La recuperació deixa enrere les comarques de muntanya i l’Ebre

BarcelonaEl creixement econòmic de Catalunya el 2016 va ser tan rotund com desigual. El valor afegit brut (el PIB a preus de mercat català) va créixer un 3,4% i va superar els nivells previs a la crisi, però no totes les comarques van seguir aquest ritme. Les comarques de muntanya, bàsicament el Pallars Jussà (-0,8%), el Pallars Sobirà (-2,1%) i la Vall d’Aran (-0,5%), i la Ribera d’Ebre (creixement d’un 0,5%) es van quedar enrere. La situació no ha variat excessivament des que el Principat va deixar enrere la recessió el 2013. Des de llavors, aquests territoris no han aixecat cap i acumulen caigudes en el període d’un 2,2% les dues primeres, d’un 0,4% la tercera i d’un 7,7% l’última. En els quatre anys transcorreguts entre el 2013 i el 2016, Catalunya va protagonitzar una millora d’un 9%, segons les dades elaborades de l’Anuari Econòmic Comarcal 2017 del BBVA, publicades ahir.

Hi ha un patró general entre aquestes quatre comarques que no aconsegueixen recuperar-se: creixement del sector primari (agricultura) però una caiguda de la indústria superior al 5% i un sector serveis que creix molt lleugerament. En el cas de la Ribera d’Ebre, la indústria no va caure (tampoc va créixer), però la construcció va minvar i va produir el mateix efecte sobre el conjunt de la seva economia.

L’eix de l’autopista

La depressió econòmica de les zones de muntanya contrasta amb l’evolució de l’activitat en la quasi vintena de comarques situades al voltant de l’autopista AP-7. Des del Montsià fins a Girona, al voltant d’aquest corredor es van concentrar augments del valor afegit brut superiors al 3%.

El tradicional informe que elabora el catedràtic d’economia aplicada la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver situa Osona com la comarca que més va créixer l’any passat, a un ritme d’un 5,3%, i acumula un creixement des de la sortida de la crisi d’un 14,7%, gairebé superant ja els “estralls” de la crisi, segons l’informe. La base d’aquesta comarca és el sector serveis (té un pes del 53% i va créixer un 4,8%) i l’industrial (37,1% i augment del 6%). L’alimentari segueix tirant amb força i arrossega la bona evolució del sector primari, que va créixer un 11% l’any passat, amb gran protagonisme de l’activitat ramadera. L’evolució d’Osona és un dels motius que la Catalunya central se situï, juntament amb l’eix metropolità de Barcelona (3,5%), com els pols de més creixement de Catalunya.

El Garraf, una comarca poc donada a aparèixer en les primeres posicions de creixement, va ser la segona que més va augmentar, a un ritme d’un 4,9% el 2016 i un total d’un 8,7% entre el 2013 i el 2016.

El 2016 va continuar la millora iniciada en la segona meitat del 2013, per la qual cosa el PIB a preus de mercat català va avançar un 3,5%, una xifra idèntica a la del 2015. Això es va traduir en un augment de 112.000 afiliats a la Seguretat Social, un 3,7% més.

Per eixos comercials, després de la Catalunya Central (4%) destaquen els increments de l’Eix Metropolità de Barcelona (del 3,5%), l’Eix de Girona (del 3,2%) i el Camp de Tarragona (del 3,0%), mentre que amb taxes menors hi ha el Pla de Lleida, que va créixer un 2,9%, i les Terres de l’Ebre, amb un 2,3%.

L’evolució després de la recessió

Eix metropolità

Representa el 71,5% del PIB català i va créixer un 3,5% el 2016.

Eix gironí

El seu pes és del 8,7% i va registrar un augment del 3,2%.

Comarques centrals

Aporten el 5,1% i va créixer un 4%.

Camp de Tarragona

Suposa el 7,4% de Catalunya i va registrar una alça del 3%.

Terres de l’Ebre

El seu pes és de l’1,9% i va registrar un augment del 2,3%.

Pla de Lleida

Les seves comarques aporten el 4,2% i van créixer un 2,9%

Muntanya

Aporta un 0,7% i va créixer un 0,9%.