (2021); Xavier Gramona, dels cellers Gramona (2023); el farmacèutic i mecenes Antoni Vila Casas (2023); Isak Andic, fundador de Mango (2024); l'expresident de Telefónica César Alierta (2024), el de Freixenet, Josep Ferrer (2024), o Joan Uriach (2024), entre altres.