Economia 15/08/2014

El deute públic d’Espanya supera per primer cop el bilió d’euros

S’ha triplicat des que va començar la crisi i ja és el 98,4% del PIB

Mariona Ferrer I Fornells
2 min

MadridHi ha un indicador econòmic que es resisteix al discurs de recuperació econòmica: el deute públic. La xifra continua desbocada i ja ha superat per primer cop la barrera del bilió d’euros (en concret, 1.007.319 milions d’euros). Segons les dades de juny difoses ahir pel Banc d’Espanya, el deute del conjunt de les administracions de l’Estat ja suposa el 98,4% del PIB, molt a prop del límit del 99,5% previst per Madrid per a finals del 2014. El nivell més alt en més d’un segle.

Mentre el dèficit públic continua baixant per complir les exigències de Brussel·les, el deute públic espanyol ha avançat a una velocitat vertiginosa des que va començar la crisi. Mentre que el 2007 representava només un 36,3% del PIB, i era un dels més baixos de l’eurozona, en l’actualització del Pla d’Estabilitat remès a Brussel·les a principis de maig el govern espanyol preveu que l’any que ve se situï en el 101,7% i que no baixi del llindar del 100% fins al 2017, deu anys després de tocar el seu punt més baix.

Pels economistes el llindar del bilió d’euros no és el més preocupant, sinó la velocitat del creixement del deute públic, més alta del previst. El 2014 va començar amb 979.601 milions de deute (el 95,7% del PIB) i ara només queden 11.000 milions per arribar al sostre marcat per l’executiu per a finals d’any. Però si continua la deflació -l’IPC va caure un 0,3% al juliol- i es manté el dèficit públic elevat, els experts pronostiquen que el deute públic continuarà creixent de manera explosiva. Fins i tot més que el previst en l’actualització del Pla d’Estabilitat.

Més deute a mitjà i llarg termini

El deute públic és una herència enverinada per a les futures generacions, i més en un moment en què l’Estat es comença a finançar més barat als mercats internacionals i li és més fàcil la col·locació de deute a mitjà i llarg termini. Segons les dades del Banc d’Espanya, aquest tipus de terminis ja suposen més de dos terços del deute total. I no fan altra cosa que créixer. Al juny aquests préstecs van sumar 729.331 milions d’euros, una xifra que suposa un increment de l’11,3% respecte a fa un any. En canvi, el deute públic a través de valors a curt termini s’ha reduït un 10% respecte a fa un any.

L’Estat retrocedeix 114 anys

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha volgut espolsar-se les culpes en més d’una ocasió per l’increment desbocat del deute públic. En culpa el dèficit acumulat de les autonomies i mesures com el fons de liquiditat autonòmic (FLA) i el pla de proveïdors, a més del rescat a la banca, que ha significat un forat de més de 21.000 milions d’euros per a les arques de l’Estat.

Quan Rajoy va arribar a la Moncloa, a finals del 2011, ja es va trobar un deute públic de 737.406 milions d’euros, el 70,4% del PIB. Ara està a punt de retrocedir 114 anys, quan el deute públic espanyol va superar el 100% del PIB entre el 1900 i el 1909, segons un estudi històric del Fons Monetari Internacional (FMI). El nivell màxim va ser el 1881, quan va començar a comptabilitzar-se: era del 149% del PIB.

stats