Fiscalitat
Economia 09/01/2022

Elon Musk presumeix dels impostos que paga i revifa el 'Tax the rich'

Acaba el 2021 tributant més d'11.000 milions de dòlars, però durant els últims anys ha pagat molt poc

3 min
Elon Musk, fundador de Tesla, deixarà la presidència de la companyia.

FigueresEn plena polèmica sobre si els superrics dels Estats Units paguen prou impostos, el magnat de Tesla, Elon Musk, ha revifat el moviment Tax the rich a l'assegurar que aquest any serà l'estatunidenc que farà el pagament més alt d'impostos de la història del país: més d'11.000 milions de dòlars. Ho va fer públic quan, després de ser escollit Persona de l'any per la revista Time, la senadora demòcrata Elizabeth Warren va tornar a demanar un canvi de sistema fiscal perquè "realment pagui els impostos que hauria de pagar" i "deixi d'aprofitar-se dels altres". La xifra, però, té trampa i més aviat reforça els arguments dels partidaris d'apujar els impostos als rics. "L'anunci ha estat més oportunista que oportú", resumeix el professor de dret financer i tributari de la UOC Benja Anglès.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Als Estats Units no hi ha impost de patrimoni i, durant els últims anys, Musk ha anat ampliant la seva fortuna. Però no ha estat fins ara, que s'ha venut accions de l'empresa, que ha hagut de tributar-ho per l'impost sobre la renda. "Encara que el 2021 hagi de pagar tant, durant els últims anys ha anat pagant molt poc comparat amb el que realment ha anat guanyant", recorda el catedràtic d'economia de la UB i director de l'àrea de fiscalitat de l'IEB (Institut d'Economia de Barcelona), Alejandro Esteller. A més, tal com explica Anglès, "s'estima que la fortuna de Musk supera els 315.000 milions de dòlars, de manera que els impostos sufragats el 2021 sobre el seu patrimoni significarien poc més del 3%".

Segons una investigació de ProPublica publicada al juny , el magnat de Tesla, entre el 2014 i 2018, va guanyar 14.000 milions de dòlars, però només va pagar 455 milions. "Ha diferit el pagament d'impostos. Els superrics o els grans rendistes tenen l'avantatge de tenir molta més capacitat per fer-ho, perquè tenen prou renda per no tenir la necessitat d'haver-se de vendre, per exemple, cap participació o dividend. Això els beneficia, ja que durant els cinc o deu anys que tarden a donar aquests diners a l'estat, els inverteixen i en treuen rendiment", destaca Esteller. A banda de Musk, ProPublica també va fer públic que els 25 estatunidencs més rics –Jeff Bezos, Bill Gates, Marck Zuckerberg, Michael Bloomberg, George Soros o Warren Buffett, entre ells– paguen menys del 3% de la seva riquesa.

Així, una de les opcions que estudia l'administració de Joe Biden per fer passar una mica per caixa els magnats és la implementació d'un impost de patrimoni que afecti només els superrics (i no gaire). Fa temps que Biden repeteix que "és l'hora que les grans empreses i l'1% més ric del país paguin el que és just" . Altres líders demòcrates, com Elizabeth Warren, Bernie Sanders o Alexandria Ocasio-Cortez, també pressionen a favor del lema Tax the rich.

Més enllà dels Estats Units, la voluntat de gravar més les grans empreses i els rics també s'escampa. De fet, en l'últim any 136 països de tot el món han arribat a un principi d'acord per aplicar una taxa mínima del 15% a les multinacionals. "És el camí a seguir. En una economia global, cal una fiscalitat global", diu l'assessor fiscal i professor de la UPF Albert Sagués. En aquesta línia, Estellés apunta que el pas següent seria la creació d'un impost de patrimoni global. "Potser és ser una mica il·lús, però bé que, fa uns anys, l'impost a les multinacionals també era impensable". A més, remarquen que caldria evitar la competició entre administracions. "Musk ha deixat Califòrnia per anar a Texas, pel mateix motiu que aquí molts opten per anar a Madrid. Estàs generant riquesa a costa dels altres i beneficies els més rics. Pa per avui, fam per demà", diu Esteller.

"Una solució encara més ideal –continua Esteller– és fer veure als rics la necessitat de pagar impostos per tenir una societat cohesionada, segura i sense partits populistes". A diferència de Musk, però, sí que hi ha diversos superrics estatunidencs que demanen que els apugin impostos. Warren Buffet, per exemple, ja el 2007, en una de les entrevistes més citades pels partidaris del Tax the rich, va denunciar públicament que ell pagava un tipus més baix que la seva secretària.

Els rics paguen molt menys als EUA que a Catalunya

La primera diferència entre les dues fiscalitats és que als Estats Units no tenen impost de patrimoni. "Espanya és l'únic país de la Unió Europea que en té, però amb moltes excepcions, i com sempre, feta la llei, feta la trampa. És defectuós: als rics potser els toca més el rebre, però els superrics, amb una mica d'enginyeria fiscal, hi troben escletxes", diu el catedràtic d'Economia de la UB i director de l'àrea de fiscalitat de l'Institut d'Economia de Barcelona, Alejandro Esteller.

D'altra banda, tal com apunta l'experta en fiscalitat i catedràtica de la UB Eva Andrés, als EUA l'impost sobre la renda és més baix que a casa nostra. Segons exposa, mentre que el tipus impositiu a Catalunya a partir de més de 175.000 euros és del 48%, als Estats Units a partir del mig milió de dòlars en endavant és només del 37%. Cal dir, però, que molts estats federals carreguen més impostos –un 6% més de mitjana– sobre la renda dels que es cobren a tot l'Estat. Amb tot, Eva Andrés subratlla que als Estats Units hi ha moltes més exempcions i que la diferència amb Catalunya és "abismal".

stats