Joan Canadell presidirà la Cambra dos anys i Mònica Roca el substituirà a mig mandat

Joan Font, president de BonPreu, ha descartat liderar la institució

LEANDRE IBAR / ÀLEX FONT MANTÉ

Joan Canadell, cofundador de l’associació empresarial Cercle Català de Negocis (CCN), serà finalment el nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona en substitució de Miquel Valls, que ocupava el càrrec des del 2003. Canadell, que va entrar a la Cambra amb la candidatura Eines de País, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el mateix CCN, va ser escollit ahir pels seus companys de llista en una reunió ahir a la tarda.

Canadell, però, s’asseurà a la cadira de president només durant dos anys, ja que a mig mandat serà substituït per l’emprenedora Mònica Roca, que durant aquest temps serà la vicepresidenta primera. Eines de País ja havia anticipat la possibilitat de repartir la presidència entre un home i una dona per visibilitzar la defensa de la paritat de gènere.

Els 31 membres d’Eines de País que havien aconseguit entrar a la Cambra van votar quins d’ells ocuparien els diferents càrrecs que s’han d’exercir. Un altre possible candidat, el president de BonPreu, Joan Font, va descartat liderar la Cambra, tot i que moltes persones l’havien animat a fer el pas, segons les fonts consultades.

La plaça de vicepresident primer que tindrà inicialment Mònica Roca l’ocupava fins ara el veterà Josep Manuel Basáñez (un directiu que ha acumulat càrrecs a Acesa, Caprabo, Gas Natural o Colonial, entre d’altres). El vicepresident segon serà Pere Barrios (fundador de Recam Làser), que rellevarà el president de Pimec, Josep González. Finalment, la vicepresidenta tercera serà Roser Xalabarder (administradora de Nubur XXI, empresa que va batre Colonial en les eleccions a la Cambra) i el tresorer serà Jordi Pomarol (propietari d’Implica2, que va guanyar Telefónica o Áreas als comicis).

Eines de País va donar la sorpresa a principis de mes al guanyar 31 dels 40 seients en joc en els comicis de la Cambra. En total, el ple està compost per 60 vocals, ja que cal afegir-hi els 6 que trien les patronals (Pimec i Foment) i els 14 que s’adjudiquen les empreses que més contribueixen al pressupost de l’entitat. Aquestes 20 cadires que no se sotmetien a votació directa de l’electorat podrien haver decantat la balança cap a un candidatura diferent a la que havia guanyat a les urnes. La victòria independentista, però, va ser tan abassegadora que van obtenir la majoria absoluta fins i tot si Eines de País no comptés amb el suport de la resta del ple.

Aquest control absolut de la institució empresarial més important de Catalunya ha permès que Eines de País pugui tirar pel dret i triar per avançat els càrrecs que s’han de repartir malgrat que el nou ple de la Cambra encara no s’ha format -hi ha temps fins a principi de juliol, segons els estatuts de l’entitat.

El perfil dels copresidents
Canadell, enginyer de professió, és copropietari de Petrolis Independents, empresa de gasolineres que va tancar el 2017 amb un benefici de 44.000 euros i una facturació de nou milions d’euros. Canadell en comparteix la propietat amb Jordi Roset, que també ha sortit elegit com a vocal a la Cambra de Comerç de Terrassa. Segons el registre mercantil, Roset és propietari del 79% de les accions a través de la seva pròpia societat, Petrolis Roset.

Per la seva banda, Mònica Roca, menys coneguda que Canadell, és cofundadora d’IsardSAT, empresa nascuda el 2006 que ofereix serveis per a l’observació de la Terra i que el 2017 va facturar prop de 900.000 euros i en va guanyar 120.000. Actualment té 21 treballadors.

LES CLAUS

1. Qui són les persones que lideraran la Cambra?

Tant Joan Canadell com Mònica Roca són enginyers i emprenedors. Actualment dirigeixen empreses petites, fet que Eines de País sempre ha reivindicat en contraposició a les grans empreses. El primer té una xarxa de gasolineres (Petrolis Independents) i la segona va crear IsardSAT, una empresa d’exploració des de l’espai, fa tretze anys.

2. Per què es repartiran la presidència de la Cambra dues persones diferents?

Eines de País ja havia anunciat que aquesta era l’opció més viable. Des del primer moment, la candidatura va ser no presidencialista: no van presentar-se amb un nom de referència al capdavant, sinó que van optar per lluitar cada una de les 40 cadires que es disputaven i, en funció de qui acabés entrant, triarien el seu candidat a president. L’estratègia els ha funcionat. Altres candidats, com Enric Crous, no van guanyar la plaça a la qual es presentaven, de manera que no hauria pogut ser president en cap cas.

3. Com serà d’important l’arribada d’Eines de País a la Cambra?

Això encara s’ha de veure. Alguns tenen l’esperança que doti de transparència una institució sovint molt opaca, d’altres opinen que els guanyadors corren el risc de no dominar una institució laberíntica en la qual es poden trobar moltes trampes.

Més continguts de