Economia 04/04/2018

Montoro presenta uns comptes continuistes tot i la recuperació

El govern manté la despesa social i la inversió a Catalunya en la mateixa proporció que l’any anterior

Dani Sánchez Ugart
4 min
Cristóbal Montoro i Ana Pastor, al Congrés / EFE

MadridNi la dificultat per trobar majories al Congrés de Diputats ni la millora de la situació econòmica a tot el món, i també a Espanya, han servit perquè Mariano Rajoy deixi enrere les estretors i abraci un canvi de polítiques econòmiques en els pressupostos generals de l’Estat. El president del govern espanyol, poc amic dels cops de volant, va presentar ahir, a través del seu ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, uns comptes continuistes, que mantenen, a grans trets, el pes de la política social -algunes partides, com les pensions, creixen sobretot per l’envelliment de la població, i amb menys importància per l’increment a les pensions mínimes anunciat in extremis per Montoro- i que tampoc contenen una millora substancial de les inversions a Catalunya, que es mantenen en el mateix nivell en termes relatius i continuen per sota del pes tant de l’economia com de la població catalanes en el total espanyol. Els pressupostos contenen un augment del sostre de despesa de l’1,3%, que contrasta amb la previsió de creixement de l’economia del 2,7%, fet que provoca que, en termes relatius, el pes de l’economia pública continuï caient, i se situï a mínims des del 2007, amb un 41%.

Montoro presenta uns comptes continuistes tot i la recuperació

Inversió a Catalunya

Creix més a Madrid o Andalusia, tot i les promeses de Rajoy

L’Estat té previst destinar 1.349,6 milions d’euros en inversions a Catalunya, segons el projecte de pressupostos. Això suposa un increment, en termes absoluts, de 200 milions d’euros respecte al pressupost de l’any passat, quan eren 1.149 milions d’euros. És a dir, es produeix un increment del 17,8%. No obstant, el percentatge de la inversió a Catalunya es manté molt per sota del pes de l’economia catalana sobre el total de l’espanyola. Mentre que el PIB català representa més del 19% de l’espanyol, el percentatge d’inversió es mantindrà estable el 2018 en el 13,3% del total, exactament el mateix que en l’exercici anterior. En termes de població, Catalunya representa el 16,2% del conjunt de l’Estat, també per sobre del que rebrà en inversions.

En xifres totals, Catalunya serà la segona comunitat amb una inversió més elevada, després d’Andalusia, que concentrarà un 14,6% de la inversió estatal, amb 1.477 milions, i per davant de la Comunitat de Madrid, amb 1.277 milions. Cal tenir en compte, però, que aquestes xifres inclouen només les inversions regionalitzables, de les quals queden excloses les que afecten diverses comunitats (com les infraestructures que connecten Madrid amb altres punts) i altres inversions considerades de patrimoni estatal, com els museus estatals i determinades despeses ministerials a la capital espanyola. En total, aquestes inversions no regionalitzables ascendeixen a 4.662,60 milions, gairebé un terç del total, que puja a 14.823,03 milions. Tant a Madrid com a Andalusia l’increment de la inversió és superior, en termes absoluts, a Catalunya. El govern espanyol va defensar ahir que aquestes dades satisfan els compromisos d’inversió que va fer Mariano Rajoy fa tot just un any, en plena operació diàleg. A més, cal tenir en compte que l’execució dels comptes presentats és històricament baixa a Catalunya. El 2015, per exemple, només es va realitzar un 59% de la inversió prevista, segons la Cambra de Barcelona.

Montoro presenta uns comptes continuistes tot i la recuperació

Pensions

Un crèdit de 15.000 milions i un increment de la despesa de 5.000

Les pensions es consoliden com el principal maldecap de Montoro. L’envelliment de la població i els sous baixos dels nous contractes que se signen a l’Estat fan que la caiguda de l’atur i l’increment de l’ocupació no siguin capaços de compensar l’augment de la factura de la jubilació. Per aquest motiu, l’Estat es veurà obligat a demanar un crèdit de 15.164 milions que haurà de servir per pagar la part de les pensions que no es cobreix amb cotitzacions socials.

Tot i això, la guardiola de les pensions continuarà buidant-se, i la factura total pujarà en 5.188 milions, fins a un total de 144.834 milions, un 3,7% més que l’any passat, i un 40,9% del total de la despesa de l’Estat (que puja a 354.225 milions). En canvi, la dotació per a les prestacions d’atur continuarà caient, un 3,4%, per la davallada de l’atur. És a dir, no hi haurà cap pla de rescat, tot i que segons les xifres del mateix govern espanyol ja hi ha més aturats sense dret a prestació, i que han d’acudir als subsidis, que els que cobren la prestació d’atur.

Millora dels sous públics

El govern espanyol presumeix de donar exemple

La partida dels salaris dels treballadors públics de l’Estat s’incrementarà en 2.000 milions d’euros, un 2% més, fins als 22.519 milions, en part com a conseqüència del pacte amb els sindicats de funcionaris i també de l’acord tancat amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per equiparar el seu salari al dels Mossos. El govern espanyol presumeix que dona “exemple” a les empreses privades per a la millora de sous.

Menys interessos

La millora dels mercats de deute dona un respir als comptes

El quadre macroeconòmic dels pressupostos per al 2018 preveu una disminució del deute públic total respecte del producte interior brut, que quedarà en el 97,6% del PIB. Això, i la millora prevista de les taxes d’interès del deute que té l’Estat, permetrà un estalvi de 624 milions en els interessos, que pujaran a 31.547 milions d’euros, un 2% inferior a l’any anterior.

Poques opcions d’aprovació

Un llarg camí al Congrés ple d’entrebancs

Totes aquestes xifres podrien quedar en paper mullat si Rajoy no aconsegueix els suports als pressupostos abans de final de mes. El president espanyol necessita el sí del PNB, que manté la negativa a negociar mentre duri el 155 a Catalunya, en el debat a les esmenes de la totalitat. El PSOE va reiterar dilluns que no pensa participar de cap suma, i això ahir li va valdre l’estirada d’orelles de Montoro, que va demanar que, com a mínim, es mirin els comptes abans de dir que no, perquè, segons ell, dels comptes en depèn l’“estabilitat política”. No va desencaminat: al PP són conscients que si aquests pressupostos ja són difícils d’aprovar, els del 2019 ho seran encara més. És any electoral i els socis voldran marcar perfil.

Més diners per a Felip VI, policies i l’exèrcit

Casa del Rei

La despesa que els pressupostos del 2018 destinen a la casa reial és de 7,88 milions d’euros, una xifra que és un 0,9% superior a la de l’any anterior. En total, 70.000 euros més de pressupost per al rei el 2018 respecte del 2017.

Interior

El ministeri de l’Interior és un dels més beneficiats dels comptes. L’acord per a l’equiparació salarial dispara en 500 milions la despesa total, però també es dispara la inversió a Catalunya en la millora de les comissaries: es multiplica per 2,4 fins als 4,2 milions d’euros.

Habitatge

Malgrat l’anunciat pla d’habitatge per al període 2018-2021, els pressupostos per al 2018 destinen un total de 473 milions d’euros per a l’habitatge, una xifra que és un 0,2% inferior a la del 2017.

Defensa

La despesa en defensa s’incrementa fins als 8.418 milions, un 6,9% més, el màxim increment entre el que l’Estat anomena serveis públics bàsics, que inclou la justícia, la seguretat ciutadana i la política exterior.

TC

El president del TC, Juan José González Rivas, rep un augment del sou del 13% i és el càrrec públic més ben pagat de l’Estat, amb 149.000 euros.

stats