Els recursos del sistema de finançament autonòmic disminuiran lleugerament aquest 2021, segons Fedea
El fons extraordinari del covid del 2020 va fer augmentar un 11,5% l'exercici del 2020
Els recursos totals de què disposarà el sistema de finançament autonòmic aquest 2021 seran lleugerament inferiors als de l'exercici del 2020; en concret, es comptarà amb 4.626 milions menys. La xifra es desprèn de l'últim estudi elaborat per Fedea a partir de les últimes dades publicades pel ministeri d'Hisenda sobre la liquidació definitiva del 2019, que es realitzarà aquest 2020. La diferència és fruit dels diners del fons extraordinari del covid que el govern espanyol va aprovar per primer cop l'any passat perquè les comunitats tinguessin més recursos per fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Però també perquè la previsió de Fedea és que "les estimacions de rendes es mantinguin per sota dels nivells prepandèmia". En concret, de l'anàlisi de Fedea es desprèn que el sistema de finançament autonòmic comptarà enguany amb 127.093 milions d'euros, mentre que l'exercici del 2020 va tancar amb un total de 131.719 milions.
Fedea també ha calculat els fluxos redistributius, és a dir, l'aportació d'algunes comunitats (les que recapten més) dins del sistema de finançament a aquelles regions amb menys renda per aconseguir així el que s'ha denominat "fluxos de solidaritat". En aquest cas, la comunitat de Madrid aporta al voltant de 6.000 milions a les autonomies amb menys renda, mentre que Catalunya en proporciona 2.070 i les Illes Balears 462 més. En total, són 8.532 milions als quals se n'afegeixen 10.310 més que aporta l'Estat i que aniran a parar a la resta de comunitats del règim comú (on no hi ha ni el País Basc ni Navarra) per tal d'anivellar els recursos que obtenen i ajudar a finançar els serveis bàsics. Per exemple, Andalusia rebrà 5.246 milions i les Illes Canàries 3.515. L'any 2017, la comissió d'experts per reformar el sistema de finançament autonòmic recomanava la creació d'una comissió "tècnica i d'experts" per millorar aquests fluxos i també la seva comprensió tècnica actual, perquè "fa opac el sistema".
Debat polític
L'estudi s'ha publicat just en un moment en què el president del País Valencià, Ximo Puig, va reclamar una contraprestació específica per a la Comunitat de Madrid per pal·liar la competència fiscal a la baixa de la regió, una pràctica que s'ha assenyalat en reiterades ocasions com a dúmping fiscal per atreure rendes altes d'altres regions. El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va recollir el guant de Puig, però 24 hores després la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va descartar aplicar una mesura així.
De fet, el ministeri d'Hisenda fa temps que treballa per aconseguir una harmonització fiscal a escala regional, però a través d'una forquilla de mínims, de manera que algunes comunitats, com Madrid, no puguin bonificar al 100% alguns impostos cedits, com el de patrimoni. Madrid també aplica fortes bonificacions sobre l'impost de successions i, fins i tot, sobre la part de l'IRPF que és competència seva (l'altra part d'aquest impost el gestiona l'Estat). L'estudi Paradisos fiscals, impostos sobre el patrimoni i mobilitat, de l'equip d'acadèmics Clara Martínez, David Agrawl i Dirk Foremny, el més actualitzat, ha constatat que aquestes rebaixes van provocar el trasllat de 6.000 grans fortunes a Madrid en quatre anys. Sumades, això sí, a l'efecte capitalitat: concentració de grans empreses i del sistema financer, una gran part dels funcionaris de l'administració, així com dels poders de l'Estat. Això genera una concentració de riquesa a la capital espanyola que fa que, tot i tenir uns tipus impositius més baixos, es recaptin més diners. De fet, del mateix estudi de Fedea es desprèn que Madrid recapta molts menys impostos que Catalunya en concepte de patrimoni (a la capital són inexistents) o successions, però en canvi el que recapta d'IRPF és més elevat i fa inflar (de bracet amb altres tributs) el total d'ingressos de la regió, fet que la converteix en la comunitat que recapta més diners i, per tant, segons l'estudi, la que ha d'aportar més.
Davant d'aquest escenari, algunes veus del món econòmic han alertat que les decisions de Madrid poden condicionar les polítiques fiscals de la resta de comunitats, que es poden veure temptades a rebaixar impostos. Ara, en ple debat entre Estat i comunitats per reformar el sistema de finançament autonòmic, la gran preocupació d'alguns experts és què pot passar si no es posa ordre a aquesta realitat i, per exemple, els tipus impositius alts acaben desapareixent, encara més després d'un any de crisi econòmica sense precedents.
